Anar al contingut

Recuperació

Catalunya ja produeix per més valor que abans de la crisi

Les dades de l'anuari econòmic comarcal del BBVA del 2017 mostren que l'àrea metropolitana de Barcelona, les comarques centrals i Tarragona són els motors de creixement

Gabriel Ubieto

Catalunya ja produeix per més valor que abans de la crisi

MIGUEL LORENZO

L’economia catalana ha recuperat i superat els valors de producció anteriors a l’esclat de la crisi econòmica. En altres aspectes, com en termes d’ocupació, els registres actuals encara estan per sota dels del 2008. En termes d’afiliats a la Seguretat Social, encara està el 20,1% per sota de les xifres del 2007, però pel que fa a valor afegit, Catalunya ja ha sortit de la crisi.

Així ho constata l’anuari econòmic comarcal de l’any 2017 del BBVA, presentat aquest dimarts a Barcelona, que fa una radiografia de les 41 comarques catalanes i constata que els motors econòmics del territori són l’àrea metropolitana de Barcelona, les comarques centrals i el Camp de Tarragona. En aquest sentit, la recuperació macroeconòmica ha desplaçat parcialment els eixos de creixement de l’est cap al pla central.

Les xifres de creixement del 2017 així ho reflecteixen, sent del 3,6% tant a les comarques centrals com al Camp de Tarragona i del 3,4% a la Gran Barcelona. La mitjana catalana es va situar l’any passat en el 3,3%, sent els números de Girona (2,9%) i Lleida (2,6%) inferiors.

Transitant cap a un nou model productiu

Aquest creixement en termes de valor afegit dels productes no arriba únicament per una recuperació de l’economia catalana després del crac del 2008, sinó que, segons el catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador de l’estudi, Josep Oliver, també perquè Catalunya està transitant cap a un "canvi de model productiu".

El creixement de l’activitat de les comarques centrals, en paral·lel a una menor expansió dels territoris del centre-est, s’explica i retroalimenta amb aquest canvi de model productiu. La reconversió de les històriques indústries del tèxtil, com les de les comarques d’Osona i el Bages, ha sigut un dels exemples que ha posat Oliver durant la presentació. Les dues comarques van experimentar el 2017 creixements del seu sector industrial del 7% i el 5,5%, respectivament.

I aquesta transició productiva es reflecteix també en l’ocupació en el sector serveis, que continua sent la pedra angular de l’economia catalana. Les quatre professions en què la demanda va augmentar el 2017 van ser les associades als serveis a les empreses (+36%), les de les informacions i la comunicació (+30,4%), l’hostaleria  (18,6%) i la sanitat (+11,1%).  

L’altra cara de la moneda la representen els sectors agrícoles, els que pitjors registres van experimentar amb descensos generalitzats. L’agricultura va caure el 3,9% i la ramaderia, en menor mesura, el 2,4%. Això es va reflectir en els creixements de comarques com ara la Ribera d’Ebre, Solsonès i l’Alt Urgell, en particular, o en territoris com les Terres de l’Ebre, el Pla de Lleida o les comarques de muntanya, en general. Xifres en positiu, però ostensiblement per sota de la mitjana.  

Incertesa de cara al 2019

Les previsions presentades pel catedràtic emèrit de la UAB Josep Oliver anticipen que el creixement registrat el 2017 a l’àrea metropolitana de Barcelona, les comarques centrals i el Camp de Tarragona pot encomanar la resta de territoris de Catalunya. No obstant, entre aquestes previsions i la realitat, Oliver reconeix que s’interposen diverses incerteses en l’àmbit internacional. La recuperació de mercats turísticament competidors, com els del nord de l’Àfrica, l’augment dels preus del petroli i la política monetària restrictiva del Banc Central Europeu són alguns dels fronts. Amb la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina de teló de fons.

Alguns indicadors conviden l’optimisme, com la taxa del 2,4% de consum tant privat com públic registrada a Catalunya el 2017 i el progressiu augment de les exportacions, que el 2017 van créixer el 6,4%. No obstant, una desacceleració del creixement podria restringir que el creixement de la zona central s’acabés estenent amb la mateixa intensitat a la resta de comarques catalanes.

Temes: Crisi Catalunya