El Congrés valida el seu informe sobre la crisi financera amb els vots del PP, el PSOE i Units Podem

El Ple del Congrés ha validat aquest dijous, amb vots del PP, el PSOE i Units Podem, el dictamen elaborat per la comissió d’investigació de la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes d’estalvi.

En la seva última votació abans de la dissolució de les Corts Generals provocada per la convocatòria anticipada d’eleccions generals, el Congrés ha aprovat aquest dictamen amb el recolzament de tota la Cambra, tret de Ciutadans, que hi ha votat en contra.

El dictamen ha sigut aprovat pel ple en els mateixos termes en els quals va sortir de la comissió, ja que cap dels vots particulars presentats pel PP, el PSOE, Units Podem, Cs, ERC i el PNB ha aconseguit prou suport.

El text avalat pel Congrés consta d’un informe, que relata la investigació parlamentària realitzada, amb cites i dades a partir dels documents aportats pels grups, un bloc d’antecedents, amb la documentació reclamada per la comissió i la relació de compareixents, tant els que hi van acudir com els que no ho van fer, i un bloc de conclusions i propostes dels grups.

Actuació del Banc d’Espanya

Al seu informe, el Congrés reprova la gestió realitzada pelBanc d’Espanya i la resta d’organismes de supervisió, ja que considera que "no van fer front a les seves obligacions" per actuar contra la bombolla de crèdit i la bombolla immobiliària. Així, considera que "hi havia eines disponibles" per actuar per part del Banc d’Espanya, però que aquestes eines "no es van utilitzar per falta de voluntat política.

Respecte a la seva gestió sobre les preferents, el dictamen assenyala que el Banc d’Espanya "no va impedir" la seva venda malgrat que "ja es tenia constància sobre l’aversió a aquests productes per part dels inversors institucionals". La seva venda és considerada com "una decisió desesperada de la indústria financera" i "un clar engany als consumidors", assenyala. En les seves conclusions assenyala que el supervisor, "en lloc de solucionar els problemes del sistema bancari, va mirar cap a un altre costat i va contribuir a ocultar-los". 

A més, l’informe apunta també als governs de Felipe González i José María Aznar per l’aprovació de diferents lleis. Al president del PP li atribueixen la Llei del Sòl, que "va afavorir l’augment de terra urbanitzable disponible", i al socialista, la regulació de fons de titulització, que va permetre que els crèdits no figuressin en els comptes d’entitats i així no assumir el risc.

"Males pràctiques"

També condemna "el funcionament del model de negoci bancari" desenvolupat "al llarg de les últimes dècades" com "una de les causes de la crisi financera". "Aquest model basava el seu creixement en l’expansió del negoci hipotecari i immobiliari, tant en volum com acaparant amplis territoris", subratlla.

L’informe apunta que "la propensió al desenvolupament d’operatives que augmentaven el risc d’entitats es donava de manera similar entre bancs i caixes d’estalvis, per la qual cosa l’assumpció d’aquestes males pràctiques es relaciona més amb la governança de cada entitat particular que amb la seva forma jurídica i titularitat". De fet, destaca que també molts bancs van recórrer a la venda de preferents.

"Del fracàs de les caixes no es pot concloure l’èxit delsbancs. A aquests últims els va salvar la seva diversificació internacional, mentre que a Espanya també van experimentar dificultats i ajuts puntuals", assegura l’informe, que posa d’exemple el creixent pes del negoci internacional en les dues entitats més grans, Banco Santander i BBVA.

Models de gestió

Respecte als diferents models de gestió, governança i una possible politització de les entitats, l’informe assenyala que "les decisions errònies són preses per persones particulars o grups de persones, independentment de la seva professió o filiació", i també l’existència d’"incentius perversos que promouen la presa de decisions errònies".

Així, assegura que "el que hi ha darrere de les males praxis que es van donar en moltes entitats de crèdit, tant bancs com caixes d’estalvi, són determinats grups de persones molt concrets amb motivacions i interessos particulars", i nega que la diferent titularitat de caixes respecte als bancs hagi sigut "un factor determinant en la seva diferent exposició a la crisi".

En aquest sentit, atribueix les males pràctiques al sector a la recerca de millores en el compte de resultats "de manera creixent i continuada" i a l’"establiment de sistemes de remuneració i incentius lligats a la consecució d’objectius".

Conclusions

Entre les conclusions incloses en l’informe aprovat, la comissió destaca que "nombrosos actors principals del sector no han respost pelsenormes costos generats per la seva acció o omissió", per la qual cosa considera "convenient" actuar sobre aquests règims sancionadors.

D’altra banda, al·ludint a les normes de conducta impulsades en els últims anys, també assenyala que "tots els informes sobre fraus financers coincideixen a considerar que aquestes reformes no redunden en una efectiva protecció del client".

Així, el Congrés considera que "els supervisors anteposen prioritzar l’estabilitat a la conducta". Per això, remarca que "els experts recomanen abordar un canvi en el model de protecció al consumidor financer per aconseguir una regulació equilibrada", argumenta l’informe.

Com a consell a la banca espanyola, el Congrés creu que "no només necessita ser més sòlida que abans, que ja ho és, sinó que haurà de ser més àgil i més transparent, per estar més ben preparada per respondre de forma ràpida, senzilla i eficient a les demandes dels usuaris de banca".

Dubtes sobre el model europeu

D’altra banda, la comissió considera que existeixen "molts dubtes" en l’actual model europeu de supervisió, regulació i resolució d’entitats per "garantir l’estabilitat del sector en el seu conjunt", davant de l’existència de "tota una sèrie de carències i disfuncionalitats" entorn del nou marc institucional desenvolupat després de l’esclat de la crisi financera.

"Es detecten tota una sèrie de carències i disfuncionalitats que provoquen molts dubtes sobre la validesa del nou model com a eina per a la solució dels problemes a afrontar en relació amb la regulació, supervisió i resolució d’entitats financeres, així com per garantir l’estabilitat del sector en el seu conjunt", diu l’informe.

Notícies relacionades

El Congrés és incapaç d'assenyalar els culpables de la crisi

El Congrés culpa el Banc d'Espanya d'errors en la gestió de la crisi

Entre les seves recomanacions, el Congrés veu necessari actuar sobre els actuals mecanismes d’intervenció en entitats en dificultats, a fi de "millorar la provisió de liquiditat", a fi de "permetre una millor gestió de l’etapa final dels bancs intervinguts", i intensificar els recursos d’aquests fons.

En aquest sentit, creu necessari "dotar d’una potència de fons més gran" l’actual Mecanisme de Resolució per garantir l’eficiència d’aquestes actuacions d’últim recurs, i reafirma la necessitat de comptar amb un Fons de Garantia de Dipòsits "perquè la Unió Bancària sigui una realitat", tot i que també eliminant "els actius heretats o danyats en etapes anteriors i moments de crisi, en processos de cancel·lació de deute o impagaments."