jutjat de Madrid

El jutge envia Rato a judici per haver cobrat comissions per la publicitat de Bankia

L'exvicepresident del Govern s'enfronta a una nova condemna de quatre anys de presó

zentauroepp46827061 rato del dia190204111604

zentauroepp46827061 rato del dia190204111604 / Fernando Villar

3
Es llegeix en minuts
P. A.

Nou esglaó en la llarga caiguda de Rodrigo Rato. El Jutjat d’Instrucció número 31 de Madrid ha ordenat l’obertura de judici oral contra l’expresident de Caja Madrid i Bankia i onze persones més pelscontractes de publicitat encarregats per les dues entitats financeres a les firmes Publicis i Zenith el 2011 i el 2012. El jutge d’instrucció estima que, després d’arribar a aquests càrrecs, l’exvicepresident del Govern va maniobrar per firmar de forma irregular a aquestes dues empreses a canvi d’una comissió de 2,02 milions d’euros. El fiscal demana per a l’ex director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) quatre anys de presó i una multa de 2,5 milions. 

Els problemes legals se li amunteguen. Rato és a la presó des de l’octubre passat, complint una condemna de quatre any i mig per les 'targetes black'. A més, l’Audiència Nacional l’està jutjant aquests dies acusat de frau als inversors i falsedat comptable per la sortida a borsa de Bankia el 2011, un procés en el qual podria ser penat amb fins a 12 anys de presó. Paral·lelament, la justícia investiga des del 2015l’origen de la seva fortuna personal. D’aquest procés, conegut com el 'cas Rato', se’n deriva el judici pels contractes de publicitat, però també es continua analitzant si va cometre frau fiscal i blanqueig de capitals.

Homes de confiança

L’instructor també ha enviat al banc dels acusatsJosé Manuel Fernández Norniella, home de la màxima confiança de Rato, que el va nomenar en el seu dia secretari d’Estat de Comerç i conseller executiu de Bankia. La fiscalia demana tres anys de presó i 2,5 milions de sanció per a ell, que ja va ser condemnat a un any menys un dia de presó per les 'black' i està sent jutjat per la sortida a borsa del banc. No obstant, la pena més gran, juntament amb la de Rato, és la sol·licitada per a Alberto Portuondo, el seu presumpte testaferro (quatre anys i 2,5 milions). 

Els altres acusats de corrupció entre particulars són diversos directius de les agències de publicitat (Miguel Angel Furones, Francisco Xavier Olazábal, Sagrario Bua Rojas, Fabrizio Bini, Sergio Lorca, Fernando Rodríguez Varona i Cándida Rodríguez) i altres persones de la màxima confiança de Rato: María Teresa Arellano (la seva secretària), Miguel Ángel Montero (administrador de les seves empreses familiars) i Domingo Plazas. El Ministeri Públic demana per a tots ells tres anys de presó i 2,5 milions d’euros de sanció. El jutjat també ha reclamat a tots els processats una fiança de responsabilitat civil per import de 4.522.154 euros. En cas de no abonar-la, es procedirà a l’embargament dels seus béns.

Estelles

Notícies relacionades

En el seu escrit d’acusació, la Fiscalia Anticorrupció va assegurar al març que "coneixedor que les despeses en contractació de publicitat per part de l’entitat que presidia serien elevades, Rodrigo Rato, amb menyspreu al principi de lleialtat al qual l’obligava el seu càrrec, va decidir treure’n profit econòmic personal. Amb aquesta finalitat, es va servir de tres persones amb qui mantenia llaços personals i professionals des de feia anys, a través de qui canalitzava el cobrament de comissions, col·loquialment estelles, des de les empreses, que buscant ser contractades per l’entitat bancària les abonaven, fins a la societat patrimonial de Rato, Kradonara 2001 SL, que feia de receptora".

Segons el fiscal, Portuondo va pactar amb Olazábal a mitjans del 2010 que Publicis i Zenith accedissin en "condicions avantatjoses i preferents als concursos de publicitat que s’havien d’orquestrar". Els directius d’aquestes empreses van acceptar, "sabedors dels avantatges que generaria el pagament de comissions".  Les comissions (1.244.130,72 euros el 2011 i 778.023,8 euros el 2012) es van ingressar en la societat pantalla Albisa, que al seu torn va transferir més de 800.000 euros a Kradonara. Els pagaments van cessar quan Rato va sortir de Bankia.