Anar al contingut

IMPOST SOBRE SERVEIS DIGITALS

Duel de 'lobbies' empresarials per la 'taxa Google'

L'associació liderada per Telefónica advoca per no castigar les firmes que ja tributen a Espanya

Multinacionals i plataformes denuncien que el nou impost carrega contra les companyies no europees

Rosa María Sánchez

Duel de 'lobbies' empresarials per la 'taxa Google'

JUAN MANUEL PRATS

Després de no haver aconseguit fer canviar d’opinió el Ministeri d’Hisenda per descartar l’adopció en solitari a Espanya d’un impost sobre els serveis digitals (ISD), les organitzacions empresarials del sector es disposen ara a intentar suavitzar el contingut del projecte de llei aprofitant-ne la tramitació parlamentària. Tot això encara sense perdre l’esperança que la fragmentació parlamentària i les vicissituds polítiques facin fracassar la iniciativa del Govern, una qüestió que no és gens descartable.

La patronal DigitalEs –amb socis com Telefónica, Indra, Orange, Vodafone o Nokia–, està fent arribar les seves propostes d’esmenes als grups parlamentaris. El ‘lobby’ liderat per Telefónica planteja rebaixar del 3% al 2% el gravamen de l’impost. També proposa elevar de 3 a 50 milions el límit d’ingressos per serveis digitals a partir del qual les empreses quedaran subjectes a la ‘taxa Google’.

Però, sobretot, les empreses agrupades en aquest lobi, presidit per l’exministre socialista Eduardo Serra, plantegen que la ‘taxa Google’ sigui deduïble, en un 10%, en l’impost de Societats espanyol.

Contra l’erosió fiscal

Aquesta qüestió és capital per a DigitalEs. Amb aquesta petició, es pretén assegurar que la ‘taxa Google’ no grava doblement les empreses que ja estan tributant pels seus ingressos a Espanya, on resideixen les seves seus socials i els seus centres productius. 

DigitalEs marca distància així de les altres dues grans patronals del sector, Ametic Adigital

En aquestes dues associacions s’agrupen algunes de les grans firmes sobre les quals tenen posat el focus tant l’OCDE i la Unió Europea com la major part dels Governs europeus per considerar que practiquen l’“erosió fiscal” a l’ubicar les seves seus socials en territoris de baixa tributació, com Irlanda, o en paradisos fiscals. Per evitar que aquestes empreses deixin de pagar impostos als territoris on realment operen i tenen els seus clients –com Espanya– la Comissió Europea va dissenyar un esborrany de la ‘taxa Google’ per al conjunt de la Unió Europea, que de moment només ha sigut adoptat per Espanya (en fase de projecte de llei), si bé França també es disposa a fer-ho.

Ametic hi ha, per exemple, les filials a Espanya de grans multinacionals com Google, Apple, Facebook, Amazon (les cèlebres ‘GAFA’, pel seu acrònic) o Microsoft. En realitat, DigitalES va néixer de l’escissió a Ametic d’un grup d’empreses discrepants liderades per Telefónica a finals del 2016. D’altra banda, a Adigital participen plataformes com Airbnb, Bizum, Blablacar, Uber, Cabify, Deliveroo i Glovo entre moltes altres firmes.

Ingressos ‘versus’ beneficis

Tant Ametic com Adigital rebutgen que la ‘taxa digital’ s’apliqui sobre els ingressos, que és el que pretenen la CE i el Govern espanyol com a mitjà per aconseguir algun tipus de recaptació fiscal d’aquestes empreses en els seu territori. Des d’Ametic i Adigital es considera que la tributació s’ha d’aplicar sobre els beneficis i que totes les seves empreses ja paguen els impostos corresponents on hi ha les seves corresponents seus socials. 

Per a aquestes empreses, tindria molt poc sentit poder deduir-se en l’impost de Societats espanyol l’abonat prèviament per la taxa Google –tal com planteja DigitalES–, ja que el gruix del seu benefici tributa en un altre país.

“Hem d’assegurar que l’aplicació d’un impost d’aquestes característiques serveixi per al seu objectiu inicial de corregir l’avantatge d’entitats no establertes als països on generen els seus ingressos, i no castigar les empreses amb un conjunt d’ingressos que ja estan sent fiscalitzats a Espanya”, asseguren des de DigitalES, per si hi hagués algun dubte sobre el propòsit de les seves iniciatives.

Des d’Ametic Adigital, no obstant, es denúncia que l’impost espanyol (copiat del de la CE) s’ha dissenyat de manera que afectarà “gairebé exclusivament” les empreses no pertanyents a la UE i adverteixen que això pot frenar l’atracció d’inversions estrangeres i perjudicar les relacions diplomàtiques, com s’ha vist amb algunes reaccions del president Donald Trump

Tramitació parlamentària: El PP anuncia una esmena de totalitat

El projecte de llei per a la creació d’un nou impost digital amb què el Govern pretén una recaptació anual de 1.200 milions d’euros va ser presentat en les Corts el 18 de gener. El Govern té pressa, perquè com més aviat estigui aprovada la llei, abans començarà a recaptar, però la previsió del Grup Popular és que l’impost no entrarà en vigor abans de l’últim trimestre de l’any. Això, si aconsegueix tirar endavant.

El termini inicial per presentar esmenes de totalitat contra el projecte del Govern finalitza el 18 de febrer. De moment, el Grup Popular ha decidit presentar-la –afirma la seva portaveu d’Agenda Digital, Ana Alós– malgrat que el text és idèntic al que va redactar l’exministre popular d’Hisenda, Cristóbal Montoro. 

Montoro estava disposat a tirar endavant el nou impost a Espanya en solitari, davant la tardança a aconseguir un acord a la UE per fer-ho de forma conjunta. No obstant, el PP ara argumenta la seva esmena a la totalitat del projecte de llei en l’absència d’un acord europeu previ. “La diferència és que llavors (maig del 2018) hi havia l’expectativa d’un ràpid acord a la UE, ara sabem que no és així”, argumenta Ana Alós.

El grup de Ciutadans encara no ha anunciat una decisió sobre una possible esmena de totalitat. Tot i que el normal és que no la presenti, després de la proposició no de llei (PNL) que el seu diputat, Francisco de la Torre, va aconseguir tirar endavant el març del 2018 amb el recolzament de tots els grups i l’única abstenció del PP.  “Bona part del problema és internacional, però creiem que es poden impulsar mesures des de l’àmbit intern perquè la posició d’Espanya sigui més activa i més agressiva”, deia llavors el diputat taronja.

És una incògnita si el PDCat i el PNB, dos grups tradicionalment refractaris a les pujades d’impostos, presentaran esmenes de totalitat.

Tret de sorpreses d’última hora, el Grup Socialista compta amb el recolzament d’Units Podem a la iniciativa del Govern. El portaveu socialista d’Agenda Digital, Oscar Galeano, reconeix la dificultat dialèctica de defensar la implantació en solitari a Espanya d’un impost en un sector tan globalitzat com el tecnològic. Per això confia a poder acompanyar la seva defensa amb l’argument d’altres iniciatives del Govern en recolzament del sector i admet que li pot resultar molt útil la pròxima aprovació del ‘projecte de  llei de foment de l’ecosistema de Startups’.

.