La taxa digital europea s'eternitza

L’objectiu de la Presidència austríaca de la UE no ha canviat. Malgrat les resistències i l’oposició d’alguns estats membres, Viena continua confiant que aconseguirà el compromís polític per tirar endavant la nova taxa als serveis digitals (DST en les seves sigles en anglès) durant la reunió de ministres d’economia i finances de la UE (Ecofin) de dimarts 4 de desembre. La seva proposta per superar l’impasse: retardar quatre anys més l’entrada en vigor de l’impost, fins a l’1 de gener del 2022, per donar temps a buscar un pacte en el marc de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

“Hem fet tot el possible a nivell tècnic i a nivell bilateral per convèncer els ministres. Hem tingut en compte molt seriosament els elements que podíem solucionar a nivell tècnic. Hem aconseguit un bon compromís i ara és qüestió de voluntat política. Veurem si els ministres poden anar endavant”, afirmen fonts diplomàtiques sobre un acord que continua fent molta pujada.

Entre set i deu delegacions, segons altres fonts, continuen encara sense poder acceptar el text bé per principis, bé per raons polítiques o bé perquè encara necessiten alguna adopció tècnica. “Un consens serà difícil però no és impossible així que continuem empenyent en aquesta direcció”, reivindicava des de l’Eurocambra el comissari d’assumptes econòmics, Pierre Moscovici, que considera que el recolzament a la proposta ha augmentat i que encara és possible un acord abans de finals d’any.

Es manté la divisió en la UE

La divisió, no obstant, es manté. El bàndol del ‘no’ està format per Irlanda, Suècia, Dinamarca i Finlàndia, els quatre països que reneguen per principis de la proposta i insisteixen que l’acord ha de ser a nivell internacional. En un segon grup figuren Alemanya, Holanda i el Regne Unit que consideren que tancar un acord al desembre seria prematur mentre que Xipre, Estònia i Luxemburg continuen sent escèptics tot i que estan disposats a acceptar el compromís si els quatre països que s’oposen taxativament accepten el pacte. També tenen algun problema tècnic Letònia, Lituània i Malta tot i que fonts europees consideren que no és un obstacle important.

La necessitat d’aprovar la proposta per unanimitat complica enormement la tasca de la presidència austríaca i ningú descarta que el compromís pugui limitar-se a una declaració política que deixi aparcat un possible acord. De moment, l’oferta plantejada pels austríacs per tirar endavant un dels grans objectius polítics del Govern que encapçala el president francès, Emmanuel Macron, per a aquesta legislatura suggereix retardar un any més enllà l’entrada en vigor de l’impost en cas de no aconseguir avenços a nivell global.

A l’espera de l’OCDE

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Durant l’Ecofin del mes de novembre passat, que va acabar sense acord, van suggerir la data de finals del 2020. Ara la UE es planteja aplicar el gravamen des de l’1 de gener del 2022. D’aquesta forma, sostenen fonts diplomàtiques, es donaria més temps a l’espera de trobar una solució internacional. Segons el compromís sobre la taula, la Comissió Europea haurà de presentar abans de finals del 2020 un informe d’avaluació dels progressos a l’OCDE. Si la conclusió és que no hi ha hagut avenços, la UE seguirà endavant amb l’entrada en vigor de la taxa digital europea que tindrà caràcter temporal i expirarà una vegada adoptada una norma internacional similar.

El text també precisa, per a satisfacció de Luxemburg, que els serveis financers estaran exclosos del reglament. A més recull que la directiva no impedeix que els Estats membres puguin introduir taxes nacionals en aquest àmbit a condició que no cobreixin els mateixos serveis que la DST i no es limitin només a les empreses digitals.