El preu del lloguer acumula pujades superiors al 30% des de la pandèmia

Aquestes 39 províncies, que majoritàriament són zones amb un fort component turístic, ubicades al litoral, o la capital de les quals és una gran ciutat, concentren al voltant del 70% de la població i el producte interior brut (PIB) d’Espanya. Per contra, les regions on menys ha pujat el cost d’arrendar una casa s’ubiquen a l’interior peninsular i una gran part d’elles responen al que popularment s’ha denominat com l’Espanya Buidada.

María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa, contextualitza els motius: "Els preus estan travessant un encariment molt significatiu impulsat per una oferta cada vegada més limitada i una demanda creixent, que s’ha agreujat per factors socials, demogràfics, econòmics i legislatius que, després de la pandèmia, han accelerat el tensionament. No obstant, aquest creixement del preu ja s’està gestant des de fa una dècada. Amb la recuperació econòmica del 2014, la demanda de lloguer va començar a guanyar terreny com a primera solució habitacional, mentre que l’administració pública va reduir dràsticament la construcció de vivenda social. En aquell moment, va començar a forjar-se una tensió estructural que ha derivat en la situació de gran desequilibri en el qual la demanda quadruplica l’oferta".

Les pujades més importants es registren a Màlaga i a les Balears, del 191,3% i del 158,7%, respectivament: a l’arxipèlag, el preu mitjà del lloguer d’una vivenda que sortia al mercat era de 1.189 euros al mes, el març del 2020, mentre que ara supera els 3.077 euros. El cas és més aguditzat a la ciutat andalusa, on fa cinc anys una casa mitjana costava 778 euros i actualment arriba als 2.268 euros. Aquestes dades inclouen totes les modalitats d’immobles i arrendaments, inclosos els d’ús turístic o temporal, que distorsionen a l’alça el preu del lloguer tradicional.

Més enllà de les capitals

Aquest fenomen generalitzat no es limita a les grans capitals, tot i que Madrid (36,6%) i Barcelona (53,7%) figuren en la llista de les que més pugen, sinó que s’estén amb força per zones costaneres i àrees de l’interior fins ara considerades més assequibles. Són destacables els augments registrats en províncies del litoral, com Girona (99%), Alacant (67,8%), Cadis (74%), València (74,5%), Las Palmas (61,2%) i Santa Cruz de Tenerife (77,1%), segons l’esmentada plataforma, en les estadístiques de la qual inclou el lloguer vacacional i turístic, generalment més alt que el residencial tradicional.

Malgrat l’anterior, hi ha un llistat de 21 províncies de l’interior peninsular, moltes d’elles poc poblades i/o de mida mitjana que també registren forts increments. Destaquen els números de Terol (80%), Lugo (54,5%), Càceres (52,4%) i Sòria (65,8%), tot i que són en ressenyables d’altres, com els de Segòvia (59,6%), Guadalajara (51,6%), Lleó i Conca (43,7%), Àvila (43,6%) i Palència (33,7%). Les pujades responen a diferents realitats, però, per exemple, en el cas de Guadalajara, ha rebut població de Madrid a la recerca de lloguers més barats, una cosa que al seu torn ha impulsat el seu mercat.

Províncies de menys pujada

Notícies relacionades

Gonzalo Bernardos és molt pessimista amb el futur de la vivenda: «Veurem gent a...»

Els Estats Units i la Xina pacten la suspensió parcial d’aranzels i creen un mecanisme de diàleg

En l’altre extrem, hi ha 13 províncies on les variacions des de la pandèmia en el preu del lloguer han sigut més moderades, inferiors al 30%. Majoritàriament, tot i que hi ha excepcions, són territoris de l’interior peninsular, amb escassa pressió demogràfica (feble o negativa) i baixa demanda residencial, on el mercat es manté estable o fins i tot estancat des de l’esclat de la bombolla immobiliària i financera del 2007. És, per exemple, el cas de Toledo (14,6%), Jaén (18,6%), Còrdova (20,6%), Melilla (25,3%), Burgos (25,6%), Àlaba (25,5%), Valladolid (26,0%), Albacete (26,3%), Salamanca (27,2%) i Badajoz (27,3%), segons Fragua.

En canvi, entre les excepcions hi ha la província on menys ha pujat el lloguer en el període, a causa del seu fort component turístic. Es tracta de Huelva, on el creixement amb prou feines ha sigut del 10,6%. Tampoc compleix el patró Navarra (19,08%), tot i que el cas més paradigmàtic és el de Sevilla (26,5%), cinquena més poblada de tot el territori. En el seu cas, la pressió està en altres províncies limítrofes, com Màlaga, mentre que l’atracció de nous ciutadans no és tan aguditzada com la de Madrid.