L’Azerbaidjan i Armènia firmen la pau davant Trump després de 34 anys

Han sigut 34 anys de guerra entre armenis i àzeris a l’Alt Karabakh, una regió muntanyosa entre Armènia i l’Azerbaidjan dins de territori azerbaidjanès. Però ahir, finalment, el primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, i el president azerbaidjanès, Ilham Aliyev, van posar blau sobre blanc: Erevan i Bakú van començar els seus primers moments de pau des que els dos països es van independitzar de la Unió Soviètica el 1991.

Al mig de tots dos, al centre d’una taula llarga envoltada de banderes, donant-se importància i jugant el paper de procurador i mediador, un Donald Trump exultant: "És un document tremendament important. Just acabem de sortir del Despatx Oval, firmant molts papers, molts papers, que seran molt importants i molt bonics tant per a Armènia com per a l’Azerbaidjan. Rússia va intentar aquesta pau durant molt temps, i no ho va aconseguir. Fins i tot el dormilega Joe Biden, ho va intentar, però li va durar poc, com amb tot. Ara nosaltres ho hem aconseguit", va dir el president nord-americà durant la cerimònia de la firma, en la qual va tenir dificultats per pronunciar el nom de l’Azerbaidjan.

Els dos països caucàsics van acabar amb les seves hostilitats obertes la tardor del 2023, quan Bakú va llançar una ofensiva militar contra el Karabakh –una d’algunes, durant i després de la pandèmia–, i va obligar tota la població armènia del lloc a abandonar casa seva. L’Azerbaidjan, que va perdre la primera guerra del Karabakh, entre 1991 i 1994, va guanyar la segona i definitiva, ajudada pels seus diners del gas i del petroli i, també, del poder bèl·lic de la seva gran aliada, Turquia.

Pacte retardat

Aliyev i Pashinyan ja havien pactat el text de pau el març d’aquest any, però unes noves reclamacions per part de l’Azerbaidjan, que demana que Armènia canviï la seva constitució per eliminar qualsevol referència a l’Alt Karabakh i que Erevan cedeixi el seu control del futur corredor de transports de Zangezur, van retardar la firma.

Fins ahir: segons el que han pactat, els EUA seran els que gestionin el desenvolupament i la construcció d’aquest corredor, que passarà a ser anomenat Ruta Trump per a la Pau i la Prosperitat Internacional (TRIPP, en les sigles en anglès). Aquest corredor unirà, a través del sud d’Armènia, l’Azerbaidjan amb l’enclavament azerbaidjanès de Naxçivan, tancat entre les fronteres de l’Iran, Armènia i Turquia.

"Tant Armènia com l’Azerbaidjan hem perdut molts anys i vides en aquest conflicte. Però avui és un dia històric perquè aconseguim la pau. Perquè el president Trump porta la pau al sud del Caucas", va assegurar ahir un adulador Aliyev durant la cerimònia a Washington, en què va proposar al multimilionari nord-americà com a candidat al Nobel de la pau.

Notícies relacionades

Un ensorrament amenaça desenes de cases a Sicília

Bovino i Noem, els damnificats pel gir de Trump a Minneapolis

El presumpte final definitiu d’aquesta guerra, així, és vista des de pols oposats per part dels dos països. Els azerbaidjanesos veuen la firma com una confirmació sobre el paper de la seva victòria militar sobre el terreny; els armenis, al seu torn, com l’estampa de la derrota. Pashinyan, en els últims mesos, viu en mínims de popularitat històrics i és acusat pels sectors més nacionalistes del país d’haver sigut massa tou en les negociacions.

La seva posició, segons els experts, no donava per a gaire més: Armènia té un Exèrcit delmat, feble i amb tecnologia antiga i, a més, el petit país caucàsic va ser abandonat a la seva sort per Rússia, el seu presumpte principal aliat, durant tota la segona guerra del Karabakh el 2021. Des d’aleshores, Armènia ha buscat solidificar les seves aliances amb Occident a costa de la seva malmesa relació amb Moscou.