Economia sense ànim de lucre

L'ocupació al tercer sector social a Catalunya augmenta el 2,6% i voreja els 100.000 treballadors

La patronal del sector exigeix a la Generalitat avançar cap a una nova llei de licitació, per prioritzar les bones pràctiques sobre la devaluació de costos

tercer-sector-social

tercer-sector-social / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

El tercer sector social de Catalunya, que agrupa associacions, fundacions o cooperatives dedicades a l’acció social, a l’atenció a la discapacitat o a les persones grans, entre d’altres, segueix en procés de recuperació després de l’impacte de la crisi i les seves conseqüències. El 2017, pel que fa a l’ocupació, el sector va ocupar un total de 94.500 persones, el 2,6% més que l’any anterior, però encara sense arribar als 100.000 treballadors que tenia el 2011, quan va començar a notar els efectes del crac del 2008. Així ho constaten les dades de l’"Anuari de l’ocupació del tercer sector social de Catalunya", elaborat i presentat aquest dilluns per La Confederació, la patronal del sector.

No obstant, els representants de l’organització han alertat que les estadístiques comporten signes de certa desacceleració en el creixement i no s’atreveixen a pronosticar quan es recuperaran els nivells d’ocupació previs a la crisi. "Tenim la sensació d’estar tocant sostre", ha afirmat la directora de La Confederació, Laia Grabulosa. Així ho reflecteixen les dades de l’informe, en què el 62% de les 417 empreses entrevistades considera que el sector no ampliarà plantilla. Una xifra quatre punts superior a la de l’any anterior.

La fuga de talent cap al sector públic n’és un dels principals motius, ja que els salaris i les condicions en aquests centres són sensiblement millors. Per contenir-la, La Confederació va traslladar el juliol passat al conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, una proposta per reformar els criteris de licitació pública de les concessions de serveis i contractes, per prioritzar les bones pràctiques per sobre del preu a la baixa. "Cada renovació de les licitacions rebaixa de mitjana el cost el 6% i això es tradueix o en un servei pitjor o en salaris pitjors", ha afirmat el president de La Confederació, Joan Segarra. Un terreny on les empreses que sí que persegueixen finalitats lucratives tenen més marge per competir.

Notícies relacionades

El conseller El Homrani ha recollit en part el guant aquest dilluns en la presentació i ha reconegut que "un dels reptes” que tenen davant és "ser capaços de fugir de les visions únicament economicistes”,que no tenen en compte el “valor social”. Una cosa no menor per a les entitats d’aquest sector, ja que aquestes depenen majoritàriament de fons públics. Concretament el 39%té com a font de finançament principal les subvencions. No obstant, Segarra ha afirmat posteriorment davant de periodistes que no esperen avenços significatius en un canvi de llei, fins, com a mínim, ja entrat el 2019.

El salari mitjà d’un professional del tercer sector social es va situar el 2017 en els 21.272 euros, el 3,2% més que l’any anterior. Una pujada, que, no obstant, no compensa la diferència que separa aquests treballadors dels seus homòlegs de la pública. El sector, a més, es caracteritza per estar principalment ocupant en petites i mitjanes empreses (94%), amb unes altes taxes estructurals de temporalitat (44%) i parcialitat (44%), i una presència predominant de dones (74%). Una feminització que cohabita amb una bretxa de gènere en matèria de salaris del 20,2%. Una cosa "inadmissible" per al president de La Confederació, "sobretot si volem ser un sector referent en paritat", segons ha reconegut.

La pujada del salari mínim urgeix a la Generalitat