Drets d'imatge: penes i càstigs

Els incompliments amb Hisenda poden ser de diferent naturalesa. El ventall va des de la discrepància administrativa per dirimir si s'ha de tributar d'una manera o una altra, que es pot resoldre amb una acta i una sanció; fins al delicte fiscal, en el cas de superar els 120.000 euros de quota defraudada.

1. ELS CÀSTIGS

En la reforma del Codi Penal del 2012, es va aplicar la pena màxima per al delicte de defraudació dels 5 als 6 anys i una multa de sis vegades la quantitat ocultada, tret que l'afectat regularitzi abans que Hisenda o les autoritats judicials iniciïn les seves actuacions. El període de prescripció és de cinc anys. També es va introduir un nou cas agreujat per tipificar les conductes de més gravetat o de més complexitat, amb penes que oscil·len de dos a sis anys de presó. La prescripció es duplica i el termini arriba a 10 anys. En aquests casos, la quota defraudada ha de superar els 600.000 euros, haver-se realitzat a través d'una trama organitzada, mitjançant persones físiques, societats interposades o paradisos fiscals. En el cas de Cristiano Ronaldo sembla que el jugador va regularitzar el 2015 els ingressos de la societat Tollin i a la vegada va declarar per la nova estructura Arnel per la part d'ingressos per drets d'imatge corresponents a Espanya, segons les informacions publicades per la xarxa d'investigació europea EIC.     

2. ELS DRETS  D'IMATGE

Els drets d'imatge dels jugadors estan en el rerefons de molts dels plets fiscals. En molts casos, els clubs firmen contractes, no amb el 'crack' corresponent, sinó amb una societat a la qual aquest ha cedit els drets. Aquesta societat és la que rep els ingressos per publicitat i a vegades fins i tot part de la fitxa del jugador. Aquestes quantitats no solen passar per la caixa de la hisenda espanyola, o no en la proporció que Hisenda considera. La llei limita al 15% de tots els seus ingressos la part que el futbolista pot cedir per drets d'imatge. I això és perquè aquesta part tributa al 25% (per societats) i no pel 45% (IRPF), que la càrrega que correspon normalment a les estrelles del futbol el 2016. La batalla d'Hisenda radica a demostrar que aquests ingressos en realitat han de tributar per IRPF. 

3. LES SOCIETATS ESPANYOLES I ESTRANGERES

Perquè es produeixi una investigació d'Hisenda, la societat que explota els drets d'imatge no té per què estar en un paradís fiscal. Pot trobar-se a Irlanda, que és un país de la UE però amb un gravamen de societats del 12,5%, com el cas de Cristiano Ronaldo; o a Hongria, com li va succeir a Samuel Eto'o, a qui se li exigeixen 10 anys de presó i una multa de 68,86 milions. També s'investiguen les societats espanyoles perquè la normativa impedeix utilitzar-les per pagar menys. A Samuel Eto'o també l'afecta aquesta part i a altres famosos. La Generalitat, de fet, ha creat un nou impost en els seus pressupostos per al 2017 destinat a perseguir aquelles societats que utilitzen els avantatges tributaris dels actius productius amb vehicles d'alta gamma o embarcacions que en realitat s'utilitzen no per a l'activitat productiva o comercial sinó per a l'esbarjo o ús privatiu dels propietaris.

Notícies relacionades

El Govern central exigeix per a aquesta mateixa tarda a REE i totes les elèctriques totes les dades sobre l'apagada

La moderadora de continguts de Meta registra un ero històric: 2.062 acomiadaments a la torre Glòries

4. ELS ANTECEDENTS

El cas amb més transcendència fins ara afecta el 'crack' del Barça Lionel Messi. El jugador i el seu pare van ser condemnats a 21 mesos de presó cadascun per frau fiscal a l'utilitzar un entramat societari per cedir els drets d'imatge de l'estrella culer. La norma és que només es compleixi la pena si se superen els 24 mesos (dos anys) en cas de no tenir antecedents penals, encara que sempre és potestat del jutge. Una via de parar el cop la va usar el company de vestidor i compatriota de Messi Javier Mascherano, que va acceptar una pena d'un any per defraudar 1,5 milionsJavier Mascherano. I hi ha altres casos. També hi ha casos sonats d'acords en altres àmbits com els negocis. És el cas dels Carceller, propietaris de Damm, que van pagar 92 milions per no anar a la presó, o els Carulla, propietaris d'Agrolimen (Gallina Blanca), que van pagar 6,4 milions.