Les cinc claus de la caiguda de Wall Street

Wall Street va registrar aquest dilluns la caiguda més gran en punts de la seva història. Després de revaloritzar-se més del 30% des de principis del 2017, l'índex Dow Jones de la Borsa de Nova York es va desplomar 1.175 enters, el 4,6%. El principal retrocés en percentatge des de l'estiu del 2011 va ser una sorpresa, però no falten raons per explicar el perquè del comportament inversor. Els mercats de renda variable reflecteixen de manera sobtada les conseqüències de múltiples factors, tant polítics com econòmics, que conviden a la prudència i que refreden, encara que sigui temporalment, els ànims més especulatius.

Els analistes han començat a donar tota mena d'explicacions sobre el predomini de les vendes de dilluns i que es podria consolidar en forma de tendència a curt termini. Per aquests analistes, la sortida dels inversors de la Borsa de Nova York respon als efectes de la política del president dels EUA, Donald Trump, respecte a la repatriació de capitals; a l'evolució dels tipus d'interès; i a la evolució del dòlar. Es tracta d'un còctel complementat amb promeses de més rebaixes d'impostos que afavoreixen l'estalvi i perjudiquen els grans jugadors globals. El temor a una alça més agressiva dels tipus d'interès ha pesat en els mercats de renda variable. Aquestes són algunes de les claus de l'evolució del mercat. 

El mal d'altura

El parquet novaiorquès va deixar l'índex Dow Jones l'1 de gener del 2017 en 19.963,80 enters. L'indicador, que integren els valors més importants del mercat, es va revaloritzar fins al 26 de gener més del 33% en una pujada la plasmació gràfica de la qual mostrava similituds fins i tot amb l'evolució del bitcoin, una pujada continuada i gairebé sense alts i baixos. Sense que hi hagi una correlació lògica entre criptomonedes i el seriós Dow Jones, el cert és que després d'una revalorització del 30% hi sol haver una correcció tècnica, explicada normalment com a consolidació de beneficis, que suposa un predomini de les vendes. Mal d'altura que sempre arriba però que és difícil determinar quan. No existeixen més elements perquè es produeixi un comportament lògic dels agents econòmics de transformar una revalorització virtual en benefici comptable. 

El mal polític

El Dow Jones va perdre la barrera dels 25.000 punts el mateix dia que Jerome Powell assumia la presidència de la Reserva Federal. L'anunciada política de tipus d'interès alcista és interpretada pels mercats com una amenaça per a les cotitzacions empresarials, un element que per si sol tendeix a refredar els ànims dels grans inversors, capaços de mobilitzar els seus recursos a altres mercats internacionals. Paradoxalment, una economia en creixement pot frenar la inversió borsària, ja que les perspectives de beneficis en l'economia no financera poden ser sòlides.

El mal de la bola de neu

El tòpic que l'esternut de Wall Street causa pulmonies a la resta de mercats de renda variable mundials es torna a complir. Després de la caiguda de Wall Street, les borses asiàtiques van caure el 5%. I Europa, inclosa Espanya, es va despertar amb una obertura baixista superior al 3%. L'efecte bola de neu és impredictible en un context d'incertesa i desconfiança, però que la Borsa de Tòquio arribi a anotar una caiguda del 7% durant la sessió és poc tranquil·litzador. Les borses xineses com Xangai  i Shenzhen van caure més del 3% i 4%, respectivament. La de Hong Kong, el 5,1%. 

El mal de les vendes a curt

Notícies relacionades

La Borsa de Tòquio cau el 4,73% arrossegada pel Dow Jones

L'Ibex tanca amb una caiguda del 2,53% enmig d'una elevada volatilitat

Les caigudes borsàries són el resultat del funcionament de les borses. Les operacions especulatives a curt tendeixen a accentuar les tendències, i per això passar del temor al pànic acostuma a ser més fàcil. A més, l'automatització de decisions de compravenda fa que davant una situació inesperada de vendes, les ordres que empenyen els valors a la baixa proliferin sense que es pugui aturar la tendència. 

El mal del dòlar i la repatriació de capitals

La possible repatriació de fins a 400.000 milions de dòlars que tenen les companyies nord-americanes fora del país podria derivar en una alça dels dòlar. Tot i que l'Administració Trump ha confessat que es troba còmoda amb un dòlar feble, el cert és que la conversió d'actius en dòlars podria elevar la cotització de la divisa nord-americana. La situació és un element d'incertesa per als mercats de renda variable, ja que impedeix precomptabilitzar amb previsió els resultats empresarials.