El nou president del BBVA admet "encerts i errors" del seu predecessor

Carlos Torres Vila, actual conseller delegat del BBVA i president del banc a partir del gener, ha admès aquest dimarts que en els 18 anys de mandat del seu encara superior, Francisco González, hi ha hagut "encerts i errors, ningú els negarà". En aquesta línia, s’ha mostrat comprensiu amb les "queixes" d’alguns accionistes, que atribueixen a l’executiu la falta de revalorització de l’entitat en borsa durant aquestes gairebé dues dècades. Entre les àrees de millora, ha citat la utilització de la tecnologia per agilitar els processos interns del banc i oferir serveis de més valor als seus clients. En qualsevol cas, ha defensat que el període de lideratge del seu imminent predecessor ha sigut "molt positiu" per al grup, amb una expansió internacional que ha convertit el banc en "un dels grans jugadors del món" i el "millor projecte global de futur".

L’encara número dos ha evitat reiteradament pronunciar-se sobre qui podria ser el seu successor, quan s’anunciarà, i si tindrà un perfil més digital, com ell mateix, o més de banquer tradicional. S’ha limitat a insistir que serà un directiu del banc i que es comunicarà abans que acabi l’any. També ha assegurat que li "encantaria" que González acceptés ser president de l’honor de l’entitat i no ha descartat que acudeixi a la junta de l’any que ve però a títol personal, ja que ha decidit deixar el càrrec al final d’aquest any malgrat que podria haver seguit fins a la primavera del 2020 aprofitant que "ara" l’equip gestor "està molt unit".

L’executiu també ha defensat que el més "lògic" és quel’impost d’actes jurídics documentats el pagui el client i no el banc, en contra del fixat per la recent sentència del Tribunal Suprem, ja que el "préstec hipotecari és indissoluble de la hipoteca". Malgrat això, ha assegurat que la seva entitat "lògicament" acceptarà la sentència i s’adaptarà al canvi de criteri si es confirma en el ple de dilluns vinent, però ha defensat que no tingui efectes retroactius: "El que no es pot fer és penalitzar el que ha complert la llei". També ha advertit que, si es confirma, és difícil saber quin impacte tindrà en el preu del crèdit, ja que dependrà de les "dinàmiques competitives" del sector.

Villarejo i impostos

Torres Vila, d’altra banda, ha rebutjat pronunciar-se sobre una recent informació de El Independiente’, confirmada pel banc, que apuntava que el BBVA va pagar més de cinc milions al polèmic comissari Villarejo entre el 2012 i el 2017 per la prestació de diferents serveis. “Cap comentari perquè estem en els resultats del tercer trimestre i per la naturalesa de l’assumpte", ha assegurat en una roda de premsa telefònica. Així mateix, ha demanat al Govern que no aprovi l’impost sobre les transaccions financeres sense comptar amb la resta de països europeus i ha calculat que la taxa del 5% als dividends de les seves filials estrangeres no tindrà un impacte "material" en els resultats del banc. 

Notícies relacionades

Només un de cada quatre euros recaptats es reinverteix en polítiques habitacionals a Catalunya

Persones que canvien de sector laboral: una tendència que ja representa més del 18 % dels contractes signats

El BBVA va guanyar 4.323 milions d’euros entre el gener i el setembre, un 25,3% més que un any abans. Malgrat això, la seva acció ha caigut el 3,14% en borsa. La millora del resultat es deu sobretot a les plusvàlues obtingudes per la venda del seu negoci a Xile (633 milions). Sense aquest efecte, hauria millorat bastant menys, el 7%. L’entitat s’ha vist perjudicada pels problemes de dos dels seus principals mercats, Turquia i l’Argentina. A més de la pèrdua de valor de les seves divises, en el primer país les seves provisions per la pèrdua de valor dels actius han pujat el 16,5%, mentre que en el segon ha hagut de realitzar un ajustament extraordinari de 190 milions per la hiperinflació que pateix.

Els ingressos, així, han baixat el 6,9%, però haurien pujat el 4,3% sense l’efecte de les divises. Una vegada descomptades les despeses, el marge va caure el 6,8% (alça del 5,8% sense l’efecte de les monedes). La reducció global de les provisions per afrontar pèrdues van fer que el resultat abans d’impostos quedés pla. El menor pagament de tributs (1,7%) i el menor repartiment de beneficis amb socis minoritaris per la caiguda del resultat als bancs filials on són presents (-23,9%) va permetre la millora del benefici del 7% prèvia a les plusvàlues de Xile. A Espanya, el banc va guanyar 1.107 milions (1.167 milions de benefici bancari, un 10,5% més, menys 60 milions de pèrdues immobiliàries, el 78% menys).