Entrevista

González-Páramo (BBVA): «La presidència del BCE no ha d'estar polititzada"

El directiu defensa que les grans tecnològiques que entrin en el negoci financer han de tenir la mateixa regulació que els bancs

zentauroepp48676546 eco gonzalez paramo190620134958

zentauroepp48676546 eco gonzalez paramo190620134958 / JOSE LUIS ROCA

5
Es llegeix en minuts
Agustí Sala / Max Jiménez

José Manuel González-Páramo, conseller executiu, cap d’economia global i assumptes públics del BBVA i exmembre del comitè executiu del BCE, va visitar EL PERIÓDICO i va mantenir una llarga conversa amb la direcció i la secció d’Economia del diari. Aquest n’és el resum.

–¿Com veu l’evolució de l’economia mundial? ¿Quins en són els riscos?

Estem en un entorn de suau desacceleració de l’economia mundial. Passarem d’un creixement previst del 3,6% el 2018 al 3,4% el 2020. Aquesta situació afecta particularment la Xina i els EUA. En el pitjor dels escenaris, amb uns aranzels de fins al 25% per part de cadascun dels països, en dos anys podria produir-se una caiguda de quatre dècimes del creixement. 

–¿On afectarà més?

-En el cas de la Xina poden ser sis dècimes. Europa es veurà afectada pel fre en el comerç mundial, però en menor mesura, ja que els bancs centrals estan preparats per actuar en conseqüència. El BCE ha anunciat que retarda la possible pujada dels tipus d’interès. D’altra banda, el risc que genera el ‘brexit’ és important. El partit conservador britànic es troba en el procés d’elegir un nou líder i primer ministre, després de la dimissió de Theresa May; i qualsevol escenari és possible davant del qual hem d’estar preparats.

–¿I Europa?

–Addicionalment a Europa tenim alguna dificultat afegida. Malgrat que l’euro es troba en els nivells més alts de popularitat, hi ha certa desconnexió entre les institucions supranacionals i els ciutadans. I s’ha de buscar la manera que es recuperi aquesta connexió. Tenen una visió massa tecnocràtica i encara hi ha massa temes pendents per resoldre, com la immigració. No obstant, en d’altres, com el medi ambient, la Unió Europea va per davant.

–Parlem de desacceleració, però, ¿no s’espera que hi hagi recessió en cap cas?

El risc és més gran als EUA, on les borses estan en màxims i la corba de tipus d’interès és invertida. A més, hi ha els efectes de la guerra comercial amb la Xina. Les empreses nord-americanes es veuran afectades per aquesta situació. No obstant, la Reserva Federal (Fed) té més marge per actuar que el Banc Central Europeu. Podrien baixar fins a dues vegades els tipus d’interès aquest any, mentre que el BCE està al límit. Però la clau no és tant el BCE com la política fiscal. La previsió és que es produeixi un rebot en el creixement de les economies emergents i que a Europa creixem per sobre de l’1% en els pròxims dos anys.

%scoreboardHtml%

Arbitro: ,.

Tarjetas:

%

Campo: ()

–¿El paper de contrapès del BCE és suficient per a l’actual situació?

-En aquests moments, l’elecció del futur del pròxim president del BCE s’ha situat en el pla polític, formant un paquet amb altres alts càrrecs que s’estan negociant a Brussel·les com els de comissaris o president del Parlament europeu. L’important és que estigui menys polititzat i que es preservi la unitat d’acció de tot el consell de govern del BCE, especialment en temps difícils.

–¿Quins passos toca fer en la unió bancària europea?

És important avançar més en la unió bancària per estar preparats davant d’una pròxima crisi. Encara queden diversos aspectes pendents, com la creació d’un fons de garantia de dipòsits únic, que fins i tot dificulten la possibilitat que es duguin a terme fusions transfrontereres. Hi ha diversos factors que estimulen la consolidació i les fusions en el sector bancari. Un d’aquests són els baixos tipus d’interès, una rendibilitat més baixa o la regulació, ja que una entitat major permetria rebaixar els costos operatius. Però molts altres factors s’oposen a la consolidació.

–¿Com enfoca el sector financer la competència de les grans companyies tecnològiques?

–La competència és benvinguda, ja que ens fa millors i beneficia el client. No obstant, estem davant d’una situació en la qual les regles de joc no són iguals per a tothom. Les companyies tecnològiques no estan sotmeses a la disciplina dels supervisors financers, encara que pretenen entrar en determinades àrees de la cadena de valor dels bancs. Crec que a la llarga la regulació se centrarà en les activitats i en el seu risc inherent, més que en qui realitza l’activitat. No et regularan per dir-se’t “banc” o d’una altra forma sinó per l’activitat que desenvolupes. Les grans firmes tecnològiques, en el cas d’entrar en el negoci, haurien d’estar subjectes a la mateixa regulació que els bancs quan realitzen la mateixa activitat i hauria d’avançar-se en la reciprocitat en l’accés a les dades en mans de les tecnològiques quan el client així ho autoritzi.

–Tornant a la macroeconomia, ¿com veu l’evolució de l’activitat a Espanya?

L’economia es desaccelera també, però amb suavitat. El nostre servei d’estudis preveu un creixement del 2,2% aquest any i de l’1,9% el 2020, clarament per sobre de la mitjana europea, amb un 1% el 2019 i 1,3% el 2020. Continuarà avançant, però és veritat que hi ha alguns riscos interns i algunes reformes per dur a terme com la del mercat de treball, sobretot pel que es refereix a temporalitat, a les polítiques actives i al sistema d’indemnitzacions. S’ha d’anar cap a un model en qui la majoria dels contractes siguin indefinits i la indemnització per acomiadament sigui més alta com més gran és la durada del contracte. Els contractes temporals haurien de ser només per a aquelles activitats que tenen aquesta naturalesa.

josé luis roca

–¿Com veu la pujada del salari mínim interprofessional (SMI)? ¿Són lògiques les crítiques del Banc d’Espanya?

La pujada no pot ser innòcua i ha de tenir una repercussió en el mercat laboral. Com en qualsevol mercat, quan el preu puja la demanda baixa. El Banc d’Espanya fa els seus càlculs d’acord amb les estadístiques de l’INE i comptabilitza un efecte de 125.000 llocs de treball perduts com a conseqüència de la pujada de l’SMI. No crec que aquest càlcul sigui absurd. Encara és aviat per veure empíricament els efectes i dependrà de com les empreses gestionin aquest increment.

–¿Ha acabat ja la devaluació salarial?

–Els salaris han deixat de caure després de la crisi i és normal que pugin, però tampoc poden pujar al mateix ritme que a Alemanya perquè també la productivitat espanyola és menor.

Notícies relacionades

–Fa una setmana va entrar en vigor la nova llei de crèdit hipotecari ¿Quin creu que serà l’efecte en el mercat: menys crèdit i més car...?

El nou marc legal contribuirà a la seguretat jurídica i la reducció de la litigiositat. La norma estableix importants modificacions tant en les condicions com en el procés de contractació, reforçant la protecció al consumidor. Els seus efectes a llarg termini sobre l’estoc d’hipoteques s’aniran coneixent en el futur. En qualsevol cas, Espanya és el país de la UE amb el cost hipotecari més baix, i la nova llei ha de continuar garantint l’accés generalitzat a la vivenda a totes les capes de la població.