Les auditores s'enroquen a la seva fortalesa

En el mil·lenari 'L’art de la guerra', de Sun Tzu, s’adverteix que el bon guerrer de cap manera es deixa atreure fora de la seva fortalesa. Un consell que semblen haver seguit aquest dimarts els expresidents de les auditores Deloitte i KMPG a Espanya. Tot i veure’s obligats a anar a casa aliena, la comissió d’investigació de la crisi al Congrés, Fernando Ruiz i John Scott s’han enrocat al seu castell argumental i han negat qualsevol responsabilitat de les seves firmes en la desfeta financera de l’última dècada. Gens diferent, d’altra banda, al que han fet la majoria dels compareixents davant aquest òrgan parlamentari en els últims mesos.

El paper de les auditores durant la crisi ha estat molt qüestionat. Aquestes companyies eren les responsables de verificar que els comptes que els presentaven les entitats financeres reflectien fidelment el seu estat, una cosa que es va comprovar que era falsa en el cas de moltes de les caixes desaparegudes. Així, Deloitte serà jutjada junt amb Rodrigo Rato i uns altres 31 acusats pel seu paper en la sortida a borsa de Bankia el 2011. A més, el Ministeri d’Economia l’ha multat també per la seva actuació en aquella operació, i a KPMG per la CAM, en els dos casos per haver incorregut en un conflicte d’interessos al prestar serveis d’assessoria a més d’auditoria als bancs.

Mans rentades

Malgrat això, els executius se n’hanrentat les mans. "Una crisi com la que hem viscut, la més gran des del 29, no es produeix perquè falli una baula, perquè els auditors o els supervisors no ho facin bé, sinó per diferents errors en cadena que s’acumulen al llarg dels anys", ha defensat Ruiz. El paper de l’auditor, ha argumentat, es limita a comprovar que s’han seguit les normes en l’elaboració dels comptes, però no a analitzar si les empreses tenen futur o si assumeixen un risc immobiliari excessiu. "Hauríem pogut fer una feina millor, però ho vam fer amb honestedat", ha al·legat.

Scott, per la seva part, ha argumentat que és "fàcil veure ara" els errors que es van cometre abans de la crisi i ha remarcat que el 2010 "pràcticament tots els analistes" esperaven que el 2011 comencés una recuperació "suau". Finalment, ha continuat, es va produir una segona recessió que es va carregar moltes entitats. "Tinc la total confiança que KPMG ha fet les auditories de manera rigorosa i en funció de la normativa vigent", ha sostingut abans de defensar que darrere de cada informe hi ha "moltíssima feina i moltíssimes discussions".

Les 'black', amagades

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Sobre les actuacions més polèmiques de la firma, Ruiz ha destacat que Deloitte serà jutjada per Bankia en contra del criteri del fiscal, el Banc d’Espanya i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Així mateix, ha destacat que el Ministeri d’Economia, en l’època de Luis de Guindos, va decidir sancionar-la malgrat que el consell assessor de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va considerar que no hi havia motiu per fer-ho. També ha argumentat que la firma no va poder detectar les targetes 'black' de Bankia perquè estaven "amagades" en un compte d’errors per desquadrament dels comptes, que no se solen revisar.

A més, ha negat poder facilitar informació sobre el polèmic informe de valoració del Popular que la Junta Única de Resolució (JUR) europea va encarregar a Deloitte. Al seu dia, es va revelar que donava un valor negatiu al banc espanyol de 8.200 i 2.000 milions d’euros segons l’escenari, però es va ometre que també calculava 1.500 milions positius en un escenari benigne. Ruiz ha explicat que la JUR va encarregar l’estudi tres o quatre setmanes abans de la intervenció del banc perquè "intuïa problemes", però ha defensat que l’informe no és la base de la decisió de resoldre l’entitat, sinó que va servir per decidir quin instrument utilitzar en l’esmentada resolució.