Becaris dins de les universitats: un pegat després de les retallades

Un total de 1.383 estudiants de les quatre grans universitats públiques catalanes –UB, UAB, UPC i UPF– compaginen en aquest curs els estudis amb feina dins de les seves facultats. Surten de classe, de la cafeteria o de la mateixa biblioteca, on molts exerciran les seves funcions, per penjar-se una acreditació al coll i començar a atendre els seus companys. Principalment desenvolupen la seva jornada d’entre dos i quatre hores diàries en el servei d’informàtica, algun departament d’orientació o a les biblioteques de campus. Estan presents a totes les universitats públiques catalanes. Són els que es coneixen com a becaris en col·laboració.

La Universitat de Barcelona va aprovar divendres en el Consell de Govern un nou marc normatiu per establir amb més precisió les funcions d’aquests "becaris en col·laboració", després que una estudiant de la Facultat de Psicologia interposés una denúncia davant de la Inspecció de Treball per considerar que el seu rol no era de suport, sinó "estructural" i propi d’una relació de treball. El cas ha generat una mica d’enrenou al món universitari, malgrat que la presència de la figura del becari de suport no és nova, i es va saldar amb un pagament de 7.271,5 euros per part de la UB a la denunciant, segons afirma la universitat, i així es va evitar el judici.

Dels 1.383 estudiants que l’any acadèmic 2017-2018 estan cursant una beca de col·laboració, 930 es concentren a la UB. És a dir, la universitat en què estudien el 29,9% dels 117.788 alumnes, segons les últimes dades de l’Idescat del 2016, de les quatre grans universitats públiques catalanes agrupa el 67,2% dels becaris.

"És un cas puntual"

El "cas puntual", com insisteixen a qualificar-lo des de la UB, de la becària de Psicologia té el seu antecedent generalitzat a la Universitat Autònoma de Madrid, on el novembre del 2017 la Inspecció de Treball va imposar una multa de gairebé 300.000 euros, en concepte de quotes a la Seguretat Social, per ús irregular d’aquesta figura en prop de 400 casos, segons va fer públic en el seu moment eldiario.es.

Les normatives universitàries estableixen clarament que el rol d’aquests becaris ha de ser de suport, mai estructural, que les seves tasques han d’estar vinculades amb els seus estudis i que han d’estar sota la supervisió directa d’un tutor. Les remuneracions oscil·len entre els 100 i els 500 euros, depenent del nombre d’hores realitzades, que solen ser entre cinc i 20 setmanals.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

“Atendre el telèfon o instal·lar la wifi als estudiants d’Erasmus no veig que tingui molta relació amb els meus estudis de ciències polítiques”, comenta una de les estudiants consultades, que explica que, no obstant, aquesta beca li suposa una font d’ingressos complementària amb què es pot mantenir.

¿Podrien funcionar les universitats públiques catalanes sense aquesta figura? Des dels comitès d’empresa del Personal d’Administració i Serveis (PAS) de les quatre principals universitats catalanes estan d'acord que no podrien funcionar igual. “En el context de limitació pressupostària de les universitats, és cert que, de vegades, els becaris poden assumir tasques que no els correspondrien a causa de la falta de personal”, afirma el president del comitè d’empresa de PAS de la UB, Domingo Berbel.