Els Pressupostos del 2018 inclouen una possible quitació de deute a les autonomies

El Govern vol tenir mans lliures per poder decidir aquest mateix anys quitacions en el deute de les comunitats autònomes amb l’Estat o una millora de les seves condicions (tipus d’interès i terminis). Aquesta és l’última «pastanaga» que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha incorporat al projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2018 que va ser presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de guanyar el màxim suport polític i social per als seus comptes.

No és tan sols una «pastanaga», sinó un argument més per intentar trencar el rebuig frontal que el PSOE manifesta contra el projecte del Govern. Algunes comunitats socialistes, com les Balears i el País Valencià, demanen al Govern algun tipus de reestructuració del seu deute públic que els permeti guanyar oxigen en els seus comptes públics. També ho ha demanat per a Catalunya el líder del PSC, Miquel Iceta.

Aquesta és l’última novetat d’un projecte de llei que, segons Hisenda, inclou mesures amb un impacte pressupostari de 3.800 milions per millorar les rendes de més de 13 milions de persones i les seves famílies. «Es tracta d’empleats públics, pensionistes amb ingressos més baixos i treballadors assalariats que cobren menys de 18.000 euros», afegeix Hisenda. Als comptes, pactats amb Ciutadans, també s’han inclòs avantatges fiscals per a famílies nombroses, per a contribuents amb discapacitats a càrrec i per a pares amb despeses de guarderies, al mateix temps que s’ha millorat els sous de les forces de seguretat de l’Estat. A més, els recursos per a les comunitats autònomes augmenten en 4.248 milions, per la millora de la recaptació tributària.

Recerca de vots

«Són uns bons pressupostos, que beneficien molta gent i no perjudiquen a ningú», va resumir aquest dimarts a Alger el president del Govern, Mariano Rajoy, fent valer les «pastanagues» (en una vella expressió de Montoro) dels comptes del 2018. Rajoy es va comprometre a presentar «la batalla» perquè Espanya tingui Pressupostos el 2018, i per aconseguir-ho encara necessita guanyar cinc vots amb els quals poder superar el debat de les esmenes a la totalitat, a finals d’abril o a primers de maig. Els cinc vots del PNB que van servir per tirar endavant els comptes del 2017 estan en l’aire, fins que no s’aixequi l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya, després de la formació d’un nou Govern català. Mentrestant, el Govern central intenta guanyar-se el favor del PSOE i en aquesta estratègia encaixa l’oferta d’una reestructuració del deute de les autonomies.

Segons va explicar Montoro, el projecte de llei inclou una disposició perquè el Govern «pugui fer ús dels deutes de les administracions territorials amb l’Estat per poder donar una  prima més elevada a les complidores, en forma de reestructuració d’aquest deute» previ informe del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) o de la Comissió Nacional d’Administració Local (CNAL). 

En la seva disposició addicional última el projecte de llei admet que «aquests incentius podran afectar totalment o parcialment l’import dels crèdits que ostenti l’Estat i les seves condicions financeres».

En un primer moment, el PSOE no es va mostrar seduït per aquesta proposta. «No és el moment per parlar de reestructuració del deute», va dir el responsable d’Economia del PSOE, Manuel Escudero. «Estem esperant per conèixer una proposta solvent, certa i detallada d’un nou model de finançament autonòmic. Seria una trampa començar a parlar d’un aspecte aïllat dels altres», va afegir.

Prioritats de la despesa

Els comptes presentats pel Govern al Congrés dels Diputats inclouen un volum de despesa consolidada de l’Estat, la Seguretat Social i els seus organismes públics per un total de 354.225 milions d’euros, el 2,7% més que l’any passat. Enfront d’això, els ingressos consolidats previstos pugen a 300.903 milions d’euros, amb un creixement del 3% respecte a l’any anterior.

Segons va explicar Montoro, aquests pressupostos encaixen dins del model econòmic del PP amb l’objectiu de «reduir la participació de la despesa total en el producte interior brut i mantenir un nivell d’ingressos públics a l’entorn del 38% del PIB». Aquí resideix la principal diferència amb el model socialista, que propugna un nivell d’ingressos més pròxim a la mitjana de la Unió Europea (del 44% del PIB) per donar cabuda a un nivell més alt de despesa i de l’estat de benestar.

Montoro va ressaltar ahir que el pes de la despesa social de l’Estat (pensions, desocupació, serveis socials i  beques) sobre el pressupost total de l’Estat es manté en el 55,6%. No obstant, el seu creixement del 2,8% és inferior al previst per a l’economia en euros corrents (4,3%), de manera que el 2018 tornarà a disminuir el pes de la despesa social respecte al PIB.

Notícies relacionades

El Govern torna a prorrogar la vigència de l'impost de patrimoni

El Govern presenta els Pressupostos sense prou suports per aprovar-los

«No són retallades, és moderació en el creixement de la despesa», va interpretar Montoro. «Els Pressupostos són més aparents que socials», va criticar per la seva part la UGT. «Els petits gestos socials, clarament electoralistes, no busquen restablir els drets. Hi ha diners per a les autopistes, però no per atendre les necessitats socials més urgents», va abundar el sindicat. 

Entre les partides de despesa destaca l’alça d’infraestructures (16,5%) mentre que baixen les d’interessos del deute públic (fins als 31.547 milions, l’1,9% menys) i desocupació (17.702 milions, el 3,4% menys) per les millors condicions econòmiques. Amb tot, la despesa prevista en infraestructures, de 5.676 milions (l’1,6% de la despesa total), a penes és el 40% dels 14.040 milions del 2008, quan la inversió dels Pressupostos pesava el 4% en la despesa total consolidada, segons va recordar la UGT.