Les finances de la Moreneta

Gestionar les finques dels monjos de Montserrat a començament del segle passat va ser la primera missió de l’Agrícola Regional Societat Anònima (LARSA). Veient el precedent de França, que havia desposseït l’Església de les seves terres, la comunitat benedictina de Montserrat va fundar la societat el 1913 per protegir en mans laiques els seus cultius. Francesc Cabot, joier i industrial que llavors presidia la Cambra de Comerç de Barcelona, en va ser el primer president. Banquers i advocats, gent de confiança dels monjos, ja que molts eren familiars dels religiosos, van ocupar altres càrrecs.

L’objectiu de LARSA era «dedicar-se a la compravenda de finques rústiques i urbanes, explotació de productes agrícoles i altres negocis que acordessin els socis». Entre el desembre de 1913 i el febrer de 1914, les finques del monestir es van vendre a la societat, i al maig es van arrendar a la comunitat benedictina. El capital social inicial va ascendir a 300.000 pessetes, en 300 accions al portador.

Segons el llibre 'L’Agrícola Regional, SA. Més de 100 anys al servei del Santuari de Montserrat' (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), a l’inici no gestionava els serveis a pelegrins, llavors encara escassos, només es va ocupar de quatre granges i cultius. Els monjos feien els Aromes de Montserrat (marca registrada el 1913 i, a més de la cèlebre coca, el producte més sol·licitat), pastisseria, impremta i enquadernació, tasques de les quals més tard es van encarregar laics.

LARSA va començar a assumir serveis als anys 30. A poc a poc, romeries i tradicions familiars com estiuejar a Montserrat van començar a donar sentit i negoci a fondes i allotjaments, a l’edifici de cel·les Abat Marcet (anys 40), a l’Abat Oliba (anys 50) i a l’hotel Cisneros. «Durant la guerra civil, es va tancar l’església, però el resort no», diu el pare Manel Gasch, majordom administrador de Montserrat. Després del conflicte, inquilins de fondes i botigues van abandonar els negocis, perquè els edificis van quedar malmesos i, al final dels 40, LARSA va començar a gestionar-los. Entre 1996 i 1997 es va separar l’activitat monàstica i la comptabilitat i gestió de serveis.

300 llocs de treball

Notícies relacionades

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

Reynés guanya més pés en el món Caixa

Avui LARSA dona feina directa a 200 treballadors i a 100 de subcontractats. En temporada alta, en són 450. «La principal activitat és l’atenció al visitant –molts sud-coreans, filipins, russos i nord-americans–, en botigues, allotjament [700 places] i restauració [3.000 comensals en tres restaurants, i 600.000 tiquets de bar a l’any]. Això és el 70% del negoci», detalla el director general de LARSA, Josep Altayó. La gestió cultural (museu, guies...) suposa el 10% i la resta inclou la gestió dels serveis públics (neteja, seguretat, aigua,…) com a ens supramunicipal, ja que Montserrat pertany a Monistrol i a Collbató.

Des del 2003, LARSA té una agència de viatges i és administradora del monestir. Factura 20 milions d’euros que reverteixen en manteniment (biblioteca, escolania…) i inversions, com els 3,5 milions de la renovació de les cel·les Abat Oliba, que acabarà el maig de l’any que ve, i els dos milions de la producció de calor i fred amb biomassa per als seus edificis.