El Banc d'Espanya adverteix de l'impacte d'apujar la pensió amb l'IPC

El Banc d’Espanya considera que seran necessàries mesures addicionals que augmentin els ingressos o redueixin les despeses del sistema de la Seguretat Social per compensar la pujada de les pensions d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC), com ha proposat la comissió del Pacte de Toledo i el Govern de Pedro Sánchez s’ha compromès a aplicar. Si no s’adopten aquestes mesures compensatòries, adverteix el regulador, no es podrà garantir la sostenibilitat financera del sistema de prestacions públiques.

L’organisme ha fet públic una anàlisi del seu departament d’estudis sobre l’impacte que tindrà en les finances públiques l’acord adoptat en la comissió parlamentària del Pacte de Toledo perquè les pensions es revalorin, de forma general, partint de l’índex de preus del consum (IPC) anual, en lloc de fer-ho amb l’índex de revaloració de la pensions (IRP) que va implantar l’última reforma del Govern del PP.

Des que va entrar en vigor l’IRP, el 2014, les revaloracions anuals de les pensions han sigut del 0,25% entre aquell any i el 2017, fet que ha provocat una pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes, que ha rebut una contundent resposta per part d’aquest col·lectiu amb mobilitzacions a moltes ciutats espanyoles. La llei de pressupostos de l’Estat per al 2018 va trencar aquesta tendència i en lloc d’aplicar l’IRP, va establir un augment de l’1,6% per a totes les pensions per a aquest any, ampliable al 2019 si no hi hagués cap altre tipus d’acords en la comissió del Pacte de Toledo. A més, es va retardar fins al 2023, com a màxim, l’aplicació de l’anomenat ‘factor de sostenibilitat’, que, a la pràctica, reduïa les noves pensions. 

Segons les simulacions del Banc d’Espanya, tots els canvis adoptats respecte a la reforma del 2013, i sobretot la revaloració de les pensions partint de l’IPC, poden comportar un “augment de la despesa d’1,9 punts percentuals del producte interior brut (PIB) el 2030 i de 3,4 punts el 2050”, basant-se en un escenari en què la pensió mitjana es revalorés d’acord amb l’IPC i el factor de sostenibilitat entrés en vigor el 2023. Traduït en euros, l’increment percentual que calcula el Banc d’Espanya equivaldria a uns 20.000 milions més de despesa per pagar les pensions el 2030, i pràcticament el doble, uns 40.000 milions, el 2050. 

El Banc d’Espanya ha fet les seves simulacions a partir de l’escenari demogràfic i macroeconòmic previst per a aquests anys futurs, tot i que reconeix que "atès com és de dilatat l’horitzó considerat", els seus càlculs "estan subjectes a un grau d’incertesa no menyspreable".

De l’informe es desprèn que la reforma adoptada el 2013 permetia, segons el Banc, preservar la sostenibilitat del sistema de pensions gràcies als efectes dels dos nous mecanismes d’ajustament de la despesa en pensions: l’esmentat nou índex de revaloració de les pensions (IRP), en lloc d’utilitzar l’IPC, com fins aleshores, i el factor de sostenibilitat, que vinculava l’import inicial de les pensions a l’augment d’esperança de vida, i que havia d’entrar en vigor el 2019. Aquests dos mecanismes van saltar pels aires amb els últims pressupostos de Mariano Rajoy. 

La part negativa d’aquesta reforma, com constata el mateix estudi, era que si no s’adoptaven canvis legals addicionals en els ingressos o en les despeses "la contrapartida d’aquesta millora en la sostenibilitat seria un descens progressiu del valor de la pensió mitjana en relació amb el del salari mitjà". I que això comportaria una revaloració anual de les pensions només en el 0,25% "durant gran part de les tres pròximes dècades", que donaria lloc a "una erosió gradual del poder adquisitiu de la pensió al llarg de la vida del perceptor". El pes de les protestes als carrers i el temor dels seus efectes a les urnes va forçar el Govern del PP a limitar la reforma i al Pacte de Toledo a recuperar la revaloració vinculada a l’IPC.