Anar al contingut

Relacions laborals

Ni correus, ni 'whatsapps', ni trucades: hi ha dret laboral a 'desconnectar'-se

El terme conegut com a "desconnexió digital" entra a l'agenda de les grans empreses i del Govern i promet esdevenir una font de debat sobre les relacions laborals en un futur pròxim

Gabriel Ubieto

Ni correus, ni 'whatsapps', ni trucades: hi ha dret laboral a 'desconnectar'-se

JOSE LUIS ROCA

A mig agost i ja en plenes vacances, milers d’espanyols han canviat la seva rutina d’oficina, pantalla d’ordinador i cafè de màquina per la muntanya, la platja o el sofà de casa seva. La jornada laboral s’interromp, però no necessàriament és així amb el degoteig constant de correus electrònics, missatges o fins i tot alguna trucada de l’empresa. L’estadística per quantificar el fenomen no està clara. Un informe conjunt d’Infojobs i ESADE publicat aquest dijous indica que un de cada dos espanyols no pot desconnectar del tot de la feina durant les vacances, mentre que una enquesta recent de la consultora de recursos humans Adecco modera la xifra a un de cada tres espanyols i Randstad a un de cada quatre.

On les diferents estadístiques mostren consens és en el fet que la tendència és a l’alça. En el barem d’Adecco per a aquest 2018 el percentatge ha sigut del 36,2% i l’any anterior va ser del 34,9%. En l’enquesta de la consultora Randstad també es reflecteix una evolució en creixement.

El dret laboral tant a començar les vacances com a acabar la jornada laboral i oblidar-se de trucades o missatges fins a tornar al lloc de treball es coneix com a "dret a la desconnexió digital". Des del Ministeri de Treball afirmen que s’està estudiant com introduir-lo de manera explícita en l’ordenament legal, una vegada que el PSOE, en el seu pas per l’oposició, ja va presentar una proposició no de llei en aquest sentit.

AXA, Banco Santander i Ikea, pioneres

La introducció explícita del "dret a la desconnexió" va entrar a Espanya per la via de la negociació col·lectiva a les grans empreses. La companyia d’assegurances francesa AXA va ser la primera a plasmar-lo, concretament en l’article 14 del seu conveni col·lectiu. "És innegable que avui dia el fenomen de la ‘interconnectivitat digital’ està incidint en les formes d’execució del treball mudant els escenaris de desenvolupament de les ocupacions laborals cap a entorns externs a les clàssiques unitats productives", reconeix el text.

AXA va introduir en el 2017 aquest dret en el seu conveni després que el govern francès comencés a aplicar el primer de gener d’aquell any la coneguda com llei El Kohmri, que imposa a les empreses de més de 50 treballadors que hagin de negociar les condicions perquè els seus empleats no es vegin obligats a respondre el telèfon o correus i missatges fora de les hores de feina.

A Alemanya, l’empresa Volkswagen ja va ser pionera a l’implantar un bloqueig d’accés al correu del mòbil entre les 18.15 i les set del matí i, actualment, la ciutat de Nova York (EUA) està elaborant una normativa en aquesta línia. A Espanya la línia d’AXA l’han seguit altres grans empreses multinacionals com el Banco Santander o Ikea. Un debat que, segons l’opinió de la professora de dret laboral de la Universitat Pompeu Fabra Chelo Chacartegui, ha d’arribar a les pimes per "no crear treballadors de primera i de segona".

“És positiu que s’expliciti a través de la negociació col·lectiva una cosa que ja està blindada d’una manera més clàssica a l’Estatut dels Treballadors", considera el professor en dret laboral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Pere Vidal. Aquest acadèmic i advocat laboralista fa referència als punts que delimiten la durada de la jornada laboral i la seva prolongació a través de les hores extres i la flexibilitat de jornada.

"La desconnexió digital no és només un dret del treballador, sinó un deure de l’empresa. Aquesta ha de tenir un paper actiu i impedir que els treballadors es connectin fora del seu horari laboral. Legalment s’hauria de penalitzar les empreses que no ho facin”, incideix la professora de dret del treball d’ESADE i la Universitat Ramon Llull Anna Ginès.

Els més joves són els menys desconnectats

Els treballadors més joves són els que els costa més distingir la clàssica frontera entre negoci i lleure. Si entre tots els treballadors el 36,2% no aconseguia desconnectar, entre els menors de 25 anys aquest percentatge puja al 44,4%, segons les dades d’Adecco. "Els joves tenen més interioritzades les noves tecnologies, però encara han d’aprendre a utilitzar-les responsablement en l’àmbit laboral", opina Claver.

Aquest ús responsable és clau per a un correcte rendiment laboral i, més important, per a la salut i descans dels treballadors. Segons l’última enquesta de l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut Laboral, el 51% dels treballadors europeus patien símptomes d’estrès laboral. "Les empreses també han de veure la desconnexió digital com una inversió en la productivitat dels seus empleats", apunta Ginès.

En matèria de prevenció dels riscos derivats de la desconnexió digital, els experts consultats coincideixen que la tasca del govern s’ha de focalitzar en promoure la informació i fer pedagogia entre les empreses i els treballadors del concepte, més que legislar sobre això, ja que la inèrcia de la negociació col·lectiva ho anirà estenent a través dels convenis.