L'assalt a la Cambra de Comerç

"En 30 anys no recordo unes eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona disputades", afirmava aquesta setmana algú que n’ha viscut unes quantes. Les últimes van ser el 2010, després de diversos canvis legislatius i demores en l’adaptació normativa de la Generalitat. Ara ha arribat l’hora substituirMiquel Valls, que n’és president des del 2002, i de renovar o ratificar les altres 12 cambres catalanes.

La campanya electoral començarà dimarts que ve, després de finalitzar el dia anterior el termini per inscriure-s’hi, amb tres ofertes amb candidat a president: l’advocat i economista Ramon MasiàRamon Masià; la unió d’ Enric Crous (ex-Cacaolat ‘ ex-Damm) i José María TorresEnric Crous José María Torres, president i fundador de Numintec; i el fundador de Fibanc i actual president de la gestora Trea AM i de Banco Mediolanum a Espanya, Carles TusquetsCarles Tusquets.

Masià, coneixedor fil per randa de la Cambra, de la qual és vocal des del 2002 i antic home de Valls, amb qui avui està enfrontat, es presenta amb el lema 'Anem per feina'. Assegura que el seu pla consisteix a "empresaritzar" l’entitat. En la seva llista hi ha l’escriptora Asha Miró o el president de RetailCat, Joan Carles Calbet, entre d’altres. 

Crous i Torres, que sumen l’aval del ‘lobby’ nacionalista FemCat el primer i la patronal Pimec el segon, tenen com a eslògan "Si tu no votes, res canviarà'. Es presenten com els defensors de les pimes i els autònoms, amb un 30% de dones i un 50% de persones de menys de 50 anys. Encara que se’ls vincula amb el secessionisme, algunes fonts consultades afirmen que "no ser membres de la burgesia de Barcelona i representar el territori no pressuposa ser independentista".

Tusquets, avalat per grans empreses com Colonial, Planeta, Áreas o Seat, té com a consigna 'Creem futur'. A més de les companyies de gran dimensió, integra Amanat Hussain, propietari de més d’una trentena de súpers amb l’ensenya Condis, entre d’altres. Considera que la seva llista és integradora tant "en gènere com en generacions i cultures". 

A més, s’hi sumen candidatures sense cap de llista promogudes per entitats independentistes com l’Assemblea Nacional Catalana  (ANC) i el Cercle Català de Negocis. És el cas del cofundador de Petrolis Independents, Joan Canadell. O representants del ‘lobby’ femení 50a5050a50, com la professora d’Esade, Isa Moll; i Carol Daunert (Diverinvest). 

L’estratègia nacionalista consisteix a disseminar vocals pel ple. A Barcelona són 40 vocals elegibles. Cada candidat es presenta sota un epígraf. La seva meta és condicionar una presidència prosecessionista. Si prosperessin els seus plans a tot el territori, amb un total de 319 vocals entre totes, s’haurien de celebrar eleccions a les 13 cambres, en comptes de les de Barcelona i Reus, les úniques en què hi ha més d’un candidat a president.

En el cas del ‘lobby’ 50a50, busquen forçar una presidència defensora de la paritat entre homes i dones. Aquest grup, presidit per Anna Mercadé, va avalar la unió de Crous i Torres, però assegura que finalment van trencar per "diferents interessos econòmics i de poder".  

Notícies relacionades

¿Quins centres comercials obren el 9 de juny, Segona Pasqua, a Barcelona i Catalunya?

Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies

El 2013, l’empresari Ramon Carner, del Cercle Català de Negocis, oponent de Valls el 2010, va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés els vots per correu. Així, només van ser vàlids un 0,2% d’un cens de 390.000 empreses. Amb això va quedar patent el sistema arcaic existent, amb què uns quants podien controlar les votacions i en el qual molts votants desconeixen que ho són. Per això, la Conselleria d’Empresa ha establert el vot electrònic com a única opció.

En el ple de la Cambra de Barcelona hi ha 60 vocals. A més dels 40 elegibles per sufragi universal, el desfasat model vigent blinda 14 llocs més per a grans empreses que fan aportacions mitjançant una subhasta a partir de 75.000 euros i 6 places per a les patronals, Foment del Treball (Fepime) i Pimec.