El BCE reduirà la compra de deute al setembre i hi posarà fi el 2019

El Banc Central Europeu (BCE) ha donat la sorpresa. Malgrat que el mercat no espera grans novetats fins a la seva reunió de finals de juliol, el consell de govern de l’autoritat monetària de l’euro ha anunciat aquest dijous que reduirà les compres de deute públic i privat de 30.000 a 15.000 milions d’euros al mes a partir d’octubre i que les adquisicions s’acabaran amb el tancament de l’any. Això sí, "sempre que les noves dades confirmin" les seves previsions d’inflació a mitjà termini, amb la qual cosa deixa la porta oberta a canviar d’opinió en cas de necessitat. També ha posat per primera vegada data a una possible pujada dels tipus d’interès: no passarà "almenys fins a"l’estiu del 2019.

El consell, reunit aquest dijous a Riga (Letònia) en la seva primera trobada amb Luis de Guindos com a vicepresident, ha sorprès el mercat, que esperava que deixés sense canvis el programa de compra de deute que es va iniciar el gener del 2015. El màxim que es preveia era alguna pista sobre el seu futur. L’euro i els interessos del deute s’han desinflat en conseqüència i les borses han apuntat pujades, si bé l’espanyola ha quedat una mica endarrerida pel llast dels bancs.

El BCE també ha decidit mantenir la reinversió del deute que vagi vencent per garantir que hi hagi prou liquiditat al mercat, però ha ajornat a una futura reunió els detalls d’aquesta mesura. El preu oficial dels diners, per la seva banda, seguirà en el mínim històric, que des del març del 2016, està en el 0%, mentre que la facilitat marginal de crèdit (els diners que cobra als bancs per prestar-los) es mantindrà al 0,25% i la facilitat de dipòsit (els diners amb què remunera els bancs per guardar-los els diners) romandrà en el -0,40% (és a dir, que els cobra en lloc de pagar-los).

Opcions obertes

El Banc Central ha pres aquestes mesures perquè estima que la inflació apunta més fermament cap al seu objectiu d’estar per sota, però a prop del 2% gràcies al petroli i als salaris. De fet, ha elevat les seves previsions sobre els preus a l’1,7% el 2018, el 2019 i el 2020, davant l’1,4%, 1,4% i 1,7% que va augurar al març. També les basa en el fet que el creixement continua sent fort, tot i haver rebaixat les seves previsions al 2,1%, 1,9% i 1,7% (2,4%, 1,7% i 1,9% al març). En qualsevol cas, el seu president, Mario Draghi, ha volgut subratllar que l’organisme deixa obertes totes les portes: "En tot cas, el consell de govern roman preparat per ajustar tots els seus instruments" si es produeix una desviació respecte a la seva meta d’inflació.

L’organisme estima que els riscos a la baixa i a l’alça per a les seves previsions estan "equilibrats". D’una banda, destaca que han augmentat les incerteses lligades a factors globals, particularment l’"amenaça d’un increment del proteccionisme", amb referència a les mesures anunciades per Donald Trump. En aquest sentit, Draghi ha demanat que les discussions sobre això es mantinguin dins del marc internacional de relacions multilaterals creat a partir de la segona guerra mundial. La història demostra, ha advertit, que el contrari pot ocasionar un "mal molt seriós".

El president també ha destacat com a factor positiu la menor volatilitat en els últims dies relacionada amb el canvi de Govern a Itàlia i l’efecte positiu de la política fiscal expansiva dels Estats Units i, a mitjà termini, d’alguns països europeus. Respecte al seu país d’origen, ha instat a no "dramatitzar" els canvis polítics, constants en una zona euro formada per 19 països. "L’important és que les discussions es tinguin dins dels tractats [europeus] existents i que no destrueixin els avenços aconseguits amb importants esforços", ha reclamat abans d’assegurar quel’euro és "irreversible". 

Canvis graduals

Els experts, en qualsevol cas, no esperaven un canvi tan aviat en el programa d’adquisicions de deute. Des d’Unicredit, s’apunta que l’anunci es podria produir en la reunió del juliol, però que aquest dijous es podria oferir alguna "pista" sobre això. Segons el seu parer, el BCE podria anunciar el mes que ve que reduirà el volum de compres a partir del setembre i que posarà fi a aquest programa de suport a l’economia el gener del 2019.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

La firma Ebury apuntava en la mateixa direcció. "Creiem que les preocupacions quant a les febles dades econòmiques a la zona euro, juntament amb la fragilitat del mercat financer italià, són suficients per retardar l’anunci de la fi de l’expansió quantitativa per a aquest any, probablement fins a la reunió del juliol", afirmava en una nota. "Encara és possible una extensió de tres mesos més de les compres d’actius per part del banc fins al desembre. Fins i tot en el cas que el BCE suggerís que el seu programa de compra d’actius podria arribar a la seva fi, no esperaríem més que un rebot a curt termini bastant modest en l’euro", afegia.

Per a una pujada de tipus, el mercat estimava que caldria esperar més temps. El BCE havia indicat fins ara que es produirà temps després del final de la compra de deute, i els experts creuen que aquest encariment dels diners es podria produir-se a mitjans de l’any que ve. L’agència de qualificació Fitch ho espera per altercer o quart trimestre del 2019 i creu que només hi haurà una pujada de tipus en l’exercici, davant les dues que esperava fins ara.