La despesa en defensa

Apujar la despesa en defensa en 10.471,42 milions d’euros aquest any, com ha anunciat gairebé al cèntim el president del Govern, Pedro Sánchez, és una qüestió que sembla impossible, o gairebé impossible, sense uns nous Pressupostos i sense demanar (i obtenir) el permís del Congrés dels Diputats per a això.
Amb aquests gairebé 10.500 milions més, Sánchez espera arribar a la cimera de l’OTAN de finals de juny amb els deures fets: amb un pla per elevar la despesa en defensa d’Espanya per sobre dels 33.000 milions i situar-la en el 2% del PIB aquest mateix any. No obstant, el pla presenta alguns dubtes.
Per arribar a aquesta quantitat addicional, el Govern compta sumar aquest any 1.395 milions procedents del Fons de Contingència (aquest calaix de sastre de 3.964 milions per a imprevistos que ha de guardar el Govern). No obstant, el 2024, el Ministeri de Defensa també va consumir una quantitat gairebé idèntica del Fons de Contingència. Sent així, l’augment d’un any sobre l’altre ja no seria de 10.471 milions sinó una mica menys; potser, d’uns 9.080 milions.
Però hi ha més. Per arribar a aquesta despesa més gran de 10.471, 42 milions, Pedro Sánchez compta amb un romanent de gairebé 3.000 milions que espera no haver de prestar aquest any a les comunitats autònomes. A diferència del previst el 2023 per a préstecs del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), el Govern calcula que aquest any –en el qual continua funcionant amb els Pressupostos de l’Estat del 2023, prorrogats– haurà de prestar 2.819 milions menys a les comunitats (per la seva millor situació financera).
No obstant, no és segur que aquesta capacitat més alta de préstecs tous al sector privat (per 3.000 milions) es tradueixi al 100% en una despesa més elevada en defensa. Dependrà de si les empreses ho demanen per finançar inversions addicionals. I dependrà també de quina quantitat sol·licitin.
Amb el pla presentat per Sánchez, elevar la despesa en defensa el 2025 canviant partides de lloc, a través de modificacions pressupostàries, sí que és possible. Però arribar a 10.471,42 milions de quantitat addicional és molt difícil, gairebé impossible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Educació a Catalunya Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»
- Educació Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"
- Un pla que va impulsar el Govern Aragonès El Barça i Unió de Pagesos impugnen les zones protegides ampliades a prop de l’aeroport de Barcelona
- Baròmetre de juny Enquesta CIS: El PSOE es dispara i aconsegueix el seu màxim avantatge sobre el PP malgrat els escàndols judicials
- La nova Casa Blanca Trump eleva més la tensió amb una desfilada militar
- FUTBOL El Reial Madrid paga 63,2 milions d’euros per Franco Mastantuono, la nova joia adolescent de Sud-amèrica
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Educació El psicòleg Álvaro Bilbao recorda les cinc preguntes que has de fer al teu fill abans que sigui tard
- UN INFORME DE L’UCO Els malnoms i paraules clau de la trama de Santos Cerdán i Ábalos: «petit», «pitbull», «barriguitas» o «tinc cafè per a tu»
- Ja hi ha 400 treballadors al Campus Hipra, que s’inaugurarà al setembre