El Suprem confirma la pena de dos anys de presó per als exdirectius de Novacaixagalicia

El Tribunal Suprem va confirmar ahir les penes de dos anys de presó per a cinc exdirectius de Novacaixagalicia, (NCG), per les indemnitzacions per prejubilació que es van concedir a si mateixos mitjançant la modificació dels seus contractes el 2010. En aquells moments ja s’havia iniciat el procés de fusió bancària que donaria lloc a NCG i s’havien reclamat 1.162 milions d’euros al FROB per afrontar la inviabilitat de les dues caixes fusionades.

Els condemnats són l’expresident Julio Fernández Gayoso, José Luis Pego Alonso, Gregorio Gorriarán Laza i Óscar Rodríguez Estrada (aquests tres es van adjudicar les indemnitzacions milionàries davant la previsió que l’entitat prescindiria dels seus serveis de forma imminent), així com l’assessor jurídic Ricardo Pradas Montilla, com a cooperador necessari del delicte.

Les quantitats que es van autoconcedir sumen 22 milions d’euros, però cap dels cinc ingressarà a la presó al no tenir antecedents penals i tractar-se d’una pena inferior o igual a 24 mesos. L’alt tribunal ratifica la condemna imposada fa un any per l’Audiència Nacional, encara que la considera «desproporcionada» no per excessiva, com van adduir els recurrents, sinó per «exigua» davant la gravetat de les conductes jutjades. En tot cas, el Suprem reconeix que no les pot incrementar al no haver sigut posades en qüestió en els recursos.

El que sí que rebutja és la petició de les defenses que sigui anul·lada la condemna per apropiació d’acord amb el nou Codi Penal. Aquestes conductes no han sigut despenalitzades, argumenta l’alt tribunal, perquè no es poden interpretar que siguin el resultat de deslleialtat amb el patrimoni administrat o decisions errònies.

INDEMNITZACIONS

Contràriament, els jutges consideren que els cinc exdirectius van executar «inequívocs actes apropiatoris amb finalitats de lucre personal» i no «mers excessos o abusos» en l’exercici de les seves competències. 

El Suprem sí que estima el recurs dels acusats, recolzats en aquest punt per la fiscalia, en relació amb la quantia de les indemnitzacions per responsabilitat civil establertes en la sentència de l’Audiència Nacional, a causa del «notable error» comès per aquest tribunal al calcular-les. L’alt tribunal assenyala que l’Audiència va sumar les quanties indemnitzatòries sol·licitades per la fiscalia i la resta de les acusacions com a propostes alternatives. El fiscal, per exemple, va demanar una determinada responsabilitat civil segons es tractés d’una condemna per delicte d’estafa i una altra diferent si era per apropiació indeguda, però l’Audiència va establir com a responsabilitat civil la suma de les dues quantitats.

NOU CÀLCUL

Notícies relacionades

Seguretat Nacional admet després de l’aturada «nous riscos» lligats a les renovables i «desafiaments seriosos» per blindar el subministrament

Aitor Moll: «El nostre objectiu és continuar construint un Mediterrani més unit, pròsper i sostenible»

Ara el Suprem ordena a la secció tercera de la sala Penal de l’Audiència Nacional que fixi de nou el quantum de la indemnització sol·licitada pel fiscal i les acusacions d’acord amb la qualificació jurídica dels fets declarats provats.

Així mateix, en el seu nou càlcul l’Audiència Nacional ha d’excloure les quantitats dels contractes pel concepte plus de conveni (les de menys quantia), i explicar els motius pels quals va declarar la nul·litat de les pòlisses individuals d’assegurament. També ha de definir el destinatari de la indemnització, que en la primera sentència va dictaminar que fos el FROB, tot i que la Fiscalia va demanar que fos per a NCG. El Tribunal Suprem és molt crític amb la sentència perquè l’Audiència Nacional realitza amb «desordre expositiu» i «censurable metodologia». H