Anar al contingut

comissió parlamentària

Saracho: "El Popular no tenia cap possibilitat de sobreviure"

L'expresident atribueix a la gestió del seu predecessor la pèrdua del 98% del valor del banc

Max Jiménez Botías

Saracho: "El Popular no tenia cap possibilitat de sobreviure"

Emilio Naranjo

"Ángel Ron va estar 12 anys al banc i 10 van ser molt dolents: va destruir el 98% del valor del banc. Jo el vaig rematar perdent el 2% del valor que quedava". Emilio Sarachoexpresident del Banco Popular, al capdavant de l’entitat quan es va produir la resolució del banc per la Junta de Resolució Única (JUR) i la seva venda al Santander per un euro, ha resumit d’aquesta manera la responsabilitat en crisi del banc que va acabar amb la seva desaparició. Saracho ha precisat: "Aquest banc estava condemnat. Jo no ho sabia i és possible que Ron tampoc, però no tenia cap possibilitat de sobreviure. Es van cometre massa errors per part dels gestors".

En la seva compareixença en la comissió del Congrés que analitza la crisi financera espanyola, Saracho ha respost a Ángel Ron, que el va precedir en el càrrec i en la compareixença. Ron al matí s’ha esplaiat en el relat d’una situació idíl·lica del banc que dirigia, que es va acabar transformant en una tragèdia quan Saracho se’n va fer càrrec. De fet, ha apuntat que la resolució del Popular es deu, en gran part, a l’actuació del seu successor.

I Saracho tampoc no ha tingut dubtes a l’hora de precisar la pèssima situació de solvència que hi havia al banc i el desencert de l’equip directiu anterior per reconduir la situació. "Teníem un problema greu. El banc podia ser una meravella pels seus treballadors i en el tracte amb els clients, però a les tripes el banc era un desastre. Era un banc amb crisis obertes de tota tipus, de ràtios, qualificació, comunicació... De tot", ha dit Saracho davant dels portaveus de la comissió.

Incapaç de millorar la solvència

Després de relatar l'esforç que va fer el seu equip per reconduir la situació, ha reconegut que l’entitat va ser incapaç de millorar la solvència. De fet el banc tenia una necessitat de capital de 5.500 milions d’euros, ha dit Saracho, i la manera d’aconseguir-los era o una ampliació de capital o la venda de l’entitat a un altre banc, de manera que es va iniciar un procés competitiu en què van participar els quatre grans bancs espanyols.

Saracho ha recordat que en el moment en què el banc estava passant per "dificultats greus", que només podia solucionar una operació corporativa –"que sortia negativa, raó per la qual no es va poder fer", ha apuntat– no hi va haver manera de redreçar la situació. Encara menys quan la sortida de dipòsits es va fer massiva perquè des de la JUR s’avisava dels problemes del Popular i el Banc d’Espanya no podia donar més liquiditat al banc perquè els col·laterals que aquest podia oferir no eren de bona qualitat.

Saracho ha explicat que va preparar la presentació del concurs de creditors a dos jutjats de Madrid, per si calia fer-la, però finalment la JUR va prendre la decisió de dur a terme la resolució del banc. 

Temes: Banco Popular

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.