Cellnex va perdre 15 milions el 2018 pel cost de l'ERO a les filials

Cellnex va tancar l’exercici 2018 amb unes pèrdues de 15 milions d’euros, davant els 26 milions de benefici que va aconseguir el 2017, a causa de l’impacte econòmic de l’ERO en les seves filials Tradia i Retevisión, que el va obligar a proveir 55 milions en el primer trimestre de l’any. A efectes comparables –sense tenir en compte aquests extraordinaris, el cost dels quals va ascendir a 46 milions–, hauria guanyat 31 milions d’euros, el 19% més.

La companyia d’infraestructures de telecomunicacions va aconseguir l’any passat uns ingressos de 901 milions d’euros, un 14% més, corresponent 587 milions a serveis d’infraestructures per a operadors de telecomunicacions mòbils, el 24% més.

L’activitat d’infraestructures i serveis de difusió audiovisual va generar 233 milions, un 1,68% menys, i el negoci de xarxes de seguretat i emergència i solucions per a la gestió intel·ligent d’infraestructures urbanes (IoT i Smart cities) va aportar 82 milions, l’1,2% més.

La companyia va aconseguir un benefici brut d’explotació (ebitda) de 591 milions, el 66% més, tot i que en termes ajustats va augmentar un 18%.

El conseller delegat de l’empresa, Tobías Martínez, ha destacat que "el 48% dels ingressos ja prové de l’estranger". Itàlia, després d’Espanya, és el segon mercat més important per a la companyia (28% dels ingressos), mentre que França és el tercer (7%).

El grup va invertir l’any passat 670 milions, majoritàriament destinats a inversions per generar nous ingressos, com ara la incorporació de nous actius a Suïssa i Espanya, al desplegament de nous emplaçaments a França acordats amb Bouygues Telecom, així com en millores i en manteniment de la capacitat instal·lada.

Cellnex és el principal operador europeu d’infraestructures de telecomunicacions sense fil, amb una cartera de 29.000 emplaçaments –incloent-hi les previsions de desplegament fins a 2027–, i és present a Espanya, Itàlia, els Països Baixos, França, Suïssa i el Regne Unit.

El desplegament de nous nodes DAS (sistemes distribuïts d’antenes) i Small Cells va créixer un 18% en relació amb el tancament del 2017, fins a assolir els 1.592 nodes.

El deute net del grup ascendeix a 3.166 milions d’euros, pels 2.663 milions del tancament del 2017. Martínez ha considerat "normal" que augmenti el deute al tractar-se d’una empresa d’infraestructures que està incorporant actius.

2019

De cara a aquest any, la companyia espera situar el seu ebitda entre els 640 i els 655 milions, i preveu augmentar el dividend un 10% el 2019, en línia amb la política acordada per al període 2017-2019. La companyia confia que l’any es tanqui amb un resultat net comparable més gran que els 31 milions del 2018, segons ha destacat José Manuel Aisa, responsable financer de l’empresa.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Martínez també ha destacat que les vendes futures contractades assoleixen els 18.000 milions d’euros. "Veiem el 2019 amb optimisme. Hi hauran moltes oportunitats de creixement en tots els països on som, inclòs el Regne Unit", ha afegit. "Segur que en els pròxims 12-18 mesos apareixeran molts projectes d’externalització d’infraestructures", ha dit. Com a exemple, ha citat CTIL (50% Telefónica i 50% Vodafone), que públicament s’ha dit que està en venda. L’expansió, en principi, serà als sis països on el grup ja és present, tot i que no descarten l’entrada a nous mercats. La firma disposa d’una liquiditat de 1.590 milions d’euros.

5G

Quant al5 G, Martínez ha destacat que són l’"únic operador" que té contractes en ferm per al desplegament d’aquesta tecnologia, en concret a França, amb Bouygues Telecom. En aquest cas, es tracta d’infraestructures que concentren el trànsit de les comunicacions, "amb capacitat per processar dades per tornar-les a l’usuari final". En aquest cas, l’acord entre Cellnex i Bouygues Telecom preveu l’adquisició de 62 infraestructures i la construcció de 88 més en els pròxims cinc anys. La inversió ascendeix a 580 milions d’euros d’inversió.