ALARMA AL SECTOR FARMACÈUTIC

Farmaindustria alerta que les mesures de l'Airef posen en perill el sector

La patronal considera que l'ajustament, que inclou la renegociació dels costos dels medicaments, perjudicaria la investigació i el desenvolupament de nous fàrmacs

farmacotrina

farmacotrina

3
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

La patronal de la indústria farmacèutica a Espanya, Farmaindustria, considera que les mesures d’estalvi en la despesa farmacèutica proposades aquest dijous per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) "suposarien un greu mal" per al seu sector) "suposarien un mal greu" per al sector i un "perjudici clar" per a les inversions en R+D biomèdica. "A la llarga, acabarien generant un mal greu en un àmbit clau per al futur de qualsevol país com és la investigació biomèdica. Els autors de l’informe no han tingut en compte el seu impacte sobre el teixit productiu i innovador del país", lamenta la patronal a través d’un comunicat després de la publicació dels resultats de l’estudi de 'Spending Review' de l’AIReF sobre medicaments dispensats a través de recepta mèdica.

"En cas de dur-se a terme, les mesures esmentades suposarien un mal important, des del punt de vista productiu, per a la indústria farmacèutica", ha opinat Farmaindustria, que ressalta que Espanya produeix medicaments per valor de 15.000 milions d’euros i és el sector líder en I+D industrial al nostre país, amb més d’un 20% del total, i que és al capdavant de les exportacions d’alta tecnologia, amb un 25% del total. Segons l’opinió de la patronal, la falta de dedicació de l’Administració posa en perill els 40.500 llocs de treball directes del sector (que sumen fins a 200.000 comptant-ne els indirectes i induïts).

La proposta de l’Airef

L’AIReF proposa definir un nou sistema de preus de referència en què es consideri la indicació terapèutica a banda del principi actiu i estendre el model andalús de subhasta de medicaments a nivell nacional per millorar l’eficiència i l’equitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). Segons les seves estimacions, aquesta mesura estalviaria fins a 1.000 milions d’euros en despesa al sistema sanitari. També planteja augmentar l’equitat de l’actual esquema de copagament per oferir millores a la població activa amb rendes més baixes i que té dificultats per accedir als medicaments. Per a això podria establir-se un sistema de límits de despesa segons trams de renda en la qual la subvenció pública del medicament baixaria si la renda del malalt és més gran. 

L’Airef suggereix modificar la composició de la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments i Productes Sanitaris per corresponsabilitzar les comunitats autònomes a la presa de decisions.

Defensa de la innovació

La patronal farmacèutica considera que aquestes propostes "deixen de banda" els aspectes relacionats amb la salut, la qualitat de vida i l’interès dels pacients per "centrar-se de forma exclusiva en la reducció de costos a curt termini, sense reconèixer els beneficis que els medicaments innovadors suposen per a la societat". "A més, ignora la complexitat del procés d’innovació, reduint els procediments d’intervenció de preus a només un problema d’obtenir el preu més baix possible al llarg del cicle de vida del medicament, i obviant altres condicionants crítics d’una activitat administrativa tan important com és la regulació econòmica del medicament. En suma, proposa un enfocament exclusiu sobre el cost, sense considerar la qualitat d’inversió que té la despesa en medicaments", resumeixen.

Malgrat aquestes crítiques, la patronal reafirma la seva "corresponsabilitat" amb l’eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari públic, i es mostra "sempre oberta al diàleg" amb les diferents administracions per trobar solucions als reptes que planteja el futur del Sistema Nacional de Salut.

Evolució de la despesa

Notícies relacionades

Farmaindustria critica que les mesures d’estalvi a curt termini que planteja l’AIReF al seu document "no tenen en compte la reducció que ha experimentat la despesa farmacèutica pública en recepta (en oficina de farmàcia), que ha passat de representar l’1,13% del PIB i una quantitat de 260 euros per càpita el 2010 al 0,87% del PIB i 228 euros per càpita el 2018". També lamenten que "ignora" un "indicador clau" per mesurar l’eficiència del model farmacèutic espanyol: la mida del mercat fora de patent. "No s’esmenta que, una vegada que expira la patent, a Espanya els medicaments originals baixen al mateix preu que el genèric corresponent, amb la qual cosa l’indicador rellevant en termes d’eficiència no és tant el percentatge de mercat que ocupen els genèrics com el percentatge de mercat dels medicaments a preu de genèric, que en l’actualitat arriba al 82% de les dispensacions de medicaments de prescripció en oficines de farmàcia (dades del 2018)", defensen.

Farmaindustria apunta que l’estudi, d’altra banda, recull un cúmul de mesures que "pretenen afrontar un mateix problema i s’acaben encavalcant i incorrent en incompatibilitats entre elles, sense fer una avaluació comparativa d’aquestes i sense respectar el principi de proporcionalitat que ha de presidir qualsevol regulació".