Anar al contingut

Patrocina:

el mercat de l'arrendament

El lloguer es consolida a Barcelona i segueix a l'alça a l'àrea metropolitana

Els preus es mantenen per primera vegada des que es va iniciar la recuperació del mercat immobiliari

En poblacions pròximes a la capital catalana els valors encara pugen a un ritme del 10%.

Max Jiménez Botías

Pis en lloguer a Ciutat Vella (Barcelona).

Pis en lloguer a Ciutat Vella (Barcelona). / CHRISTIAN MORALES

La bombolla del lloguer a Barcelona comença a donar símptomes d’esgotament. Van ser pocs els experts del mercat que van pronosticar durant el notable ascens de preus del mercat que els augments no tenien l’arrel especulativa pròpia d’una escalada irracional, però n’hi va haver. El desequilibri entre oferta (escassa) i demanda (elevada) va insuflar als propietaris ganes de recuperar-se de la caiguda causada per la crisi. A més a més, la llei d’arrendaments urbans del PP va obligar a renovacions de contractes a l’alça, especialment durant l’exercici passat.
Així, des del 2013 –quan es va iniciar la recuperació–, s’han registrat augments a Barcelona que superen el 25% de mitjana. Però aquesta tendència ja sembla esgotada, segons mostra l’evolució dels contractes de lloguer registrats a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona durant aquest any. El 2017, el preu mitjà tancarà al mateix nivell –o per sota– del valor inicial de l’any, cosa que serà la primera vegada que passa des que el mercat va començar a recuperar-se de l’explosió de la bombolla immobiliària.
Aquesta circumstància es va produir el 2014, quan el preu mitjà registrat per la cambra de la propietat –del qual s’eliminen els valors situats per sota dels 300 euros, que corresponen a lloguers socials, i els que passen de 3.000 euros– va ser de 688 euros, cosa que va suposar un augment de l’1,4% respecte a l’exercici precedent. El 2015, la variació entre el preu del primer trimestre i el de l’últim va ser del 5,9%, i el 2016 l’augment ja va arribar al 17,26% entre el març i el desembre. No obstant, el valor del quart trimestre del 2017 és inferior al del primer d’aquest exercici, segons dades provisionals amb què treballa l’organisme immobiliari barceloní i que s’afegeixen a les que registra l’Incasòl per a tot Catalunya. 
Barcelona no marca la tendència de tot el mercat català, però sí la de la concentració urbana més important, on la demanda és més acusada. Les dades disponibles de l’Incasòl només arriben fins al segon trimestre i encara recullen ascensos. Es preveu que en la pròxima entrega –amb valors fins al setembre– s’observi la desacceleració que apunta el mercat, tot i que encara amb creixements interanuals.

Límits per a la pujada 

No obstant, la pujada de preus té un límit. «No podien créixer ininterrompudament. Hem arribat al límit i podem esperar que es mantinguin aquí», considera Òscar Gorgues, gerent de la cambra de la propietat. «El problema de Barcelona és que no hi ha oferta, i per això els preus pugen fàcilment. Però arriba un moment que  les persones que busquen un lloguer se n’han d’anar a fora, a Badalona o una altra població pròxima, perquè ni hi ha prou oferta ni els preus són assequibles per a la seva butxaca», afegeix.
La situació ha afavorit que l’efecte de l’alça de preus que s’ha mantingut a Barcelona des de la recuperació s’hagi traslladat a l’àrea metropolitana. Les poblacions de la primera i segona corones de la capital catalana mantenen l’evolució a l’alça dels preus. «Aquest any possiblement acabarem amb un augment del lloguer d’entre el 10% i el 12%, encara que s’ha de veure què passa durant l’últim trimestre de l’any. Pensem que l’evolució no serà gaire diferent de la que s’ha registrat fins ara», afirma Joan Planas, secretari de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa. L’evolució alcista es posa de manifest també en el mercat de venda, on les expectatives de creixement se situen entre el 10% i el 15%.

IInversió especulativa

Planas destaca que aquesta situació es produeix malgrat que, «a Terrassa i altres poblacions pròximes, els preus pugen fins i tot sense que hi hagi una inversió estrangera especulativa d’importància. I encara augmentaran una mica més». En certa manera, el mercat immobiliari de l’àrea metropolitana segueix els passos que ja ha fet el de la capital catalana «La demanda és molt forta i l’oferta és molt escassa per falta de vivendes de lloguer», explica Planas. Sí que hi ha oferta de venda, però «la falta de seguretat laboral i els sous baixos dificulten que els ciutadans s’embarquin en aquests moments en la compra d’una vivenda», afegeix.

Però no és or tot el que brilla al mercat metropolità del lloguer. Des d’algunes fonts del sector s’apunta que la tendència alcista es manté a la primera corona metropolitana i quedarà reflectida en les dades del tercer trimestre i del tancament de l’any, però no passa el mateix a la segona corona, on fins i tot s’esperen caigudes de preus respecte als trimestres anteriors per primera vegada des que es va iniciar la recuperació. 

0 Comentaris
cargando