Brussel·les torna a empitjorar la previsió de creixement per a Espanya

En les últimes previsions econòmiques de tardor publicades per la Comissió Europea el novembre de l’any passat, els tècnics comunitaris van rebaixar dues dècimes el Producte Interior Brut espanyol per a aquest any fins a situar-lo en el 2,2%, la mateixa xifra que maneja el Govern de Pedro Sánchez. Ara Brussel·les torna a refredar les expectatives al rebaixar una dècima més les previsions i situar el creixement el 2019 en el 2,1% i l’1,9% el 2020, segons consta al document de previsions interines d’hivern que ha presentat aquest dijous.

Aquesta desacceleració es deu principalment al descens del consum privat, que creixerà a un menor ritme que els ingressos disponibles, ja que les llars optaran per augmentar la seva taxa d’estalvi, que continuarà despuntant des del mínim històric registrat el 2018, i que creixerà lleugerament més el 2020. Brussel·les admet, no obstant, que hi ha el risc que puguin obligar a revisar a la baixa aquestes estimacions per la situació a nivell mundial i l’augment de la incertesa tant a nivell domèstic com extern.

L’Executiu comunitari també situa el creixement del 2018 en el 2,5%, mig punt menys que el registrat el 2017, i una dècima menys que el projectat en les previsions de tardor. Les noves previsions interines, que només inclouen dades de PIB i inflació, també pronostiquen una reducció en la creació d’ocupació que la Comissió Europea atribueix a l’efecte amortidor que tindrà l’augment del salari mínim. Tot i així, “el creixement de l’ocupació continuarà permetent noves rebaixes en la taxa d’atur”.

La perspectiva de Brussel·les és que el creixement dels salaris s’acceleri el 2019, en part per l’impacte d’aquest increment del salari mínim, i que es moderi el 2020, tot i que seguirà per sobre de la inflació que se situarà el 2020 a l’entorn de l’1,5%. Aquest any, mentrestant, s’acabarà amb un IPC de l’1,2% a causa dels efectes de l’evolució dels preus del petroli, després de l’1,7% de l’any passat.

El nou quadre macroeconòmic espanyol també augura una desacceleració de les inversions en equipament i construcció en línia amb la demanda final, després del pròsper creixement dels últims anys. Malgrat el feble creixement del comerç mundial, les previsions apunten a un augment de les exportacions espanyoles el 2019 i el 2020 mentre que les importacions registraran un retrocés.

Fort alentiment a l’Eurozona

Espanya continuarà creixent molt per sobre de la mitjana de la zona euro i del conjunt de la Unió Europea, tot i que la previsió per als països de l’euro ha patit una forta rebaixa a causa del fort alentiment a l’Eurozona. Al novembre Brussel·les augurava un creixement per als països de l’euro de l’1,9% per al 2019 i de l’1,7% per al 2020. L’empitjorament de les perspectives de les grans economies, especialmentd’Itàlia  –que creixerà aquest any un 0,2% davant l’1,1% previst anteriorment–, ha obligat l’Executiu comunitari a rebaixar el seu optimisme i situar el creixement en l’1,3% el 2019 i l’1,6% el 2020. Una rebaixa similar a la prevista per al conjunt dels 28 que creixerà un 1,5% aquest any i un 1,7% el pròxim, davant l’1,9% i 1,8% que pronosticaven a Brussel·les fa tres mesos.

Notícies relacionades

L’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles: fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

“En la conjuntura actual, l’economia de la UE s’enfronta a una quantitat excepcional d’incerteses relacionades amb la política comercial i, en general, el futur del multilateralisme, però també a nivell intern, inclòs el futur de les relacions econòmiques de la UE amb el Regne Unit”, avisa la Comissió, que alerta que la incertesa fa mesos que pesa en el sentiment econòmic i podria afectar encara més el creixement en els pròxims mesos.

Tot i que les tensions comercials amb els Estats Units i la Xina han disminuït lleugerament, a Brussel·les no perden de vista un desafiament més gran en aquests moments per a l’economia del continent: el 'brexit'. “El resultat del procés tindrà un impacte als mercats financers i els inversors. En el cas d’un ‘no acord’, hi hauria un impacte més pertorbador en les relacions comercials entre la UE i el Regne Unit i en l’activitat econòmica a Europa del que actualment es preveu”.