El desproveïment destapa el problema industrial farmacèutic

La indústria farmacèutica a Espanya mostra problemes creixents per proveir les farmàcies. Els controls que fa l’Administració confirmen el substancial augment de desproveïments, que també són percebuts pels clients. El març, el registre de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) reflectia la falta de 250 especialitats, mentre que en les últimes setmanes es va incrementar fins a les 385. El sector sanitariofarmacèutic espanyol comença a estar inquiet pel fenomen, i els clients han d’assumir cada vegada més habitualment que és difícil trobar els medicaments que els recepten. Els laboratoris eviten parlar de l’impacte d’un fenomen que apunta a global i que afecta gairebé tots els integrants de la cadena farmacèutica. 

Posició del Ministeri de Sanitat

Al Ministeri de Sanitat tendeixen a relativitzar el problema, al considerar que la falta de subministrament no ha arribat a convertir-se en una alerta sanitària: "Pel que ha de vetllar el ministeri és perquè hi hagi un tractament terapèutic alternatiu", afirmen. Les farmàcies reclamen a l’Administració que els metges no receptin productes que no se subministren i que es creï un arxiu dinàmic que eviti conflictes a les farmàcies. Fonts del Col·legi de Farmacèutics apunten com a solució que els mateixos farmacèutics potenciïn les fórmules magistrals per adaptar-se a la demanda, però encara hi ha moltes traves per a això. 

Sector rendible

No deixa de sorprendre la falta d’adaptació entre oferta i demanda en un sector que disfruta d’una bona imatge i que integren un parell de centenars d’empreses, 40.000 treballadors i que suposa una facturació superior als 15.000 milions d’euros a l’any. El farmacèutic és un sector d’una productivitat elevada, de 155.675 euros per empleat, més del doble que la mitjana industrial. Mantenir aquestes ràtios obliga la indústria a complir uns objectius estrictes de rendibilitat per medicament venut, però els baixospreus de referència, l’elevada competència i el pes dels genèrics desincentiva la presència en el punt de venda. Un altre factor que hi influeix és la falta de preus unificats a Europa, que desincentiven les vendes de productes als mercats més barats, com Espanya. 

Farmacèutics

Els farmacèutics es queixen que són ells els que diuen que no als clients i en alguns fòrums professionals s’ha proposat que es tregui del finançament públic els medicaments que tinguin un subministrament irregular. Reclamen un registre unificat i precís perquè el mateix metge no recepti medicaments difícils de comprar.

Registres de desproveïment i faltes

Hi ha dos registres fonamentals actualment: el del centre d’Informació sobre el Subministrament de Medicaments (CISMED) i el del Col·legi de Farmacèutics, amb informació més precisa de la situació a les farmàcies per províncies i que també reflecteix les faltes de subministrament (estat previ al desproveïment).

Problemes industrials

Els problemes es deriven en molts casos de desajustos industrials. Per exemple, hi ha hagut problemes de subministrament d’Adiro, per dificultats a la planta a Leverkusen, de Taukid de Isomed per un canvi de proveïdor, del principi actiu de dexametasona, d’alguna presentació d’amoxicil·lina, d’alguna presentació de Paracetamol, de Nolotil, Bactroban, Valsartan, Bexsero... Grans firmes farmacèutiques com Bayer, Ferrer, Boehringer, Sanofi, Novartis, Kern o Sandoz tenen algun producte en les llistes de subministrament irregular. En general gairebé totes passen per les llistes del CISMED en algun moment. 

Polítiques comercials i de distribució

Algunes fonts del sector apunten que la suspensió de subministraments a les farmàcies forma part de les polítiques comercials a l’hora d’oxigenar els comptes de resultats. El problema apareix quan en una punta de demanda els laboratoris no estan en condicions d’adaptar-se. Va passar a finals d’estiu quan es va anunciar que les escoles havien de disposar d’anaprofilàctics injectables per a possibles casos d’al·lèrgies greus en les escoles. En aquest moment, el subministrament d’aquests productes resultava gairebé impossible (Altellus, Jext), però no va arribar a ser alerta sanitària. 

Fonts de les firmes distribuïdores afirmen que el problema del desproveïment convé situar-lo entre els fabricants i les seves estratègies de comercialització. Els laboratoris apunten també als distribuïdors. D’altres culpen les farmàcies que venguin productes a l’estranger de manera il·legal, tot i que també els laboratoris distribueixen els seus productes on els és més rendible. 

Preus de referència 

En aquest marasme d’acusacions creuades ja proliferen les veus que clamen per modificar el sistema de preus de referència, preus màxims que paga el sistema de salut, malgrat que es considera bàsic per controlar la despesa pública en sanitat. Per a la patronal dels laboratoris Farmaindustria la causa dels desproveïments és múltiple, tot i que apunta als preus de referència del sistema sanitari com la clau de l’assumpte. Els preus de referència fan que no surti a compte als amos d’algunes patent fer determinades presentacions que els fabricants de genèrics cobreixen amb escreix.

Exportacions

Un altre problema és el de les exportacions paral·leles. "Com que els preus dels medicaments són diferents en els diferents països, de vegades hi ha desplaçaments de medicaments que estaven pensats per proveir un determinat mercat, però que després acaben en un altre on els preus són més alts", explica Emili Esteve, director del Departament Tècnic de Farmaindustria. Aquesta pràctica és legal, però fomenta desproveïments puntuals en determinats països. "Paradoxalment, tal com estan les coses, pot passar que el nostre sistema no permeti una excepció a preus de referència, i això pot acabar generant un desproveïment que hagi de reparar-se amb el mateix producte importat d’altres països com a medicació estrangera i a un preu més alt del país d’origen", explica Esteve. 

Venda directa

Per al vicepresident de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols, Carlos Gallinal, les cooperatives són les que garanteixen el proveïment en el sector: "No es pot permetre la venda directa de cap medicament sense que estigui garantit el proveïment a totes les farmàcies d’Espanya, amb independència de la seva mida i localització. Això només s’aconsegueix garantint abans el proveïment a les cooperatives, pilar fonamental en el nostre model. Potser aquestes empreses no són conscients que la col·locació selectiva d’aquests medicaments de forma directa a les farmàcies, si no es proveeix el majorista abans, és anar en contra del pacient espanyol", va afirmar Gallinal a Europa Press.

Notícies relacionades

Una capsa de Tramadol per més de 500 euros

Laboratoris i farmàcies ja han incorporat les mesures antifalsificació als medicaments

 

Esteve opina que és una bona notícia la pròxima entrada en vigor, el febrer del 2019, del sistema espanyol de verificació de medicaments (Sevem): "La implantació del Sevem permetrà incrementar el nivell de transparència en el conjunt de la cadena del medicament, i això serà una garantia per mantenir un mercat lliure de falsificacions i que les autoritats sanitàries disposin d’una millor informació del mercat."