Ocupació

Caps i capatassos aconsegueixen recuperar salaris després de la crisi, els empleats, no

Un informe sobre l'evolució dels salaris en l'última dècada constata que els càrrecs directius han millorat el seu poder adquisitiu el 2,5% després de la crisi; els càrrecs intermedis, l'1,2%

Caps i capatassos aconsegueixen recuperar salaris després de la crisi, els empleats, no
2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

Els salaris s’estan recuperant i fins i tot estan guanyant terreny a la inflació, no obstant, no per a la majoria del comú de treballadors. Els subordinats són els que han patit les pitjors conseqüències de la crisi i els que actualment no s’estan beneficiant dels fruits de l’anomenada recuperació. Així ho constata l’informe presentat aquest dijous per l’escola de negocis Eada i la consultora ICSA sota el títol “Evolució salarial 2007-2018”, que mostra que els treballadors sense subordinats tenen avui sous que han perdut poder adquisitiu després de l’esclat de la crisi.

Les dades de l’informe es basen en variables de cinc sectors, 53 activitats econòmiques diferents i més de 500 llocs de treball, i revelen que el soldat corrent del món laboral ha vist com la seva remuneració mitjana ha augmentat el 16,5%, tres dècimes per sota de la inflació acumulada. El salari mitjà va ser el 2018, segons recull l’informe, de 22.819 euros anuals. "No hi ha hagut un impacte significatiu de la recuperació econòmica en aquestes rendes salarials", ha afirmat durant la presentació de l’informe el president d’ICSA, Ernesto Poveda. “No hi ha senyals que això canviï a curt termini i a la llarga pot generar tensions socials”, ha advertit el professor d’Eada Jordi Costa.

En el cas dels salaris dels capatassos o càrrecs intermedis i la dels caps o directius ha anat diferent. Els primers han vist com, després de la crisi, el seu poder adquisitiu ha augmentat l’1,2%, descomptant la inflació, fins als 41.507 euros el 2018. Una relació pel que fa al salari 1,8 vegades més alta que els seus subordinats immediats. Més profitosa encara ha sigut l’última dècada per als directius, que han guanyat el 2,5% de poder adquisitiu en les seves remuneracions, fins als 81.059 euros anuals. És a dir, els caps guanyen 3,5 vegades el que guanyen els seus empleats.

Creixen les desigualtats

La crisi i l’evolució salarial posterior ha provocat un augment de les desigualtats dins del mercat laboral. Així ho constaten les dades en la comparativa 2007-2018. A l’esclatar la bombolla, un treballador cobrava el 28,5% del que cobrava un directiu. El 2018 la proporció era del 28,15%. Un comportament similar en la comparativa amb els càrrcs intermedis, ja que si el 2007 un empleat cobrava el 56,3% del sou del seu superior immediat, el 2018 en cobrava el 55%

I no només entre estaments laborals hi ha classes, ja que l’informe també revela substancials diferències entre sectors dins de les mateixes posicions jeràrquiques en les empreses. Els alts càrrecs a la banca, els més ben remunerats, van cobrar el 2018 una mitjana de 91.071 euros a l’any. Gairebé 20.000 euros més que els del sector del turisme o comerç, els més mal remunerats, amb una mitjana de 72.688 euros anuals.

Notícies relacionades

Una proporció que, malgrat que no es reprodueix en els càrrecs intermedis, sí que ho fa entre els empleats dels mateixos sectors. “Tractar de manera tan poc raonable el principal aportador de riquesa en aquest país només ens pot portar a perdre posicions en el mercat internacional”, ha considerat el president d’ICSA.