Jeroen Dijsselbloem s'aferra a la cadira de president de l'Eurogrup

El ministre holandès de Finances en funcions, Jeroen Dijsselbloem, no està disposat a cedir la seva cadira al capdavant de l’Eurogrup. A pesar de la debacle dels socialdemòcrates (PvdA) en les eleccions del 15 de març i la seva possible sortida del Govern, l’holandès ha deixat clar que la seva intenció és esgotar el mandat –expira el gener del 2018- i que tan sols sortirà abans de temps si el fan fora els seus col·legues. Ahir, molts d’ells van aprofitar per fer pinya i destacar el seu «gran treball» com a president de l’Eurogrup.

«Per a aquest càrrec no em van escollir els electors holandesos, sinó els ministres de l’Eurogrup. Així que ells decidiran si encara tinc la seva confiança, si he de finalitzar el meu mandat. Veurem», va sentenciar ahir insistint que si no dimiteix és per responsabilitat política. «És una responsabilitat important i no vull fugir-ne», va assegurar sobre una presidència de l’Eurogrup a la qual va arribar el gener del 2013 i que va renovar per a un segon mandat, després de derrotar Luis de Guindos, a mitjans del 2015.

Dijsselbloem és conscient que les negociacions per formar Govern a Holanda poden trigar mesos, que la possibilitat que el seu partit se sumi a la coalició de govern són «extremadament petites», però que mentrestant seguirà sent ministre en funcions. «Si hi ha una bretxa temporal entre el final del Govern en funcions i el gener no ho sé. El que hauria de passar a partir de llavors no em competeix».

Molts dels seus col·legues li van donar ahir el seu suport. De l’alemany Wolfgang Schäuble al francès Michel Sapin van destacar la «gran feina» que ha fet al capdavant de l’Eurogrup. També el comissari d’afers econòmics, Pierre Moscovici, que va destacar d’ell com n’és d’«extremadament competent i apreciat». Qui no li va donar cap copet a l’esquena va ser el seu etern rival pel càrrec, el ministre espanyol Luis de Guindos, que preguntat pel seu possible interès en el lloc va reiterar: «En principi, no soc candidat de res».

REGLES AMBIGÜES

Notícies relacionades

Aitor Moll clausura el Fòrum del Mediterrani: "El missatge és l’extraordinari potencial de l’àrea mediterrània"

Red Eléctrica s’autoexculpa i carrega la responsabilitat de l’apagada a les elèctriques

Tot i que no va voler entrar en polèmiques, Guindos va advertir que és «un tema de legitimitat i de sentit comú» i va criticar l’ambigüitat de les regles internes de funcionament de l’Eurogrup. «N’he vist algunes que són més clares i menys evanescents», va ironitzar. Hi ha tres documents que esmenten la presidència de l’Eurogrup –el Tractat de Lisboa, les conclusions del Consell Europeu d’octubre del 2011 i les regles internes de funcionament de l’Eurogrup–, però només les regles, de l’octubre del 2008, parlen de qui pot ocupar el càrrec. Segons aquestes, «els candidats a president han de tenir el càrrec de ministre nacional de Finances», «haver adquirit experiència en els treballs de l’Eurogrup i disfrutar d’un reconeixement general sobre els seus coneixements en qüestions d’unió econòmica i monetària». És a dir, per ser candidat a presidir l’Eurogrup cal ser ministre de Finances, però un cop un és president les regles no diuen que hagi de deixar el càrrec si perd el ministeri.

La seva sortida, en tot cas, no li obriria automàticament la porta de l’Eurogrup a Guindos. Tant la Comissió Europea com el Consell Europeu i l’Eurocambra estan ocupats per polítics del PPE –només la cap de la diplomàcia és socialista–, cosa que significa que seria difícil que els socialistes acceptessin un altre conservador.