La recessió pica a la porta

"L’economia està davant el precipici d’una recessió", va escriure Mark Zandi, economista en cap de la firma Moody’s Analitics, després d’examinar les últimes estadístiques rellevants de la conjuntura nord-americana. "Les despeses de consum s’han reduït, la construcció i la indústria estan fase contractiva, l’ocupació comença a caure i la inflació està per sobre del seu objectiu. I la Reserva Federal ho té difícil per venir al rescat (baixar els tipus d’interès)".

El senyal d’alarma va ser l’informe sobre l’evolució de l’ocupació del juliol passat, que va pujar només en 73.000 davant les previsions de 100.000, però això, que a Europa es podria semblar una sotragada menor, va venir acompanyat d’una revisió a la baixa de les xifres dels mesos de maig (dels 144.000 anunciats a 19.000) i juny de (147.000 a 14.000). L’augment mitjà dels últims tres mesos respecte als tres mesos anterior, per tant, es redueix a 35.000.

Matar el missatger

Van ser aquestes revisions les que van precipitar el president Donald J. Trump a actuar com el mandatari del que ell i el seu cercle solen estigmatitzar com a nacions canalles o països malvats (rogue nations). És a dir: va destituir la missatgera, la responsable de recopilar les estadístiques a l’Oficina d’Estadístiques Laborals, l’economista Erika McEntarfer, que ha treballat durant dècades en l’Administració en temes estadístics.

Trump va explicar que les estadístiques "estan manipulades". Però no va aportar cap prova sobre el seu argument.

¿Per què aquesta reacció tan brutal? La xifra d’ocupació reflecteix amb retard l’evolució de l’economia. Per tant, l’informe sobre les dades de juliol ja ens estan dient que la desacceleració és més profunda del que es podia esperar i que la creació d’ocupació comença a donar senyals que la recessió està a prop.

Si es fa una ullada al nivell general pel que fa a l’ocupació, s’adverteix que al juliol va caure en 260.000. I si el nivell d’ocupació a temps parcial no hagués augmentat també en 433.000, la disminució seria encara més accentuada. I és que moltes empreses van passar a molts dels seus treballadors de temps complet a temps parcial en lloc d’acomiadar-los. La conversió de temps complet a temps parcial se sol produir en l’inici de les primeres etapes d’una recessió.

Un altre dels indicadors de l’Oficina, l’Enquesta de Població Actual (CPS), assenyala que des de l’1 de maig del 2025 el nivell d’ocupació de l’economia nord-americana en general va disminuir en 863.000.

La taxa d’atur, segons el CPS, es manté en aproximadament el 8% per a tota la força laboral nord-americana de 170 milions de persones, quasi el doble de la taxa oficial d’atur del 4,2%.

El 8% inclou els més de 50 milions de persones que treballen a temps parcial, amb una ocupació temporal, els treballadors desanimats, els contractistes independents, per encàrrec i categories similars, que són exclosos del 4,2% oficial.

"Sovint, les fortes revisions a la baixa [com les que s’han conegut l’1 d’agost] afloren un punt d’inflexió, com quan estàs davant una recessió" va explicar Zandi.

Però, a banda de l’economista de la firma Moodys Analytics, el Nobel d’economia Paul Krugman acaba d’examinar els principals indicadors per vaticinar que la política aranzelària impulsada per Trump està induint una "estagflació" o una barreja d’estancament amb inflació.

Fins fa ben poc, Krugman no s’havia pronunciat encara sobre aquesta possibilitat.

Aranzels dels anys 30

"No obstant, les dades es veuen cada vegada més estagflacionàries. I vaig pensar que seria útil explicar per què els llums del tauler econòmic parpellegen en groc o en vermell".

Notícies relacionades

Dimiteix la directora de Sensellarisme britànica per apujar el lloguer

Els EUA ofereixen 50 milions de dòlars de recompensa per Maduro

El punt de partida per a qualsevol debat és el fet que Trump està aplicant polítiques extremadament extremes tant en comerç com en immigració. Ha revertit per complet 90 anys de liberalització comercial gradual, el que ens torna als aranzels dels anys 30 del segle passat. I les importacions com a percentatge del PIB són tres vegades superiors a les de 1930, per la qual cosa aquests aranzels són molt més importants. Comença a fer molta pudor d’estagflació".

¡Au, aquí ho tens.