Grangers del segle XXI

Com tots els fills de grangers, Pep i Francesc Llach, dos germans de Torelló de 37 i 34 anys, de nens van passar moltes hores entre vaques, porcs i gallines. Quan no alimentaven el bestiar, ajudaven a netejar els espais o recollien ous de gallina. Per part de pare, compten moltes generacions d’avantpassats dedicades a l’agricultura i ramaderia. La saga per via materna procedeix de la indústria i els electrodomèstics. Al casar-se, els seus pares es van fer masovers de la finca Les Gambires, granja, vivenda i terres en el municipi de Torelló que van arribar a adquirir i en què avui viuen i treballen els dos fills. Aquest mai va ser el pla dels seus pares. La granja donava sobretot molta feina, però de guanys, per anar tirant. “El pare no va voler mai que agaféssim el tractor, no volia que fóssim pagesos perquè veia que el sector anava a menys”, explica el Pep.

    No obstant, ell i el seu germà lideren avui un negoci que han sabut posar al dia replantejant el sistema productiu que completen despatxant la carn que produeixen. “A casa sempre es va parlar que seria ideal tenir una carnisseria pròpia”, rememora Francesc. Els dos germans van gestar la realització d’aquest somni a compte del pare. Tal com ell va voler, tots dos van estudiar: El Pep, Enginyeria Tècnica Agrícola, i el Francesc, Biologia. “El pare ens deia: un arquitecte sempre podrà fer de pagès, però no al revés”, citen. No els va costar trobar feina. El Pep en va trobar a l’Administració local, i el Francesc, en una entitat de recerca i administració de temes agrícoles a Ripoll. Però en les seves hores mortes, col·laboraven a la granja. “Veient que el sector agrari des d’una petita explotació com la nostra era mort, vam recordar aquell: si tinguéssim una carnisseria...”.

    La possibilitat va arribar al morir la mare. “Vam heretar una casa i terres –a Sant Vicenç de Torelló– que ens requeria 80.000 euros de l’impost de successió”, puntualitzen. Va ser el moment decisiu. “Estava tot arrendat. Amb 21 i 19 anys i empleats, però pensant en un futur pròxim, van demanar un préstec d’uns 100.000 euros per arreglar una caseta de la finca i també llogar-la”, relaten.

  

  Tot era fer unes puntes de coixí, amb una finalitat que encara no revelaven al pare, que continuava criant vaques, porcs, pollastres i gallines. El 2013, el Pep va deixar la feina per unir-se al pare a la granja. Això sí, mecanitzant-la per complet. “Per optimitzar processos i ser més eficients”, diu.

Ajuts Leader

Notícies relacionades

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Aticco obrirà el ‘hub’ financer a la Borsa de Barcelona passat l’estiu

En una hora i mitja, 90 vaques, 80 porcs i 400 pollastres són alimentats de manera automàtica. Dos ajuts del programa europeu Leader els van cobrir la meitat de la inversió per fer l’obrador (uns 100.000 euros) i la botiga (70.000 euros). El plus de mitjancers que s’estalvien venent la carn –només externalitzen l’escorxador– el compensen equilibrant preu i qualitat a favor del client i produint de manera més sostenible. “Aspirem a produir a la nostra terra el 70% de l’aliment del bestiar”, assenyalen. “Com fa un segle, amb la tecnologia actual”, afegeixen. Han calculat que amb una vedella, cinc porcs, 50 pollastres i els ous de les gallines podrien viure òptimament les seves dues famílies. “La botiga –on també despatxen productes d’artesans locals i verdura del seu hort– i l’obrador són la nostra eina per guanyar-nos bé la vida i fer que la granja avanci. Som pagesos i és el que ens agrada fer”.

El pare, ja jubilat, aporta la mirada de l’experiència i la sorpresa de veure els seus fills portant les regnes d’un negoci que fa servir dues persones a jornada completa i una a la meitat i factura entorn dels 230.000 euros.