L'esquerra insta a mobilitzar-se en suport als pensionistes

El conflicte de les pensions s’ha convertit enl’amenaça més gran per al Govern de Mariano Rajoy, molt més que la tensió sobiranista catalana, per exemple, a jutjar per les últimes enquestes. Enquistat el nomenament d’un nou president de la Generalitat a Catalunya i en plena aplicació de l’article 155 de la Constitució, l’esquerra liderada per Podem ha trobat en el conflicte dels pensionistes una manera de revitalitzar l’opinió pública en contra de l’acció del Govern del Partit Popular. Els arguments són en gran mesura inapel·lables, malgrat l’intent de l’Executiu de Mariano Rajoy de llançar missatges apaivagadors sobre el possible augment de les pensions més baixes aquest mateix any. Agrupacions ciutadanes comMarea Pensionista encapçalen un moviment que aspira a mobilitzar també els joves, en una revolta intergeneracional que pot elevar els efectes del moviment 15-M.

Arguments

L’argument de falta de recursos del Govern per a una pujada de les pensions xoca amb les mateixes decisions de l’Executiu en altres aspectes de la política econòmica, com ara els ajuts a la banca, la indemnització del Castor, el rescat de les autopistes madrilenyes, etcètera. "El Govern de Rajoy ha estat prenent mesures a fi de privatitzar les pensions, beneficiant així els interessos financers (la banca i les companyies d’assegurances privades) a les quals serveixen, a costa de reduir la quantitat de diners que les persones grans reben a través de les seves pensions", explica Podem als seus seguidors per animar a anar a les protestes de dissabte. 

Pèrdua de poder adquisitiu

Si no s’introdueixen canvis, tots els estudis apunten que les pensions perdran un 30% del seu poder adquisitiu fins al 2050 per als nous pensionistes. L’argument que les pensions actuals són elevades, mantingut pel Govern i bona part de l’opinió pública en un període de forts ajustaments, ha aconseguit enervar encara més el col·lectiu, que ha perdut poder adquisitiu en els últims anys. És cert que els estudis sobre consum publicats recentment han apuntat els pensionistes com a supervivents de la passada crisi, amb un paper rellevant en les economies familiars impactades per l’atur i la caiguda dels salaris. Però alhora, l’esquerra recorda que les pensions públiques espanyoles estan entre les més baixes de la Unió Europea. 

Qüestió de prioritats

Notícies relacionades

Manifestació de pensionistes del 17 de març a Barcelona: horari i recorregut

Rajoy anuncia una millora de les pensions mínimes i de viudetat el 2018

Vicenç Navarro, coordinador de l’equip tècnic de Podem Catalunya, destaca que aquesta mancança dels pensionistes ha encès la flama de les protestes: "Espanya té els recursos per finançar unes pensions més altes. El problema no és que no hi hagi recursos al país. El problema són les prioritats del Govern Rajoy (i els seus aliats de Ciutadans) que les privatitzen a base de gastar-se més de 60.000 milions d’euros per salvar la banca, en lloc d’augmentar la despesa en pensions i en el benestar de les classes populars".

Pensions baixes

Es calcula que dos milions de pensionistes reben entre 600 i 646 euros al mes (menys que el salari mínim professional) i 4,5 milions menys de 1.000 euros al mes. Entorn de vuit de cada 10 pensionistes no contributius són dones, i aquestes pensions no contributives oscil·len entre 92 i 370 euros al mes. Davant la tesi que les pensions a Espanya són elevades en relació amb el nivell de renda mitjana, el cert és que Espanya és un dels països més rics d’Europa i les seves pensions són de les més baixes. Espanya és un dels països que es gasten menys en pensions, un 8% del PIB, davant la mitjana europea que és d’un 9,5%.