El preu dels pisos puja en el 80% de les grans poblacions de Barcelona

La recuperació del mercat immobiliari mostra signes contradictoris que apunten a una convivència de bombolla de preus en algunes zones puntuals i estancament en altres, en què haurà de passar molt temps abans que es pugui parlar de creixements. Des d’una perspectiva macroeconòmica, les condicions generals permeten pensar que es produiran creixements de preus del 8% anual a curt termini, fet que ja és un augment destacable. I el cert és que la visió més microeconòmica i més a prop de les diferents característiques del mercat apunta igualment a una bombolla de preus en determinades poblacions. Pràcticament el 80% dels municipis de més de 25.000 habitants de la província de Barcelona –on es concentra la part més gran de la demanda– han registrat augments de preus ja significatius en l’últim any, segons dades provisionals de la taxadora Tinsa.

    Algunes poblacions, com Sant Feliu de Llobregat, acumulen variaci­ons del 14,5% en el tercer trimestre d’aquest anys respecte al mateix període del 2015. Els preus a Gavà han pujat el 13,6%, i a Premià de Mar, el 13,7%. Un ritme de creixement similar a mitjà termini pot acabar definint una clara bombolla de preus, ja que moltes poblacions amb poca oferta i alta demanda «ja han recuperat el 80% de valor que la vivenda tenia abans de la crisi», segons explica Julián Cabanillas, conseller delegat de Servihabitat. Aquesta situació significa que en aquestes poblacions ja estan molt a prop d’arribar als preus precrisi, que eren preus de bombolla.

    Però, al mateix temps, existeix cert consens en el sector immobiliari que la situació actual és molt diferent de la que va generar la gran crisi del sector. «Són preus precrisi, però es produeix un nivell d’oferta i de projectes iniciats molt inferiors als de llavors», destaca Cabanillas. En realitat, els preus es basen més en una demanda més elevada que l’oferta, més que en l’especulació de creixement que va generar la crisi. Llavors, la demanda basada en l’especulació sobre els preus futurs i l’inici de nous projectes es basaven en aquesta mateixa especu­lació. 

NO ES PERCEP EL RISC

El professor d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver destaca aquesta mateixa setmana en un informe sobre el sector expectatives de pujades de preus pròximes al 8% anual (un 16%, sumats el 2016 i el 2017), a Catalunya. Tot i així comentava: «no percebem que existeixi en aquest moment risc de bombolla de preus». Basava el comentari en creixements del mercat immobiliari sensiblement més baixos que els que es van produir durant la bombolla.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

    La realitat és que no són comparables els mercats del 2006 –previ a la crisi– i el mercat actual. O dit d’una altra manera, la societat ha canviat substancialment en una dècada. Segons Fernando Cirera, director general de Corp Inmobiliaria, en l’actualitat es compra per tres motius específics: «Per necessitat, perquè el comprador té solvència suficient o perquè considera que el preu és l’adequat». I, probablement, l’explicació més precisa és que compra qui s’ajusta a aquestes tres condicions.

    La tipologia del comprador ha canviat respecte al que va generar la bombolla. És cert que augmenta el nombre de compradors que inverteixen –més que compren– en pisos. Però aquesta xifra és encara reduïda. Compren bàsicament famílies amb estalvis i ingressos suficients que es plantegen la reposició. «Famílies a les quals la vivenda anterior se’ls ha fet petita o que estan en condicions de millorar-la», comenta Juan Velayos, conseller delegat de Neinor. Compren estrangers residents a Espanya, un 16% de les operacions les realitzen persones amb passaport d’altres països i compren inversors. Persones amb alguns recursos que no troben alternatives en els mercats financers i que aposten per la revalorització de la inversió en totxo.