TRASLLAT DE SEUS FISCALS

La fuga fiscal d'empreses catalanes creix

Funcionaris de l'Agència Tributària constaten que els negocis catalans no només estan canviant la seu social

Canviar el domicili tributari exigeix que es desplacin mitjans humans i materials

zentauroepp40420192 picture shows  banc sabadell  catalan bank building in barce171005142722

zentauroepp40420192 picture shows banc sabadell catalan bank building in barce171005142722 / PIERRE-PHILIPPE MARCOU

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

La fuga d’empreses de Catalunya no es limita al canvi de seu social. Després del canvi del domicili social de la societat (del qual sí que s’ha de deixar constància en el registre mercantil), està arribant el canvi del domicili fiscal, que només ha de ser comunicat a l’Agència Tributària de forma confidencial.

Encara que la decisió del canvi de seu fiscal de l’empresa no deixa rastre en cap registre públic, funcionaris de l’Agència Tributària donen fe que aquest trasllat s’està produint de forma significativa i donen per fet que «anirà a més», segons van admetre molts dels inspectors d’Hisenda que han participat aquesta setmana en el congrés anual de la seva associació professional (IHE) a Sevilla.

Més enllà de CaixaBank

D’acord amb el testimoni d’alguns rellevants funcionaris de l’AEAT, el trasllat de seu fiscal apunta molt més enllà dels casos ja anunciats per grans empreses com CaixaBank, Criteria, Banc Sabadell i Gas Natural. «Rebem moltes notificacions de canvi de domicili fiscal», asseguren.

Canviar de seu fiscal no només implica deixar de pagar determinats impostos en un territori (no és el cas de l’impost de Societats, que és estatal). A més a més, traslladar a un altre territori el domicili fiscal comporta arrossegar mitjans humans i materials (amb les conseqüències que això pot tenir sobre l’activitat i l’ocupació), ja que l’Agència Tributària exigeix que aquesta seu coincideixi amb el lloc on estigui «efectivament» centralitzada la seva gestió administrativa i la direcció dels seus negocis.

Després de l’allau de notificacions de canvi de seu fiscal de societats domiciliades fins ara a Catalunya, l’Agència Tributària comprovarà que la nova ubicació acull una part significativa de l’activitat de l’empresa i que el canvi no és només estètic, adverteixen alts funcionaris de l’AEAT presents en el congrés de Sevilla.

Així s’entendria la notícia que el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, prepara traslladar a Madrid el seu despatx habitual i el dels seus col·laboradors principals. Només així el Sabadell podrà justificar el canvi de seu fiscal de Catalunya a Madrid (encara que la seu social estigui a Alacant).

Evitar el boicot

¿I per què algunes empreses es veuen impulsades a treure la seu fiscal de Catalunya? «La resposta està sobretot en la por al boicot dels seus productes», explica un inspector. Segons la normativa tributària, en les factures emeses per les empreses ha de figurar el domicili fiscal. Per tant, no n’hi ha prou de canviar la social per a una empresa que vulgui esquivar el boicot de determinats consumidors a productes catalans si a les seves factures segueix apareixent una adreça d’aquesta comunitat.

De pas, el trasllat de la seu fiscal fora de Catalunya obre la porta als seus directius a beneficiar-se de la fiscalitat més benigna d’altres territoris, deixant enrere, per exemple, els tipus més elevats de l’IRPF que regeixen a la comunitat catalana. «Fins ara, moltes grans empreses tenien com a política interna vetar el trasllat del domicili fiscal fora de Catalunya dels seus directius, per una qüestió d’imatge», explica un veterà inspector. «Aquesta restricció està desapareixent en les empreses que ja han canviat la seu fiscal», afegeix. El 2017 el tipus màxim de l’impost sobre la renda a Catalunya arriba al 48% en comparació del 43,5% que, per exemple, regeix a Madrid. I 4,5 punts de més tributació en les elevades rendes dels directius comporten quantitats elevades.

Notícies relacionades

La tensió política a Catalunya va impregnar totes les sessions de treball d’aquest congrés d’inspectors a Sevilla, i també els moments d’oci. «Absolutament tots els inspectors hem passat una part de la nostra carrera professional a Catalunya i ens solidaritzem amb les dificultats que amb tota seguretat envolten els nostres companys que exerceixen allà», comentaven de forma reiterada els uns i els altres. En un moment en què les tensions separatistes creixen a Catalunya, un d’ells intentava fer entendre que són «representants de l’Estat» exercint «la tasca més antipàtica de totes», la d’obligar al compliment tributari.

Gairebé sense excepció, cada una de la quinzena d’intervencions del congrés d’inspectors va incloure una menció especial de suport als seus companys catalans. Inclosa la del director general de l’AEAT, Santiago Menéndez, que va expressar el seu «afecte als companys que desenvolupen la seva feina a Catalunya» enmig d’aplaudiments.