Sánchez envia a Brussel·les uns comptes impossibles d'aplicar

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dilluns enviar a la Comissió Europea un Pla Pressupostari per al 2019 que acull el pacte social i de pujada d’impostos acordat amb Podem però que, almenys de moment, haurà de  ser encaixat dins dels objectius de dèficit més exigents heretats del Govern de Mariano Rajoy.

El text del pla pressupostari que es remet a Brussel·les s’ha confeccionat amb la hipòtesi de l’objectiu de dèficit de l’1,8% del PIB per al 2019 que la ministra d’Economia, Nadia Calviño, va negociar amb la Comissió Europea el juliol passat. No obstant, els pressupostos de l’Estat i de les comunitats autònomes s’hauran de confeccionar amb un objectiu de dèficit més exigent, de l’1,3 del PIB, ja que el nou camí fiscal no compta encara amb l’aval del Parlament espanyol i difícilment el tindrà a curt termini, ja quela majoria absoluta del PP en el Senat pot tombar-lo.

Haver de renunciar al nou objectiu de dèficit de l’1,8% implica que les administracions públiques no podran incloure en els seus comptes aquest respir de cinc dècimes addicionals de dèficit públic ni la folgança pressupostària de gairebé 6.000 milions addicionals que això representa, repartida entre Estat (1.000 milions), autonomies (2.500 milions) i Seguretat Social (2.500 milions), segons va recordar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

El fet que totes les administracions es vegin abocades a confeccionar uns pressupostos amb un objectiu de dèficit de l’1,3% del PIB (heretat de Mariano Rajoy), diferent del que el Govern ha remès a Brussel·les acaba conformant la idea que el Pla Pressupostari pot arribar a ser d’aplicació impossible. Això sense comptar amb les dificultats de la negociació política d’un Govern que necessita el recolzament d’uns partits independentistes (ERC i el PDCat) que exigeixen a canvi una sentència favorable per als polítics presos

Compliment amb Brussel·les

L’enviament a la Comissió Europea del Pla Pressupostari per al 2019 del conjunt de les administracions públiques és una obligació que han de complir tots els països de l’euro abans del 15 d’octubre. El Govern de Pedro Sánchez ha volgut mostrar en aquest document tant el seu compromís amb l’estabilitat pressupostària que marca la Unió Europea com el compliment del pacte amb Units Podem per fer un gir social als comptes públics. "És un acord de Pressupostos valent, que canvia el pas al país" va resumir la ministra portaveu Isabel Celaá. L’objectiu –va dir– és "que la recuperació arribi a les famílies, fent-ho compatible amb la consolidació pressupostària".

Per garantir el compliment de les exigències comunitàries, el projecte pressupostari inclou mesures per reduir el dèficit de forma permanent en quatre dècimes de PIB, per la via de pujades d’impostos. Segons va destacar la ministra d’Economia, Nadia Calviño, aquest ajustament permetrà situar el dèficit públic en l’1,8% del PIB el 2019. Si es descompten els pagaments per interessos del deute públic, es preveu un superàvit primari del 0,5% del PIB per primera vegada des del 2007 que, segons Calviño, permetrà situar el deute públic en el 95,5% del PIB a finals del 2019 (des del 98,1% de finals del 2017). 

Més impostos per finançar més despesa

Mentrestant, el Govern segueix endavant amb els seus plans de presentar al Congrés dels Diputats el projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 a finals de novembre o principis de desembre. 

La clau per poder encaixar en l’objectiu de dèficit de Rajoy per al 2019 l’ambiciós programa social pactat entre el president Pedro Sánchez i el líder d’Units Podem, Pablo Iglesias, es troba en la pujada d’impostos.

Segons les dades presentades per Montero, els canvis en la fiscalitat i la lluita contra el frau permetran un augment dels ingressos de 5.678 milions, dels quals 4.489 s’integraran en els Pressupostos de l’Estat. La resta anirà a parar a la Seguretat Social per contribuir al pagament de les pensions (850 milions per la  nova taxa de transaccions financeres) i a les autonomies (339 milions previstos pel recàrrec de l’1% per als patrimonis de més de 10 milions).

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Hisenda preveu una recaptació més gran de 1.776 milions enl’impost de societats per les noves mesures per als grans grups empresarials mentre que les pimes es podran estalviar 260 milions per la reducció del seu tipus fiscal del 25% al 23%. La nova taxa sobre serveis digitals aportarà 1.200 milions a les arques públiques, segons les previsions d’Hisenda, mentre que el recàrrec al dièsel afegirà 670 milions. La recaptació més gran per pujada de l’IRPF a les rendes més altes es xifra en 328 milions

En el costat de la despesa, el Pla Pressupostari estima en 5.098 milions l’impacte de les noves mesures de despesa social pactades amb Podem, de les quals només 1.992 tindran cabuda en el Pressupost de l’Estat. Mesures com la revalorització de les pensions amb l’IPC (704 milions) o l’ampliació del permís de paternitat de 5 a 8 setmanes (300 milions) carreguen contra el Pressupost de la Seguretat Social.