La precarietat és un llast per a la pujada dels salaris

Que l’economia espanyola hagi recuperat les taxes de creixement prèvies a la crisi, però que els salaris vagin cremant trimestres sense acabar d’agafar el mateix ritme té dues explicacions. D’una banda, les altes taxes de parcialitat no desitjada, és a dir, els treballadors que no fan una jornada completa però que voldrien fer-ne, i, de l’altra, els alts nivells d’atur estructural que té Espanya.

L’autor d’aquest diagnòstic, expressat en una línia molt semblant en anteriors ocasions per altres actors, no és cap altre que el Banc d’Espanya. Sota el títol ‘La moderació salarial a Espanya i a la UEM’, publicat aquest dimarts, l’organisme monetari conclou que factors com la parcialitat no desitjada o el "marge en el mercat laboral"  han exercit "un paper rellevant a l’hora d’explicar el reduït creixement salarial del període més recent".

El concepte de ‘marge del mercat laboral’ es tradueix en llenguatge mundà en alts nivells d’atur. Espanya tenia a l’agost, últimes dades de l’Eurostat, una taxa d’atur del 15,2%, la segona més alta de la UE, després de Grècia. Molta gent aturada significa que les empreses tenen més marge per elegir qui seleccionen per a un lloc de treball i, per tant, no fa falta que paguin tant. Una característica a què el Banc d’Espanya xifra l’alta presènciad’aturats "desanimats", és a dir, els que veuen tan difícil trobar una feina que ja ni en busquen.

Baixa qualitat, baixos sous

La qualitat de l’ocupació oferta per les empreses també és una variable de molt pes en el diagnòstic del Banc d’Espanya per explicar la moderació salarial que viuen els treballadors del país. El 2017, segons dades de l’Eurostat, el 61,1% dels treballadors que tenien un contracte a temps parcial desitjarien haver-ne tingut un a temps complet. Una xifra 2,3 vegades més alta que a la mitjana de la UE, on aquest percentatge va representar el 26,4% dels treballadors. "Durant la crisi financera, almenys un nombre important d’empreses es van enfrontar a la caiguda de l’activitat substituint una proporció rellevant de treballadors a temps complet per treballadors a temps parcial, amb l’objectiu de limitar els costos laborals", assenyala el Banc d’Espanya en el seu informe.

Notícies relacionades

Espanya, segon país de l'OCDE amb més treballadors pobres

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

Els alts nivells de temporalitat és una altra de les causes d’aquesta precarietat que són un llast per al creixement de salaris, en comparació amb el creixement recurrent en l’àmbit europeu. A Espanya el 2017 el 26,4% dels contractats tenien un contracte temporal, en comparació amb el 13,4% de la mitjana europea. No obstant, Espanya encara no ha recuperat els nivells de temporalitat previs a la crisi, ja que, segons assenyala l’informe, la destrucció d’ocupació a l’inici de la crisi va prioritzar els contractats de durada finita sobre els indefinits. En aquest sentit, el Banc d’Espanya ha detectat que la recuperació de l’ocupació, en termes quantitatius, arriba a Espanya per la via de la contractació temporal, ja que en els seus números detecta que, com menys atur, més temporalitat.

A tot això s’afegeix una reducció de l’optimisme amb la situació econòmica del país d’ara, en comparació amb abans de l’esclat de la crisi. Un escenari en què la majoria d’empresaris preveu una futura inflació és més procliu per apujar els salaris que un de més pessimista. El que l’informe ja no inclou és com afectarà sobre els sous les taxes d’inflació per sobre del 2% que l’economia espanyola ha registrat en la segona meitat del 2018.