02 d’abr 2020

Anar al contingut

Trama de blanqueig de capitals

La 'bugaderia russa' va introduir els diners a Espanya a través del Deutsche Bank i el Danske Bank

Van actuar com a bancs corresponsals a la major part de les 12.000 transferències fetes entre el 2004 i el 2017

Les entitats financeres espanyoles afirmen que van respectar sempre la legislació antiblanqueig

MAX JIMÉNEZ BOTÍAS / ANTONIO BAQUERO

La 'bugaderia russa' va introduir els diners a Espanya a través del Deutsche Bank i el Danske Bank

Kai Pfaffenbach

La ‘Bugaderia Troika’ que va treure més de  4.000 milions d’euros de Rússia entre el 2004 i el 2017, va introduir a Espanya prop de 400 milions d’aquests diners durant el període. Però, ¿com pot ser que aquests fons que procedien majoritàriament de societats establertes en paradisos fiscals i van ser transferits des d’un banc lituà –posteriorment tancat per irregularitats– acabessin en comptes de bancs espanyols i no van saltar les alertes per blanqueig de capitals? La resposta sembla estar en la intervenció dels bancs corresponsals: l’alemany Deutsche Bank i el danès Danske Bank van ser mitjancers en un gran número d’aquestes transferències, expliquen diferents fonts financeres. En total es van fer més de 12.000 transferències en el període assenyalat que van anar a parar a comptes de ciutadans i empreses russos, però també a empreses i súbdits espanyols que les van rebre a través de les seves entitats bancàries: Sabadell, Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Bankinter, CAM, el mateix Deutsche Bank i altres bancs propis i estrangers van rebre els diners.

La resposta sembla ser als bancs corresponsals: l’alemany Deutsche Bank i el danès Danske Bank, van ser mitjancers en un gran número d’aquestes transferències. En total es van fer més de 12.000 transferències al període assenyalat que van anar a parar a comptes de ciutadans i empreses russos, però també a empreses i súbdits espanyols que les van rebre a través de les seves entitats bancàries: Sabadell, Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Bankinter, CAM, el mateix Deutsche Bank i altres bancs propis i estrangers van rebre els diners.

No obstant aquestes transferències que procedien de l’Ukio Bankas, entitat financera lituana que va ser tancada el 2013 per pràctiques de blanqueig, no van arribar directament als bancs espanyols. “No hem tingut mai una relació de corresponsalia amb aquest emissor”, han comentat fonts d’una de les entitats espanyoles. “Aquestes transferències procedeixen d’un mitjancer o s’han produït a través de les cambres de compensació”, agreguen les mateixes fonts.

Investigació periodística 

Més de 889 milions de dòlars procedents de l’Ukio es van moure a través de comptes del Deutsche Bank, segons ha publicat el diari alemany Süddeutsche Zeitung dins de la investigació encapçalada per l’Organized Crime  and Corruption Reporting Project (OCCRP) juntament amb mitjans de 21 països, inclòs EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. 

Pràcticament la totalitat de la banca espanyola té el Deutsche Bank com a banc corresponsal, el banc danès, que també està sent investigat per les autoritats del seu país –pels mateixos moviments de diners–, ho és en menor proporció, però així mateix forma part de la xarxa de corresponsals de les entitats financeres locals.

La clau és que es tracta de bancs que pertanyen a la Unió Europea, amb el que, segons fonts del Ministeri d’Economia, s’imposa el “procediment simplificat” en les relacions amb els bancs comunitaris, tot i que els diners procedeixin d’una entitat establerta en un país aliè a la UE. Amb el procediment simplificat es dona per descomptat que és el banc corresponsal el que ha fet el treball de comprovar que la procedència dels diners és lícita. “En aquest cas, caldrà plantejar-se qui no ha fet bé la feina”, han comentat les fonts consultades. 

Els bancs espanyols com les autoritats competents defensen que se segueix la legislació antiblanqueig. En aquest sentit, des del Sepblac (Servei Executiu de la Comissió de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries), es destaca que “la normativa antiblanqueig del 2010 és de les més exigents d’Europa”. I agreguen que “els bancs espanyols estan ben supervisats”.

Resposta del mitjancer

La banca local deriva la responsabilitat amb l’argument anterior, però els bancs intermediaris tenen una visió diferent: “En el negoci de corresponsalia, els clients de Deutsche Bank són els bancs responedors (els d’origen de la transferència). És primer, i abans que res, tasca del banc responedor verificar els seus clients d’acord amb les regulacions KYC (‘coneix els teus clients’ per les seves sigles en anglès). L’entitat financera alemanya destaca que “només tenim accés limitat a la informació sobre el clients del banc responedor”. I agrega, finalment, que “com a banc corresponsal hem de revisar acuradament els nostres bancs responedors. Monitorar les transaccions que processem i informar sobre qualsevol transacció sospitosa”. L’entitat germànica ha declinat, no obstant, referir-se a les operacions concretes relacionades amb ‘Bugaderia Troika’.

És cert que la legislació del 2010 sobre blanqueig és exigent, però no ho era tant els anys anteriors, quan precisament la bugaderia russa va desplegar la seva ‘orgia’ de blanqueig per tot Europa. Ni la normativa anterior ni l’ànim de les autoritats eren tan sensibles a la prevenció del delicte monetari. I en alguns casos, la mateixa entitat no pot respondre per com va actuar en el passat una entitat ara absorbida. Aquest és el cas de CaixaBank, que comptabilitza transferències procedents d’aquesta trama de blanqueig per valor de 36 milions d’euros que es van canalitzar exclusivament a través de Caixa de Girona, que es va integrar a CaixaBank després del 2010. Quan es fa una integració, els comptes de l’entitat absorbida es redenominen en el format de l’entitat absorbent. A través de Caixa Girona, la família del número dos de l’empresa pública Rostec, Vladímir Artyakov, va fer operacions immobiliàries a la Costa Brava amb diners procedents de l’Ukio Bankas, tal com va informar aquest diari dins de la investigació d’OCCRP.

Els bancs espanyols insisteixen que la seva operativa ha sigut sempre legal. Així ho comenten fonts del Santander, que va rebre més de 45 milions d’aquesta trama. “El banc fa sempre l’anàlisi i comunicació de les operacions susceptibles de tenir indicis de blanqueig de capitals”, comenten a l’entitat financera. I afegeixen: “El Santander no manté cap tipus de relació de corresponsalia ni de cap altre tipus amb el banc [Ukio Bankas]”.