La prima de risc espanyola baixa de 93 punts per primera vegada des del juliol

La prima de risc oferta als inversors pels bons espanyols a 10 anys en comparació amb els seus homòlegs alemanys se situava aquest dimarts en mínims des del mes de juliol passat, per sota de 93 punts bàsics, després de l'obertura de les borses del Vell Continent. En concret, el diferencial respecte al bund del deute espanyol equivalent ha arribat a situar-se en 92,20 punts bàsics, la bretxa més petita entre les dues referències des de finals del mes de juliol.

La prima de risc espanyola va tancar el 2017 en els 114,80 punts bàsics, després d'haver-se situat en 106,30 punts un dia després de les eleccions catalanes del 21-D, mentre que el 2 d'octubre es va arribar a ampliar fins als 123,40 punts bàsics.

155 i crisi catalana

Des del Ministeri d'Economia, la millora del diferencial respecte al bund s'atribueix a la percepció en el mercat que "els fonaments de l'economia són sòlids i sostenibles i que la situació a Catalunya no suposa un risc en aquest sentit, sobretot després de la normalització que va suposar l'aplicació del 155", informa Europa Press.

¿Què és la prima de risc?

La prima de risc és el sobrepreu que paga un país per finançar-se en els mercats. En concret, si es parla de prima de risc espanyola, la comparació es fa entre la rendibilitat dels bons a 10 anys espanyols i els bons a 10 anys alemanys. Aquesta diferència s'expressa en punts bàsics (entre una rendibilitat del 2% i del 4% hi ha un diferencial de 200 punts bàsics). Com més gran és el risc país, més alta serà la seva prima de risc i més alt serà el tipus d'interès del seu deute. Amb una prima de risc més alta, els tipus d'interès oferts als inversors tendeixen a ser més grans, i viceversa.

Crisi de la prima de risc

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

En els pitjors moments de la crisi, la prima de risc va arribar als 500 punts bàsics. Els inversors exigien més rendibilitat al deute espanyol al témer un impagament d'interessos. Si el BCE es compromet a comprar deute, és segur que el compromís de pagament es complirà, i per tant les garanties ofertes pel Govern de Merkel i el Govern espanyol estan molt pròximes i la prima de risc es redueix.

Emissions de deute

L'Estat requereix finançament extern per dur a terme projectes o fins i tot mantenir els pagaments per al seu funcionament. Per això emet títols de deute. Fa les seves emissions a través de subhastes en el mercat primari de deute sobirà a un preu --el tipus d'interès-- que varia en funció de la demanda o el termini de venciment dels títols, però que no canvia al llarg de la seva vigència. Això és important, ja que l'Estat coneix els seus costos de finançament i pot graduar la conveniència o no d'emetre títols en funció de la situació del mercat o la confiança dipositada pels inversors en el país en un moment donat. Els costos de finançament baixen amb una prima de risc petita, però l'atractiu dels títols també es redueix i és difícil col·locar-los.