Anar al contingut

La llei priva milers de famílies endeutades d'una segona oportunitat

Els tribunals a penes tramiten 500 concursos de creditors de persones físiques des de començament d'any

Els experts reclamen reformes legislatives i una promoció més gran de la norma

Alicia Gracia

La llei priva milers de famílies endeutades d'una segona oportunitat

MONICA TUDELA

A un mes que es compleixin tres anys de l’entrada en vigor de la Llei de Segona Oportunitat, el mecanisme continua sent un gran desconegut per a la majoria de ciutadans i d’ús escàs a Espanya.

El fracàs de la norma, o per desconeixement o per les seves deficiències, desatén desenes de milers de famílies i autònoms que no poden fer front als seus deutes. En el primer trimestre d’aquest any, els tribunals espanyols a penes van tramitar 391 concursos de creditors de particulars i 100 de treballadors autònoms com a conseqüència d’uns esculls legals que el Congrés va proposar de mitigar a començaments d’any però el tràmit dels quals en el dia d’avui continua paralitzat.

Iniciativa ineficaç

Al paper, la Llei de Segona Oportunitat, aprovada el 2015, permet que les persones físiques (particulars i autònoms) posin a zero el comptador dels seus impagaments per poder continuar la seva vida i negocis sense aquestes càrregues econòmiques. Fins aleshores, només les empreses podien acollir-se al procés d’exoneració de deutes, mentre que a les persones físiques els seus deutes els perseguien per tota la vida. 

El 2017, un total de 35.666 particulars van ser desnonats i 22.330 famílies van perdre la seva casa

Tanmateix, atesa l’escassa acollida de la norma, que pretenia ser un baló d’oxigen per a petits empresaris i persones particulars arruïnats, Ciutadans va presentar el mes de febrer passat una proposició de llei al Govern central per reformar el procediment.

S’hi recollia la possibilitat de reestructurar el deute i renegociar-lo abans de declarar-se insolvents, un pas que actualment només és un tràmit per accedir al concurs consecutiu; i s’incloïa la necessitat d’exonerar també els deutes de les administracions públiques, ja que els passius contrets amb Hisenda i Seguretat Social no es poden cancel·lar a través de la llei actual. No obstant això, aquest primer pas per reformar la llei de Segona Oportunitat ha quedat en els llimbs.

El procediment

El procediment de la llei es compon d’una fase prèvia en què el deutor i els seus creditors intenten arribar a un acord extrajudicial per reestructurar el passiu, que no pot superar els 5 milions d’euros.

“Una vegada que els creditors no accepten un pacte, perquè no el solen acceptar, s’obre la via per anar al jutjat i fer un concurs de creditors, que es diu concurs consecutiu, i en què liquiden els béns de l’afectat”, explica Elvira Castañón, lletrada i administradora concursal de l’empresa Repara tu deuda, que ha aconseguit tirar endavant 32 casos i actualment en té 2.000 més en tràmit.

“No fomentar la llei estimula el treball en negre i que s’ocupin vivendes...”, s’adverteix

El deutor, per acollir-se a aquest procés, ha de demostrar que no té diners ni actius per afrontar els seus deutes i haver obrat de bona fe. Si bé és cert que Castañón qualifica la llei de “meravella”, també addueix que “hi ha aspectes que queden sense regular al ser una norma jove encara sense sentències que la complementin”. Per exemple, encara que ja s’han dictat sentències a favor del perdó dels deutes d’avaladors, la llei no ho contempla. Tampoc no fa al·lusió directa a la dació en paga de la vivenda.

Un miler de procediments

D’aquesta manera, malgrat l’aparència de senzills que podrien tenir aquests requisits, el 2017 a penes es van tramitar a Espanya 1.276 procediments d’aquest tipus (1.036 particulars i 240 autònoms), unes xifres molt per sota dels 107.000 casos anuals d’Alemanya, els 99.000 d’Anglaterra  i els 180.000 de França.

I més en un país en què l’any passat 35.666 famílies i particulars van ser desnonats i 22.330 van perdre la seva casa per no pagar la hipoteca, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ); i gairebé el 40% de les llars reconeix no tenir capacitat per afrontar despeses imprevistes, segons l’Institut Nacional d’Estadística.

“La reforma de la llei de Segona Oportunitat és totalment necessària”, subratlla l’advocat Álvaro Bajén, que fa referència a dos problemes principals: “el concurs no condona els deutes públics i l’autònom no pot participar en concurs si no té massa activa suficient per atendre el pagament del mediador concursal”.

Per la seva part, el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, al·ludeix a la “falta d’informació total que provoca que un procediment eficient no sigui eficaç”. “Espanya és un país sobreendeutat però la falta d’informació impedeix que els ciutadans puguin exercir els seus drets”, afegeix Naveira. “No fomentant la llei, motives el treball en negre, que no es paguin impostos, que s’ocupin vivendes...", matisa. Per això, reclama la “implicació de tota la societat i de l’administració pública que ha d’impulsar modificacions legislatives”. En aquest sentit, considera necessari “establir com a obligatori per al torn d’ofici la reclamació prèvia davant de notari, que aquesta fase preliminar estigui regulada obligatòriament en la llei de justícia gratuïta estatal” i que “els afectats puguin alliberar-se també dels deutes contrets amb les administracions públiques”.

¿Qui es pot acollir a la llei?

La llei de Segona Oportunitat està dissenyada per a les persones físiques (ciutadans particulars i treballadors autònoms). Fins al 2015, quan es va aprovar la norma, només podien exonerar els seus deutes les empreses. Les persones físiques havien d’afrontar els deutes amb el seu patrimoni personal present i futur. Per acollir-se a la nova llei l’afectat ha d’acreditar que no té patrimoni per fer front a un deute que no pot superar els 5 milions d’euros i haver actuat de bona fe.  

¿Quin és el procediment?

Per demostrar bona fe, el deutor no ha d’haver rebutjat una oferta de treball en els quatre anys anteriors, ni haver comès delictes econòmics. El deutor haurà d’intentar assolir un acord extrajudicial amb els seus creditors. Per a això, ha de comptar amb un mediador concursal. Entre les opcions, està liquidar els seus béns per abonar els deutes o pactar un calendari de pagaments. Si no s’aconsegueix un consens, l’afectat podrà sol·licitar davant del jutge el concurs de creditors voluntari.

¿Es poden cancel·lar tots els deutes?

No. Els deutes contrets amb les administracions públiques, com pot ser Hisenda i la Seguretat Social, no es poden cancel·lar. A més, qualsevol creditor podrà demanar al jutge la revocació de l’exoneració de deutes si, en els cinc anys posteriors a la resolució, el creditor entén que el seu deutor ha obrat de mala fe. Aquest no podrà tornar a acollir-se al procediment en els deu anys següents.