La caiguda de l'euríbor provoca que algunes hipoteques es posin en interès negatiu

L'euríbor -principal referència per a la concessió de crèdits hipotecaris- va acabar en el valor negatiu més baix dels últims dos anys. El febrer del 2016, l’índex interbancari a un any va registrar una taxa negativa del 0,008%. Des d’aleshores s’han mantingut a la baixa fins a arribar a l’1,180% amb què va acabar el mes passat –el Banc d’Espanya encara ha d’establir la mitjana mensual oficial– i que pot representar –també per primera vegada– que alguns crèdits hipotecaris concedits per algunes entitats financeres deixin de pagar interessos per primer cop. 

«Fa 10 anys vam fer una oferta limitada per als nostres clients a l’euríbor més un diferencial del 0,18%. Si al final l’indicador reflecteix el 0,18%, aquells crèdits seran els primers que deixaran de pagar interessos», han comentat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA fonts de Bankinter. El banc presidit per María Dolores Dancausa no és l’únic amb diferencials tan baixos. Deutsche Bank va comercialitzar una hipoteques amb euríbor i diferencial del 0,17%, ActivoBank (Banc Sabadell) ho va fer amb un diferencial del 0,22% i altres entitats van comercialitzar en algun moment hipoteques al voltant del 0,25%.

Es tracta de casos bastant puntuals. El portal financer Credimarket destaca que els diferencials per sota del 0,25% dels últims vuit anys només es troben en els casos esmentats. «Sí que podria donar-se que s’apliqués un diferencial inferior a aquest percentatge a col·lectius que gaudeixen d’algun privilegi a l’hora de contractar productes bancaris [treballadors de banca o alguns funcionaris, per exemple], però no són el gruix de la població», puntualitzen fonts del portal.  

UNA SITUACIÓ INÈDITA 

La qüestió és: ¿què faran els bancs davant aquesta situació? «És difícil de dir, ja que es tracta d’una situació completament nova. Mai amb anterioritat s’havia donat que la suma de l’euríbor més el diferencial donés un valor negatiu. No hi ha precedents ni normativa al respecte. Però això no vol dir que el banc pagui al titular d’una de les hipoteques amb diferencial menor», destaquen les mateixes fonts comercials.

Tot fa pensar que, en aquests casos, el que passarà és que s’aplicarà un interès zero. És a dir, en l’import de les quotes mensuals una part correspon a l’amortització del préstec i l’altra a interessos. En aquests casos, presumiblement s’abonarà només amortització. De fet, les entitats afectades es manifesten en aquest sentit: «Nosaltres assumim la posició de l’AEB [Associació Espanyola de Banca] que recolza que en cas que el tipus de referència sigui inferior al de la hipoteca, el client deixarà de pagar interessos». «No se li tornaran diners», apunten a Bankinter. «Un crèdit no és un dipòsit i això queda clar al Codi Civil», afegeixen.

CaixaBank no és una entitat amb hipoteques afectades per aquesta situació de tipus negatius, i per aquest motiu manté que «aplica la situació més favorable per al client», que és restar del diferencial la dada negativa de l’euríbor, encara que amb un límit absolut: «El resultat final no pot ser més baix que zero, perquè contravindria la naturalesa mateixa del contracte de crèdit».

Notícies relacionades

Catalunya lidera la creació d’ocupació a Espanya amb 37.000 nous ocupats al maig

Uns 2.000 funcionaris pendents d’un trasllat dins de la Generalitat poden no tenir plaça fins al setembre

A més, en la nova producció, des de fa uns anys, l’entitat està potenciant les hipoteques de tipus fix, i per això les variacions de l’euríbor no afecten, «i dona seguretat al client en la seva planificació financera», subratllen.

Algunes entitats s’han avançant a les conseqüències tipus de referència negatiu. Fonts del Banc Sabadell destaquen que en els seus nous crèdits hipotecaris inclouen una clàusula zero en la qual s’específica que en cap cas es tornaran diners al client si el tipus d’interès del crèdit resulta negatiu. Altres entitats es limiten a gestionar la situació de la forma més favorable. «La hipoteca és una palanca de captació, però no ens centrem només en el producte, sinó en la vinculació que pot arribar a tenir el client amb el banc, cosa que permet fer créixer altres línies de negoci que són un bon complement per al negoci hipotecari», destaca Abanca.