Arquitectes del 22@

Rebutja el títol d’arquitecte del 22@ –«n’hi ha molts d’altres, i també edificis emblemàtics, com la Torre Agbar i diversos immobles al llarg de la Diagonal, que mereixen el títol», puntualitza Enric Batlle–, però el despatx que dirigeix juntament amb el seu soci Joan Roig és la primera referència per als promotors que han decidit construir al nou districte de negocis de la ciutat. «És veritat que hem fet coses els últims anys. I ara hi ha hagut una eclosió», afirma.

    

També és veritat que s’han produït canvis de propietat, com és el cas de Granada, que ha passat de Benson Elliot a Colonial. I en aquesta recuperació ha resultat que a Barcelona, i particularment al 22@, hi havia molts projectes aturats per la crisi. El de Luxa era una iniciativa que aquests arquitectes estaven a punt de començar fa set anys i que no es va portar a terme. El cas és que aquesta nova efervescència arquitectònica ha permès al despatx passar de 20 persones durant la crisi del sector a les 80 que actualment treballen a la firma d’Esplugues de Llobregat. «L’edifici se’ns han quedat petit. Potser fins i tot ens hem de mudar». 

Projectes en marxa

De fet, Batlle i Roig tenen quatre edificis d’oficines en marxa al barri tecnològic que se sumen a un altre de ja construït (l’edifici de la Comissió del Mercat de la Telecomunicacions), dos per al grup Castellví, un d’ells conegut com a edifici Luxa. Amazon ha decidit instal·lar les seves oficines principals de Barcelona als 10.000 metres quadrats que ocupa aquest immoble. També per a Castellví han dissenyat l’edifici d’oficines Interface. Colonial promou a Granada, 150, un altre immoble de negocis dissenyat pel seu despatx. I per a SB Hotels aixecarà un allotjament nou al 22@. «Tenim altres projectes en marxa perquè torna a haver-hi molt moviment en aquell districte», explica Batlle. «Els promotors del 22@ han determinat que s’ha acabat la crisi i, de cop i volta, el que semblava que era un mercat parat s’ha reactivat». 

    

Els qui pensen a construir oficines consideren sempre l’opció de Batlle i Roig. Però la veritat és que aquesta firma també té un prestigi guanyat dins del que s’anomena arquitectura paisatgista. Els seus reconeguts treballs comprenen un ampli nombre de projectes desenvolupats des de la perspectiva del medi ambient. 

    

Batlle ha estat vinculat des del 1982 al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En aquests moments és director d’un màster universitari de Paisatgisme que s’imparteix a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). I ha participat en innombrables cursos a les universitats de Harvard, Pennsilvània i Texas, als EUA; les de Copenhaguen i Oslo, a Europa, i la de Pequín, a l’Àsia, entre d’altres.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

    

«Ja no serveix una visió d’especialista. La visió de l’arquitecte ha de ser transversal. Almenys això és el que demanen els clients». No es pot ser l’arquitecte de moda sense ser capaç de projectar en els treballs una visió de conjunt que Batlle denomina holística. Des de la seva perspectiva comporta la recuperació de la figura d’arquitecte renaixentista. «Els clients volen que siguis molt especialista, però que tinguis una manera de pensar molt transversal», detalla. Han de conèixer les condicions energètiques dels edificis, però també com actuaran els treballadors que els ocupen; s’han de conèixer les normatives municipals, que són infinites; «i aquesta visió global, que implica moltes especialitats, s’ha de poder traduir a la realitat», afegeix. És aquest pensament transversal el que va valorar Amancio Ortega (Inditex) quan va decidir que Batlle construís l’edifici de Massimo Dutti a Tordera i fins i tot la seu principal del grup a Arteixo (la Corunya).