BATALLA PELS DRETS DELS TREBALLADORS

Dret a desconnectar

França inclou en la seva nova legislació el veto als 'mails' fora de l'horari d'oficina

La conciliació no s'aconseguirà sense abordar el debat de l'organització laboral i el volum de treball, avisen els sindicats

Dret a desconnectar

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

¿Qui no ha rebut un 'e-mail' del seu cap fora de la seva jornada laboral? ¿Qui no ha sentit que la feina envaeix el seu àmbit privat? ¿És possible conciliar vida personal i professional en l'era digital? Per pura addicció o per obligació, cada vegada són més les persones que no deconnecten mai de la feina. La pressió social i la generalització de les noves tecnologies estan en l'origen d'un fenomen d'enormes conseqüències econòmiques, laborals i sanitàries. La connexió permanent pot generar esgotament ('burn out') i falta de productivitat per la interrupció permanent en l'execució de les tasques.

Per adaptar-se a aquesta nova realitat, França ha inclòs per primera vegada en la seva legislació el dret a la desconnexió. Figura en l'article 55 de la controvertida reforma laboral de François Hollande i ha sigut acollit de manera positiva pels agents socials i la patronal. No obstant, molts analistes veuen difícil portar-lo a la pràctica sense abordar el verdader debat que hi ha darrere: l'organització laboral i el volum de treball.

A partir de l'1 de gener del 2017, la llei obligarà les empreses a regular l'ús dels dispositius mòbils professionals per respectar el descans del treballador i garantir l'equilibri entre vida professional, personal i familiar. Aquesta regulació serà fruit de la negociació entre sindicats i empresa, encarregats de definir les modalitats concretes perquè l'assalariat pugui exercir el seu dret a la desconnexió.

EL PRECEDENT ALEMANY

Si no s'arriba a un acord entre el comitè d'empresa i la direcció, aquesta última haurà d'elaborar una circular especificant les activitats de formació i de sensibilització que posarà en marxa per facilitar la desconnexió.

Per exemple, podran decidir que no sigui obligatori respondre un correu electrònic fora de l'horari laboral o establir dies sense 'e-mails'. A Alemanya va ser Volkswagen qui va obrir el camí a l'imposar el 2011 un sistema que bloquejava el correu electrònic entre les 18. 15 i les 7 hores, encara que el model no funciona quan les empreses treballen en diferents fusos horaris. Els pioners a França van ser Canon Sodexo, el 2010 i el 2013, respectivament, optant sense gaire èxit per implantar un dia sense 'e-mail'.

“Seria absurd fer recaure totalment sobre l'empresa els riscos de la connexió permanent, perquè tots els especialistes diuen que hi influeixen molts factors”, assenyalen a la patronal francesa, Medef. El sector empresarial, no obstant, és un dels principals interessats a evitar el risc d'infracció a què s'exposen si dilaten la jornada laboral dels treballadors amb l'ús de les noves tecnologies.

Des del punt de vista sindical, el desafiament per garantir la conciliació és donar vida a una nova organització del treball, ara que el taylorisme del segle XIX toca a la seva fi. “Organitzar el treball al voltant de la jornada laboral funciona quan la gent està en una fàbrica o en un taller. Però aquestes referències s'estan movent. Ara la gent vol ser cada vegada més autònoma però, al mateix temps, estan més controlats”, sosté Hervé Garnier, secretari nacional del sindicat CFDT.

ESLÒGAN JURÍDIC

Pel jurista expert en dret laboral Eric Cohen, el dret a la desconnexió que figura en la llei no és més que un mer "eslògan jurídic" perquè, en l'actualitat, es pot multar una empresa que sancioni un assalariat per no estar connectat al seu compte de correu i aquest últim té dret a cobrar les hores extres si l'empresa li imposa un volum de treball que l'obliga a treballar a la nit o els caps de setmana.

“Aquesta aparent consagració del dret a la desconnexió podria comportar un retrocés en els drets dels treballadors si la negociació culmina amb un acord per estar connectats a la nit i els caps de setmana”, assenyala l'advocat a ‘Le Monde’.

A França, vuit de cada deu treballadors admeten que les noves tecnologies faciliten els intercanvis d'informació a l'interior de l'empresa però el 76% reconeix que els dispositius mòbils tenen un impacte negatiu en la seva vida personal. El 71% diu que segueix consultant el seu 'e-mail' laboral a la nit o durant les vacances, segons un estudi de Deloitte del 2015.

Notícies relacionades

“El dret a la desconnexió és una exigència cada vegada més gran dels treballadors però el tema dels 'e-mails' és només un aspecte menor de la conciliació. Darrere del teletreball es plantegen totes les qüestions lligades a l'economia digital i al repartiment del treball”, resumeix Garnier.

Un problema cultural