El pacte industrial de Catalunya avança a l'espera de rebre fons

La indústria s’ha convertit en un dels pilars de la recuperació de l’economia a Espanya i, especialment, a Cata-lunya. La producció i l’ocupació segueixen creixent gràcies primer que tot a les exportacions i ara també a la demanda interna. Però el sector funciona amb pilot automàtic ja que el full de ruta consensuat que havia reclamat a la Generalitat, el pacte industrial de Catalunya, encara s’està negociant tot i que ja està en la recta final. Els sindicats i les patronals consideren que ha arribat el moment que la Generalitat demostri amb fets la seva voluntat de recolzar el sector productiu després d’uns quants anys en què el Govern de CiU es mostrés gairebé impermeable a les demandes de les entitats socials i sectorials. 

    

Després de vuit mesos de negociacions, les sis comissions creades amb l’objectiu d’impulsar el pacte industrial tenen pràcticament acabada la seva feina o molt avançada a l’espera que la Generalitat concreti el pressupost que dedicarà a les mesures previstes durant aquest any i els següents.

    

Un altre dels punts pendents d’incorporar al pacte són els objectius i el mètode d’avaluació del compliment de l’acord en cada una de les mesures que s’hi inclouran. Els sindicats són els que es mostren més reticents a firmar l’acord si finalment no incorpora fons que considerin suficients i addicionals al que destinava el Govern a la indústria.

PRESSUPOST SUFICIENT

«No firmarem una declaració d’intencions. El pacte industrial ha de comptar amb una dotació pressupostària suficient», adverteix Javier Pacheco, que fins a principis del mes de març era secretari general de la Federació d’Indústria de CCOO i que es presenta com a candidat per dirigir el sindicat a Catalunya. 

    

Per Nardi Fuertes, secretari de política sindical de la Federació d’Indústria de la UGT de Catalunya, «el sindicat ha de veure com acaba el conjunt del text del pacte i llavors avaluar el pressupost que es dedicarà a les diverses mesures» per decidir si finalment estampa la seva firma en l’acord. Durant les reunions portades a terme fins ara, els sindicats hi han anat incorporant esmenes per tal que hi apareguin compromisos socials, com per exemple el respecte als convenis de referència en els concursos públics de la Generalitat i en les subcontractacions entre empreses. 

    

La patronal Pimec aprecia una millora en la receptivitat per part de l’Administració i en general a la necessitat de portar a terme una política de suport a la indústria. «L’any 2008, quan va començar la crisi, la visió industrial molestava però en aquests moments tothom està convençut que fa falta una política industrial perquè és un sector que, encara que no dona rendiments especulatius, actua com a coixí quan hi ha una crisi», indica Moisés Bonal, responsable d’estudis de Pimec. La patronal s’ha mostrat crítica en els últims anys per la falta de suport de les administracions a les empreses en l’objectiu de la internacionalització.  

   

 La Generalitat reconeix que durant les últimes setmanes hi ha hagut alguns  avanços importants, malgrat que també destaca que «encara queda feina per fer», especialment en alguna de les sis comissions obertes que no han acabat els seus treballs a diferència d’altres que sí que ja han entregat un esborrany. Les previsions d’Empresa i Coneixement són que el text global del pacte pugui estar a punt el mes de maig vinent.

  

 El titular d’Empresa, Jordi Baiget, va destacar durant una intervenció feta recentment a la Cambra de Comerç de Barcelona com un dels avanços del pacte la transformació del Consell Català de l’Empresa en un «òrgan consultiu permanent de concertació de les polítiques productives». «El Govern aposta clarament pel consens, per ser socis amb l’economia productiva i destinar recursos públics per facilitar el canvi», va indicar Baiget.   

Notícies relacionades

La planta de Delphi de Sant Cugat es reinventa

El salari digne

  

 La «recuperació de l’espai de concertació social en l’àmbit de la indústria» a través d’aquest consell ha sigut un dels elements clau per implicar-hi els agents socials, que en els últims anys s’havien queixat de la seva pèrdua de rellevància a l’hora d’opinar sobre les polítiques de futur.