El Santander evitar pronunciar-se sobre pactes i demana als partits "creixement inclusiu"

La presidenta del Santander, Ana Botín, va sorprendre fa unes setmanes al reclamar als grups polítics "responsabilitat i maduresa" i "fugir del curtterminisme" per evitar un bloqueig institucional després del 28-A. Però una vegada coneguts els resultats de les eleccions, el banc ha optat aquest dimarts per mantenir un perfil més baix. El seu conseller delegat, José Antonio Álvarez, s’ha limitat a assenyalar que als "partits els correspon arribar a acords per fer més atractiu el país i generar confiança en els inversors estrangers i els empresaris", amb l’objectiu de generar un "creixement sostenible i inclusiu amb sostenibilitat fiscal" i reduir l’atur.

El banc més gran de l’eurozona s’ha decantat per la prudència després que els analistes de la seva societat de valors assenyalessin aquest dilluns en un informe als seus clients que "la coalició entre PSOE i Ciutadans probablement complauria els mercats financers, ja que l’actitud liberal de Ciutadans seria millor rebuda que el populisme d’Unides Podem". El líder del partit taronja, Albert Rivera, ha criticat aquest dimarts aquesta presumpta intromissió. Álvarez ha volgut remarcar que no es tracta de la posició oficial de l’entitat: "Aquests informes reflecteixen l’opinió personal d’un analista, i en aquest cas, es referia més aviat al consens del mercat, no a la seva opinió personal".

Resultats

El Santander va guanyar 1.840 milions d’euros el primer trimestre, un 10,4% menys que un any abans. El descens es deu sobretot a operacions extraordinàries: el banc va obtenir unes plusvàlues de 150 milions per la venda de Prisma a l’Argentina (150 milions d’euros), però les minusvàlues van ser més grans, ja que van incloure una pèrdua de 180 milions per la venda d’una cartera d’immobles residencials a Espanya (-180 milions d’euros) i els costos de reestructuració al Regne Unit i Polònia (-78 milions d’euros). 

Sense aquests efectes, el benefici ordinari també hauria caigut però menys, un 5%, a causa de la negativa evolució del mercats de capitals, l’aplicació de les noves normes comptables NIIF 16 (que canvia el tractament dels lloguers d’edificis per part de les empreses) i l’alta inflació a l’Argentina.

Els ingressos del grup van caure lleugerament (-0,5%) a causa de les menors comissions (-0,8%) i sobretot al menor resultat de les carteres de deute públic (-43,8%). La contenció de les despeses (-0,1%) i sobretot les menors provisions per afrontar pèrdues (-4,8%) van permetre un resultat abans d’impostos pla (-0,1%), però l’augment de la pressió fiscal i els esmentats impactes extraordinaris van elevar la caiguda final del benefici.

Espanya

Notícies relacionades

CaixaBank va guanyar 533 milions el primer trimestre de l'any, un 24,3% menys que en el mateix període del 2018

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

A Espanya, el grup va guanyar un 11% menys, fins als 403 milions, després que en el primer trimestre de l’any passat el benefici s’hagués vist afavorit per vendes de deute i una situació dels mercats de capitals més favorable. La reducció de l’activitat de banca majorista va donar lloc a una caiguda dels ingressos per comissions del 8,7%, malgrat una evolució favorable del negoci en general. 

El capital del grup va caure lleugerament de l’11,3% a l’11,25% per l’impacte de canvis en la normativa comptable i ajustaments en els models interns de mesurament de la solvència. El nivell segueix dins del marge que s’ha fixat el banc com a objectiu a mitjà termini d’entre l’11% i el 12%, tot i que està una mica per sota del 12% que el mercat ha fixat com a nou estàndard de qualitat. La rendibilitat també ha baixat en línia amb el resultat, del 8,46% de desembre al 7,45%, i segueix per sota del cost que suposa aconseguir el capital (entorn del 10%).