perspectives econòmiques

El fantasma de la recessió sobrevola l'economia mundial

Els experts preveuen un fre de l'activitat global al llarg del 2019, però no una caiguda

El temor dels inversors accelera el deteriorament i podria portar a una previsió autocomplerta

zentauroepp46161397 traders work on the floor of the new york stock exchange  ny181206183414

zentauroepp46161397 traders work on the floor of the new york stock exchange ny181206183414 / BRENDAN MCDERMID

3
Es llegeix en minuts
P. Allendesalazar

En tot just un any, els verbs que acompanyen la paraula crisi han passat a conjugar-se en futur en lloc d’en passat. El 2018 va marcar el pic de la recuperació de l’economia mundial després de la Gran Recessió i tant les previsions com els indicadors apunten a una desacceleració el 2019 i els següents exercicis. El fantasma d’una futura recessió que des de mitjans de l’any passat turmenta els inversors va guanyant pes en el seu ànim i el seu dubte ja no és tant si tornaran els problemes sinó quan i com de greus seran. 

El món va entrar al 2018 amb un inusual creixement sincronitzat de les grans potències afavorit per les polítiques expansives dels bancs centrals. A partir de la primavera, no obstant, es va produir una brusca correcció dels mercats, no per la situació present sinó pel seu temor que el cicle de bonança estigués durant massa. Els problemes van afectar primer les economies emergents, posteriorment Europa i la Xina, i a finals de l’exercici també els Estats Units.

“Ens desplacem des d’una expansió sincronitzada a una desacceleració asimètrica”, resumeix el departament d’anàlisi de Bankinter. Tant el Fons Monetari Internacional com l’OCDE han rebaixat les seves previsions de creixement mundial per a aquest exercici i el següent. Continuen pronosticant creixement (3,7% i 3,5%, respectivament), però “s’acosten tempestes”, com va advertir l’FMI. “Creiem que l’economia mundial ha passat el seu pic de creixement del cicle, el recolzament dels bancs centrals continua reduint-se i els riscos polítics són grans a tots els països”, ha apuntat Joachim Fels, assessor econòmic global de la gestora Pimco.

Pendents dels EUA

La clau, com sempre, és què passarà amb l’economia nord-americana, que arrossega les de la resta del món. Sobretot quan l’europea i la xinesa donen clars signes de debilitat, com han demostrat les dades de producció manufacturera de desembre conegudes aquesta setmana (han caigut als seus nivells més baixos des de febrer del 2016 i maig del 2017, respectivament). Les possibilitats que la primera potència mundial entri en recessió en els pròxims dotze mesos han anat en augment, però continuen sent minoritàries: Pimco li dona un 30% d’opcions, la Reserva Federal de Nova York un 15% i els gestors de fons consultats per Bank of America Merryl Lynch un 9%.

No obstant, els indicadors del sector manufacturer nord-americà també han caigut al seu nivell més baix en dos anys. El país va créixer amb força el 2018 per la rebaixa fiscal i l’augment de la despesa impulsats per Donald Trump, però els efectes d’aquestes mesures semblen estar diluint-se abans de l’esperat. La situació ha portat la Reserva Federal a reduir les pujades de tipus que preveu aprovar aquest any i el pròxim, però “el mercat creu que continua sent massa optimista sobre l’escenari macroeconòmic”, apunten els analistes del Sabadell.

Política i bancs centrals

Els dos principals focus polítics d’alarma continuen sense resoldre’s. El Parlament britànic vota el 14 de gener l’acord amb la Unió Europea per al ‘brexit’ sense que sembli que s’estigui “ni un centímetre més a prop d’arribar a un acord” abans del 29 de març, data en què es produirà la desconnexió del país, assenyala la firma Monex. A més, les negociacions comercials entre els Estats Units i la Xina registren avenços i podrien saldar-se amb acords parcials, però els analistes estimen que els dos països estan immersos en una batalla més gran i duradora per la dominació mundial.

Des d’AG Valors, amb tot, s’assenyala que el “llast més gran” per als mercats és la retirada d’estímuls per part dels bancs centrals: “S’ha aconseguit salvar el pacient, però ara arriba l’hora de deixar la medicació i es tracta d’una de molt forta i addictiva, amb efectes secundaris desconeguts”. A aquesta firma li preocupa que la “pràctica totalitat d’estrategs i economistes estan anticipant una recessió o forta desacceleració pel 2020-21. Això incrementa enormement les possibilitats de què la recessió s’avanci en el temps”.

Profecia autocomplerta

Notícies relacionades

En la mateixa línia, José Ramón Díez Guijarro, director d’estudis de Bankia, destaca que “la dissociació entre fonaments econòmics i comportament dels mercats és una anomalia que reflecteix preocupació sobre el futur i que, via confiança de les famílies i empreses, pot convertir-se en un episodi d’expectatives autocomplertes”. Però també afegeix, citant la ironia del nobel Paul Samuelson, que “el mercat sol anticipar nou de cada cinc recessions”.

Hi ha discrepàncies sobre com serà la pròxima crisi. Firmes com Robeco estimen que “si arriba, serà breu”. Però el BBVA creu que serà “probablement pitjor que la mitjana històrica”. El problema més gran, com ha assenyalat el Banc de Pagaments Internacionals (BIS), és que les autoritats l’afrontaran amb “pocs remeis a la farmaciola”.