Anticorrupció sol·licita mesures cautelars per a Blesa però no per a Rato en el cas de les targetes 'black'

La Fiscalia Anticorrupció ha presentat aquest dilluns un escrit a l'Audiència Nacional en què sol·licita que es convoqui una visteta per acordar les mesures cautelars contra l'expresident de Caja Madrid i principal condemnat per les targetes 'black' Miguel Blesa, si bé no realitza cap petició sobre el seu successor en el càrrec, Rodrigo Rato, condemnat a quatre anys i mig de presó pel mateix cas.

La sol·licitud d'Anticorrupció es coneix després que dijous passat la Sala Penal fes pública la sentència en què condemna els 65 acusats a penes de presó que van des dels 3 mesos fins als 6 anys de presó per delicte continuat d'apropiació indeguda a causa de l'ús personal que van fer amb les targetes opaques al fisc.

Tant Blesa com Rato --als quals el tribunal que presideix la magistrada Ángela Murillo els va acusar de trencar la lleialtat que la caixa va dipositar en ells-- segueixen imputats en la peça principal del 'cas Bankia' i tenen comptes pendents al jutjat de plaça Castella.

Blesa seurà al banc dels acusats després que s'obrís nou judici contra ell pels sobresous cobrats per exdirectius de Caja Madrid mentre que Rodrigo Rato està sent investigat pel jutge Antonio Serrano-Arnal, titular del Jutjat d'Instrucció número 31 de Madrid, en relació amb el seu patrimoni.

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i la pràctica totalitat dels 65 condemnats, per la seva part, recorreran en cassació la sentència de l'Audiència Nacional coneguda dijous passat, el mateix dia que l'exvicepresident de l'Executiu Rodrigo Rato va anunciar la seva intenció d'interposar recurs després de conèixer la notificació.

La Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), personada com a acusació popular en la causa, també va sol·licitar al tribunal divendres passat la convocatòria de la vista --regulada en l'article 505 de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim)-- per decretar presó "provisional comunicada i sense fiança" per a Blesa, president de Caja Madrid entre 1996 i 2010 i el seu successor al capdavant de la caixa extinta i de Bankia Rodrigo Rato.

VAN DILAPIDAR ELS FONS DE CAJA MADRID

La sentència de l'Audiència Nacional que recull la condemna dels 65 ex alts càrrecs i directius de Caja Madrid i Bankia i de la qual va ser ponent la magistrada Teresa Palacios, va fonamentar la condemna als 65 beneficiaris en l'ús personal que van fer de les vises que van rebre a l'arribar a l'entitat nacionalitzada i a les quals van carregar un total de 15 milions d'euros entre 1999 i 2012.

Notícies relacionades

Els bancs creixen en plantilla a Espanya després de 14 anys de retallades

Espanya, "sens dubte" a punt per tancar les nuclears

El tribunal va determinar que la pràctica nascuda sota un acord del Consell d'Administració del 24 de maig de 1988 va acabar derivant en un sistema amb què es va dilapidar el patrimoni de Caja Madrid. En concret va retreure als acusats que perpetuessin en el temps aquesta pràctica i no l'eliminessin i que no just que aquestes persones "altament qualificades" sostinguessin obertament que podien fer ús d'unes targetes d'empresa integrades en el seu salari.

PRÀCTICA OCULTA ALS SUPERVISORS

Malgrat l'argumentari dels acusats, el tribunal va considerar provat que van ser col·laboradors d'una pràctica oculta als supervisors i va assenyalar especialment Miguel Blesa i Rodrigo Rato, dels qui va dir que se situaven en el "punt de partida de la distracció de fons de l'entitat. "La lleialtat trencada es fa evident, per anteposar-se els fins personals als interessos socials que eren els bancaris i no altres", precisa la resolució.