Francisco Mula: «És una llei amb molt poca promoció, però eficaç»

Els fastos delsJocs Olímpics de Barcelona de 1992 van disparar l’activitat empresarial, però la ressaca va desembocar en una allau de deutes. Francisco Mula, juntament amb dos dels seus germans i dos cunyats, va crear una empresa de reformes el 1989, les operacions de la qual estaven avalades per vuit familiars.

L’etapa prèvia a la cita esportiva es va caracteritzar per un creixement exponencial del volum de treball d’empreses vinculades a la construcció com la de la família Mula, que va formalitzar contractes amb grans constructores i va formar part de les companyies que van aixecar la vila olímpica. “De facturar 240.000 euros vam passar a més de 6 milions”, encara que els clients pagaven en 180 dies.

Després dels Jocs Olímpics tot va canviar. “Els atletes van destrossar els pisos i les empreses que els van construir no podien vendre les propietats, de manera que calia repetir la feina. Allò suposava unes pèrdues importants i ens van amenaçar de tornar pagarés”, explica l’afectat.

La falta de liquiditat de l’empresa va desembocar en suspensió de pagaments. Els bancs van embargar-ho tot i la família va començar un calvari que ha durat 25 anys. “El deute que teníem llavors pujava a 192.000 euros i el que estava pendent de cobrament de les constructores pujava a 450.000 euros. Si haguéssim tingut força legal, hauríem saldat els deutes amb escreix”, diu. Amb els anys, sumant interessos, el deute va pujar a 350.000 euros i la“persecució”dels bancs es va fer “insostenible”. En aquells anys, la família va haver de treballar en l’ocupació submergida i, tant “pànic” tenien, que van deixar d’atendre qualsevol trucada.

Notícies relacionades

La llei priva milers de famílies endeutades d'una segona oportunitat

María Teresa Marcos: «Et fan sentir com una delinqüent encara que no ho ets»

El febrer del 2016 la família Mula, després d’haver demostrat que no tenien prou actiu per afrontar els deutes, va iniciar el procediment per cancel·lar-los a través de la llei de segona oportunitat. “Quan anàvem amb la sol·licitud del concurs consecutiu (concurs de creditors de persones físiques) als jutjats ens miraven amb els ulls com llanternes, no sabien per on agafar el tema”, assegura Francisco, que va patir en primera persona l’“astúcia”d’uns i altres. “Alguns notaris ens volien cobrar gairebé 1.000 euros per la gestió i hi va haver mediadors concursals que van demanar prop de 3.000 euros”, subratlla.

Finalment, va aconseguir pagar pels tràmits no més de 2.000 euros al llarg d’un procés que va concloure el juny del 2017 amb la cancel·lació definitiva dels deutes pendents. La resta de la família continua en tràmits per fer el mateix. “És una llei amb molt poca promoció, però és eficaç”, valora.