La productivitat tecno

¿Com afecta la nova tecnologia digital la productivitat de les empreses? En principi la resposta a aquesta qüestió hauria de ser molt positiva. La lògica ens diu que si una firma renova la seva maquinària, aposta per la innovació, adapta la plantilla al nou entorn comercial i ofereix un producte que respongui al desig del client, la seva productivitat serà immillorable i destacarà per sobre de la competència. Doncs no és així.

La crisi recent ha demostrat que la recuperació econòmica no està aprofitant els avantatges que deixa la nova tecnologia. És més, el canvi tecnològic està desaccelerant la productivitat a tots els països desenvolupats i emergents, tal com expliquen els responsables de macroeconomia de Caixabank Research  Oriol Aspachs i Javier García-Arenas. 

L’augment de la productivitat a nivell global que aporta la nova revolució tecnològica digital s’ha frenat en les societats occidentals de manera «notable, significativa, persistent i generalitzada» com a conseqüència de la crisi i la seva durada, assenyala l’estudi d’aquests experts. La dada és molt significativa: la productivitat ha passat de créixer el 2,6% anual entre el 1996 i el 2007 a fer-ho a l’1,8% entre el 2013 i el 2016 a tot el món.

Economia de doble velocitat

Els canvis porten una economia de doble velocitat en la qual hi ha, per una part, empreses molt productives, amb elevada inversió en capital intangible i per una altra, empreses amb menys productivitat i inversió. Això desembocarà en desigualtats salarials i d’ocupació, malgrat que l’efecte pot ser positiu en les professions que tenen relació amb els nous desenvolupaments tecnològics. 

Encara que la productivitat sempre ha presentat un caràcter procíclic, Espanya marca la diferència ja que aquella augmenta més en èpoques de crisi com a conseqüència de la destrucció d’ocupació.

El llast de la temporalitat

A més a més, és una rèmora l’alta taxa de subocupació (a temps parcial involuntari) que ha deixat la recessió i que encara està situada 10 punts percentuals per sobre dels nivells precrisi. 

A Espanya el percentatge de temporals involuntaris és del 58% del total dels ocupats a temps parcial. Activitats molt estacionals com poden ser les de l’hostaleria conviuen amb altres com la sanitat i l’educació, en les quals es dona la paradoxa de tenir una baixa taxa de desocupació al mateix temps que una gran borsa d’ocupació parcial involuntària. En aquest marc, la previsió dels analistes de Caixabank és que els salaris seguiran congelats.

El llast de la temporalitat

A més, és una rèmora l'alta taxa de subocupació (a temps parcial involuntari) que ha deixat la recessió i que encara està 10 punts percentuals per sobre dels nivells precrisi. 

A Espanya el percentatge de temporals involuntaris és del 58% del total dels ocupats a temps parcial.

Activitats molt estacionals com la hostaleria conviuen amb altres com sanitat i educació en las que es dona la paradoxa de tenir una baixa taxa de desocupació al tiempo que una gran borsa d'empleo parcial involuntari. En aquest marc, la previsió dels analistes de Caixabank és que els salaris seguiran congelats.

El poder de les plataformes

Notícies relacionades

L’hotel que mira a la immensitat de Barcelona

El ‘boom’ dels fixos discontinus polemitza les estadístiques de l’atur

La revolució de la tecnologia digital està canviant el teixit empresarial a l’adquirir preponderància les plataformes de distribució immediata i els analistes de dades. Caixabank Research apunta que a la llarga es produirà transferència de poder de les empreses tradicionals a les plataformes i que la supervivència de les firmes passa pel coneixement del client per oferir-li els productes que s’ajusten als seus gustos i interessos.

La nova economia tecnològica planteja unes quantes incògnites:   ¿Com influirà en la productivitat la creixent importància de productes de béns i serveis gratuïts que només generen ingressos a través de la publicitat? ¿Com es comptabilitzen amb els guanys de Google i Facebook en el PIB?