Internet de les coses, segle I

La revolució industrial 4.0, la internet de les coses (IOT, en les seves sigles angleses), encara està en els seus estats inicials, però quan engegui de debò canviarà el món. És el mantra comú del IOT World Congress que es va inaugurar ahir al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona amb èxit de públic. «Ara vénen els tecnòlegs però també els homes de negoci per veure on poden invertir», afirma Bill Hoffman, president de l’Industrial Internet Consortium, l’entitat que organitza el programa de conferències sobre producció industrial, processos de negoci, salut connectada, transport, energia i comunicacions.

    I és que la digitalització de les indústries, una cosa en la qual tothom coincideix que no té marxa enrere, preveu més eficiència en la gestió però també fàbriques robotitzades sense més treballadors que els enginyers de sistemes. «IOT permet que a l’Índia accedeixin al metge per videoconferència, augmentar l’eficiència dels cultius als Estats Units o controlar millor les cadenes de producció a tot el món», assenyala Hoffman, que no dubta a admetre que molts llocs de treball industrials que coneixem donaran pas a d’altres de molt més especialitzats. Un repte per a la indústria i els governs que «han de plantejar-se quins valors volen protegir i com gestionaran el canvi de llocs de treball», apuntava Derek O’Halloran, del World Economic Forum.

    «Tots tenim la visió que el IOT canviarà el món, però no sabem com ho farà», admetia davant l’auditori el secretari d’Estat d’Economia alemany, Matthias Machnig, que reclamava més cooperació internacional i un marc legislatiu comú per fer front als reptes. Entre ells, que es resolgui el conflicte d’interessos entre seguretat i privacitat: «Si en els pròxims anys generarem més dades que grans de sorra hi ha a les platges, haurem de pensar com administrar-ho».

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

DOBLAR L’ESPAI / Així, les coses, la mostra que, en el seu segon any a Barcelona, aspira a ser el «Mobile World Congress de les coses connectades» ja ha demanat doblar per al 2017 el seu espai a la Fira, que ara és un únic pavelló amb 160 expositors. Hi ha diverses empreses catalanes que busquen el seu lloc en aquest canviant ecosistema on les cafeteres es connecten a internet per comptar quant de cafè es consumeix, com i on (Vodafone); quina roba s’emprova un possible client (Telefónica); com es mou per la botiga (Bebloo); com s’administren granges a partir d’una app (Agrifood) o es controlen persones grans en situació de risc (Eurecat). I tant el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, com el regidor d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, van insistir a mostrar-les com a referents.

    La revolució IOT, però, és tan incipient que no només s’enfronta a consolidar la seva seguretat arran de l’atac informàtic de divendres passat, sinó que està creant el seu propi llenguatge. L’Industrial Internet Consortium treballa en un diccionari i a definir estàndards que permetin interoperar a les plataformes que componen una babel de sigles i sistemes en la qual triomfen els que poden comunicar-les mitjançant software. «No es preveu un llenguatge obert comú els pròxims anys. Multinacionals com Microsoft, SAP o General Electric han fet grans inversions i no hi ha un sistema per a totes», diu Hoffman.